Carolina Otero & The Someone Elses - Diastema Girls (2015)


Pot ser que la majoria encara no conegui l'agrupació valenciana Carolina Otero & The Someone elses, doncs avui us presento el seu nou disc "Diastema Girls", tercer en el seu haver, una meravella a tenir en compte en l'any present.

Per situar al neòfit podria dir-vos que la padrina espiritual podria ser Pj Harvey, amb el rock alternatiu i l'efecte Riot Girl dels 90 com a marc sonor, no com a final. La seva evolució no l'entenc en termes de qualitat ja que des del principi han fet bones cançons, "Give Em Your Shoes" (2011) contenia meravelles com "All country girls" i "My spolier", grans temes es miri per on es miri, i del seu segon "Benidorm" (2013) us podria dir que" We are porcelain" i "Mai" són favorites, però hi han més. Es tracta d'un camí on han anat estilitzant un so que ara amb "Diastema Girls" obren les portes a la lluminositat d'unes melodies que guanyen terreny sota els influxos assolellats de Califòrnia.


A remarcar, a més de la gran tasca del grup The Someone Elses compost per Dani Gurrea (guitarra solista), José Montoro (bateria) i Nick Simpson (baix i cors), un component líric treballat i filtrat de la seva altra gran passió, doncs Carolina Otero té en el seu haver quatre llibres de poesia i es nota, aquestes lletres saben com transmetre sensacions i sentiments de aspectes nostàlgics i evocadors, que aneu aspall perquè té moments carregats amb verí que poden fer córrer al més xulo dels cock-rockers.


Aquí hi han hits potencials, des de la inicial i primer single "Diastema Girls" que defineix molt bé aquesta dualitat entre pop lluminós i densitat guitarrera, "Bob Dollar" és un gran tema amb intro de guitarra byrdiana i pop assolellat per trencar de nou amb el rock-alternatiu que tan bé dominen. "Toxic Bottle Boy" podria ser l'encreuament perfecte entre Juliana Hatfield i Pj Harvey, i atenció a "Susan" una balada de guitarres que s'entrecreuen amb intervenció excepcional de Gary Louries, "Gathering The Roses" és una autèntica delícia dolça i evocadora que ja seria gran tal qual però que es transformen en un núvol de tempestuosa electricitat que l'engrandeix. Els rocks guitarrers de principi a fi i sense concessions també es succeeixen, "Daphne Calling" i "Grunge Face, Sticky Soul" fan crugir les guitarres. I tancant el disc "A New Sun" un rock lluminós que apuntala aquest tracklist que més que canviar de direcció afegeix més matisos al seu repertori.


Diastema Girls és el seu millor disc, un gran pas endavant amb una gran producció gràcies a la tasca inestimable de Paco Loco, que no perd per res la intensitat habitual de les seves guitarres, ni la seva personalitat com a grup, aquest tercer disc hauria de donar-los a conèixer més enllà de l'escena local i projectar-los com una de les millors bandes actuals de rock alternatiu. Donem pas a les noies diastema, elles sostenen el sol. Des de ja és favorit.

Per Chals Roig
Bandcamp: DIASTEMA GIRLS 

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada