Senior en La Casa Cantonera (maig 2010)

Si us dic que el fet de que Senior ens haja visitat és un fet molt important, i sense precedents, possiblement penseu que estic boig, que m’he begut l’enteniment i tinc una bena als ulls que no em deixa veure amb claredat. Però si em deixeu, us demostraré que realment la bena no la tinc posada jo, que la bena ha sigut imposada des d'una capital en la que si no tens un veler o un cotxe de fórmula 1, no tens possibilitat de transcendir amb el teu art.

Deixeu que us tregui la bena per a que pugueu veure amb claredat l’entrevista de Barcelona Tv del dia d’abans a que Senior ens delectara amb la seua guitarra (BarcelonaTV-Entrevista Senior). Aquest és el signe del temps i el pa nostre de cada dia, com ha l´època de l'Ovidi i Raimon, els nostres genis són ben reconeguts a fora de les nostres terres, i no massa per ací.
No és el Massey Hall, però amb la proximitat i la intimitat que proveeix La Casa Cantonera, un ambient relaxat, amb la suau llum abans s´amague el sol i compartint mistela, l´actuació va resultar memorable. Concert acústic en el que va integrar temes de l’Experiència Gratificant junt a altres temes de l’última sessió de gravació en Montevideo. Va demostrar que, a més de ser un gran compositor, és un gran contador d'històries de manera directa i sense floritures, anant sempre a l´ànima de les cançons, mostrant les emocions en estat pur amb un magnetisme i personalitat que només uns pocs són capaços de transmetre i amb eixe toc d'humor àcid i mala llet, qualitats que en el seu conjunt són reflex de l´amor-odi que sent per València. Entre les cançons interpretades trobem “Ja era hora”, “Com pot ser”, “Quan no saps lo que tens”, “El nostre pa de cada dia”, “El temps de l´odi s´ha acabat”, “L´amor és cec” de Arthur Caravan, “Breu tractat d'astronomia”, “Els mes grans”, i també un tema nou “El bon any”, un esbós del seu proper treball. Fins i tot a capel·la, mistela en mà, Senior és gran.
El gran coneixement de la música que atresora, tan sols un melòman i amant de la música com ell podria tindre-la a l´abast. Mai hauria pensat la primera vegada que vaig escoltar el Transistor Radio, que escoltaria “Here comes the sun again” de M. Ward integrat totalment al català i transmés amb eixa emoció que requereix. O la tendra “We all us three, ride together” del seu ben volgut Will Oldham en l´època de Palace Music, per a explicar-nos el significat de ser pare. I Marta de Tom Waits, tema que cantat per Senior sap a glòria. Aquesta manera d'integrar amb naturalitat al català cançons des de les mateixes arrels del rock, és un acte gran i únic, fins ara mai vist per ací, que ens fa partícips d'unes lletres exquisides i desconegudes per a nosaltres. Per acabar el concert va interpretar El Signe dels Temps, tema que li va donar el premi Ovidi Montllor a la millor cançó l´any passat, i que va suposar la comunió amb els assistents que ajudaren a finalitzar l´actuació, entonant-la tots junts.
Amb aquest concert es confirma l´entrevista de Btv en la que és presentat com a la resistència del millor Rock del País Valencià. Només espere que l´any que ve, Senior porte als primos, el Cor Brutal, i ens tornen a fer passar una vetllada com la d’aquell divendres.

“València, no saps lo que tens”.


Senior a La Casa Cantonera from LaCasaCantonera on Vimeo.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada