"Buhaina's Delight" Art Blakey & The Jazz Messengers (1963)

Art Blakey, juntament amb Chet Baker, Miles Davis i Oscar Peterson, és un dels artistes que m'ha enganxat al jazz, un enganxament que va per temporades però que quan arriba, no escolto res més.

Amb el jazz encara pot experimentar-se la troballa de tresors a les gavetes d'aquests llocs sagrats i cada vegada menys freqüentats, hi ha molt per descobrir amb l'excel·lent ja en el segell de fàbrica, i el que és més important, sense la influència de vegades fatal de la sobre informació que moltes vegades ens porta a tots com borreguets pel mateix sender.

Esta va pel Ray

Una gran pèrdua la de Ray Manzarek. Un bon company blogger em va recomanar el Classic Album dedicat al primer disc dels Doors, aquest document audio-visual va canviar a molt millor (del que ja estava) la meua consideració cap als tres músics que van acompanyar a Jim Morrison. Tots tres van aconseguir un so que mai ningú a sigut capaç de tornar a fer, cadascuna de les parts era igual d'important. 

Rock i guitarres. "American Ride" Willie Nile

Estic necessitat de guitarres i de rock'n'roll, d'artistes que cantin amb més intensitat i que es creguen el rock que canten, el rock a seques. Així que trobar-se amb aquesta cura per a l'esperit és una alegria.

Ja no cal esperar més pel disc de rock de Bruce que mai arriba, o al Tom Petty més addictiu, em quedo amb Willie Nile des del minut zero. I això que no sóc ni molt menys un resabut especialista de la discografia de Willie Nile, el vaig trobar bastant temps després d'aquell dia que ell trobà a Bo Didley a Washington Square, quedí al·lucinat en una casa plena milers de guitarres, rock directe i de veu dylanosa, amb la mateixa deixadesa per la rellevància que Mike Scott, l'art d'anar a la seva.

Gran Teatro Amaro, dia 17 de maig en el pati de LaCasaCalba

«How nice the music might be, only on the stage everything fell into place, with urgency and strength, driven by our personalities. We always played unamplified, even the vocals, but created a theatrical atmosphere. This allowed us to have an intimacy, a contact with the audience which would be impossible to achieve with amplifiers» Robert Van Der Tol