Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada. Eugeni Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar. Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.
Brian D'Addario - Nothing on my mind (2025)
-
*Como decía días atrás, e**l pasado 20 de marzo Brian D'Addario editó su
primer disco en solitario titulado Till the morning. Es el hermano mayor de
los ...
BRAINIAC. "Bonsai superstar" (1994)
-
El grupo de Ohio, en pleno época noventera, nos regalaron tres discos de
esos de disfrute inmediato, donde deconstruyen el indie rock a base de
mamporr...
The Birth Of A Band!
-
Registrado en varias sesiones que van de febrero a junio de 1959, *The
Birth Of A Band!* ventila en poco más de media hora y diez temas una
espléndida mu...
Viagra Boys: “Viagr Aboys” (2025)
-
[image: Viagra Boys: “Viagr Aboys” (2025)]
*Man made of meat*, el tema que abre el quinto álbum de Viagra Boys,
despliega una chulería, *una furia es...
Un jardín árabe (1)
-
Dejo a continuación un nuevo avería sobre la visita que llevé a cabo del
museo Yves Saint-laurent de Marrakech hace un mes. Debido a su extensión y
a que n...
I've got a manual instructing my brain.
-
This weeks it's disc 3 of a deluxe reissue, featuring radio sessions and a
handful of live tracks, all originating from 1981-82.
**Please do not reveal a...
Otras dos docenas de novedades discográficas de 2025
-
Pues aquí van otras 24 recomendables novedades discográficas más de álbumes
de 2025, tales como Dum Dum Pachecos, Aweful Kanawful, Diamond Dogs & Chris
Spe...
Los discos de Abril 2025
-
Mira que ha habido novedades relevantes este mes y algunas de músicos de
gran reputación y, precisamente esas no me han convencido demasiado. Así
que est...
BRINSLEY SCHWARZ: "NERVOUS ON THE ROAD" (1972)
-
Han pasado ya casi siete años desde que publiqué una entrada sobre Ace, uno
de los grupos ingleses más característicos de la escena pub-rock. Hablaba
...
RAIN IN THE RIVER / PLUJA AL RIU
-
Ja tenim aquí la primera cançó presentada oficialment del Tracks II: The
Lost Albums , escrita i gravada el 2017 només amb la col·laboració d’en Ron
Aniell...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
1 Comentaris
Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada.
ResponEliminaEugeni
Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar.
Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.