Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada. Eugeni Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar. Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.
1 Comentaris
Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada.
ResponEliminaEugeni
Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar.
Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.