The Deslondes - The Deslondes (2015)

Country i R&B des de New Orleans amb el debut de The Deslondes.

...saben molt be per on van quan ajunten aquesta amalgama de sons del sud on majorment l'apropament del country al r&b és el seu signe d'identitat...

Tots els anys surt alguna que altra banda fent servir com a pasta base la tradició i l'aire rústic dels llocs on s'han criat al sud, i aconsegueixen tot siga dit sonar més frescos que lletugues acabades de collir, us sona aquesta història?. Els germans Felice, els Avett.

En aquest cas amb The Deslondes trobem una nova banda sortida del sud que duen de sèrie els sons a madera i metalls de New Orleans, a més amb el rigor i la il·lusió passional pròpia dels debuts. Homenatgen i aconsegueixen molt be caminar per aquest marge difús entre la tradició de la white amèrica i l'afroamericana, sense tindre que utilitzar l'adjectiu "vintage" ni "revival", sonen autèntics i ho fan molt be.

Estos xicons porten temps pul·lulant per diverses formacions, amb una estreta relació amb la més coneguda Hurray For The Riff Raff de qui han format part, i fins aplegar a The Tumbleweeds, precedent inmediat dels Deslondes, nom del carrer on la banda es va formar, va tocar i va gravar per primera vegada. Han rodat lo seu, tots fan cançons, tots toquen diversos instruments, i escoltat el resultat, hi ha bona química.

Aquest és un disc bàsicament de country amb certa tirada cap al r&b, s'escolta del tiró, és fàcil i entra be, em recorda als germans Avett per com utilitzen una instrumentació acústica rica en matisos per a fer-se un repertori d'intenció totalment pop, o tal volta millor dir que de fàcil digestió. No negaré que en a aquestes cançons trobarem tonades milers de vegades escoltades, també altres que sonen a veritables tresors.


Comencen amb una cançó que d'entrada m'ha encisat, "Faught The Blues and Won" em recorda al Kristofferson a ralentí-fumeta dels primers discos de la contracultura, i amb "Those Were (Could've Been) The Days" se'ls pot situar entre el folk de Woody Guthrie cap al boom-chi-a-boom de Johnny Cash, et fondran com mantega amb el pop-country de "Heavenly Home". "Less Honkin' More Tonkin" té la pulsió del rock'n'roll Chuck Berry versió rural, una cançó que parla molt be del que són capaços, amb "Low Down Soul" te'ls trobes de ple mullats a les aigues del sud amb un country-blues evocador i dolç, van pujant la corrent del riu amb el r&b acústic de "The Real Deal" i la deliciosa "Still Someone", torna el western i les tonades de trens amb "Time To Believe". O fer bon pop amb el country en "Lousie". "Simple and True" em recorda a les balades dels germans Avett, "Same Blood As Mine" recorre de nou a la fórmula del disc country-r&b, tanca el disc "Out On The Rise" una de les millor cançons del lot només amb piano i el detall d'un clarinet jazzy  molt niuorlins.

Amb aquestos discos que entren tan be se corre el risc de que se desunflen a les primeres de canvi, i no vull dir que siga el cas, perquè The Deslondes sembla que saben molt be per on van quan ajunten aquesta amalgama de sons del sud on majorment l'apropament del country al r&b és el seu signe d'identitat, ho fan de la manera més senzilla i crec que al menys aquesta temporada aconseguiran ser la nova encarnació juvenil dels sons més tradicionals. De primeres sonen molt be i el resultat és notable,el temps parlarà i el directe ens contarà la veritat.

Per Chals Roig


Propers concerts:
9/14: Barcelona (ESP) @ Sala Rocksound
9/15: Valencia (ESP) @ Loco Club
9/16: Madrid (ESP) @ Boite Live
9/17: Donostia (ESP) @ Dabadaba
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada