Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada. Eugeni Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar. Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.
Karma
-
Ayer estuve pensando que tal vez La naranja mecánica sea el filme más
espiritual de Stanley Kubrick, o al menos una de las obras que mejor y con
más sencil...
Kula Shaker - Peter Pan R.I.P (2010)
-
*La **banda británica Kula Shaker editó el 28 de junio de 2010 su cuarto
álbum de estudio titulado Pilgrims progress. Dentro de su segunda época, si
cons...
DRY CLEANING. "Secret love" (2026)
-
Quizás sea el disco más flojo de los tres que tiene Dry Cleaning, y el que
críticas menos generosas ha recibido, pero he de confesar, que tras una
sem...
A Promise Is A Promise
-
El minucioso árbol genealógico de las distintas formaciones de los Lyres
desde sus comienzos en 1979 hasta la grabación de su tercer disco (*A
Promise Is...
Buck Meek: «The mirror» (2026)
-
El guitarrista de Big Thief canta como quien maúlla, con una voz que suena
a cantinela y a letanía desde que 'Gasoline' prende la mecha en el primer
minu...
Nina Lykke — No hemos venido a divertirnos
-
[Editorial Gatopardo, 2024] (Or. *Vi er ikke her for å ha det morsomt*,
2022)
Un escritor cincuentón se encuentra ante un bloqueo creativo que le impide ...
Los discos de Febrero de 2026
-
No sé que ha pasado este mes, pero he escuchado muchos discos y me
atrevería a decir que ninguno me ha parecido extraordinario y pocos dignos
de desta...
D E S O R I E N T A D A
-
Busco lienzos de sol donde, gatuna, acostarme. Busco improvisar una tensión
en mitad de tanto viento.
Devoro el olor de la tierra mojada con mis ojos ...
STREETS OF MINNEAPOLIS / CARRERS DE MINNEAPOLIS
-
Sempre al costat correcte.
CARRERS DE MINNEAPOLIS
Entre el gel i el fred de l’hivern
Baixant per Nicollet Avenue
Una ciutat a lluitat amb foc i gel
So...
Los mejores discos del 2025, ¿y por qué no?
-
Por Juanjo Mestre El 2025 toca a su fin. Entre el interesante y
recomendable material discográfico de esta añada, aquí va una lista de 20
seleccionados en ...
PENAS Vs. PUÑALÁS: LO MÁS FLAMA DEL 2025
-
*N*o me avergüenzo en absoluto si agradezco infinito las lecciones que este
estío me han dado la volutas nublosas, y sus caprichosas formas cambi...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
1 Comentaris
Avui, tirant del fil descobert amb EXIL, ara que la jubilació en dona el temps, he arribat “noseviuresenserock”. Ho escric aquí perquè el post al q voldria fer referència és del 2015. M’ha fet una tremenda il·lusió trobar-me comentat en valencià i/o català (no és un problema per a mí -sento que totes dues son una de les meves llengües) la crítica del magnífic NASHVILLE OBSOLET. L’anglès no és una de les que entenc i porto tirant de translator quilòmetres d’articles, bàsicament d’americana amb una especial atenció a la parella Welch-Rawlings. I res, m’ha encantat el teu article (no només per la proximitat lingüística), comparteixo la passió q interpreto que et va arribar a produir. Una abraçada.
ResponEliminaEugeni
Si acabo d’escriure alguna cosa q consideri interessant us la faré arribar.
Moltes gràcies per l’esforç de mantenir la paraula escrita perquè no sabem viure sense rock i molt menys sense explicar-lo / compartir-lo.