The Waterboys - In A Special Place (2011)


L'hivern del 1984 al 1985, Mike Scott va visitar Nova York. En un dels seus passejos per la ciutat va arribar fins a les portes d'una d'aquestes botigues d'artefactes esotèrics, segons explica en una entrevista, aquella botiga era la més estranya que havia vist mai, però li va cridar l'atenció un prestatge on va veure un enorme llibre negre, es va acostar amb curiositat i el va agafar intrigat pel seu contingut, quan va obrir les seves grans tapes negres quedà sorprès, en aquell llibre no hi havia res escrit, només fulls blancs. Immediatament li va preguntar al dependent que era aquell llibre i aquest li va contestar que era un Llibre de les Ombres, el llibre que utilitzen les bruixes per escriure els seus encanteris i conjurs. Des d'aquell mateix instant el druida escocès ja no va deixar anar aquell llibre, es va convertir en el seu millor aliat. En ell va apuntar totes les idees i versos que li sobrevenien. Només havia d'obrir aquelles enormes cobertes negres perquè la seva escriptura fluís gràcil. Llavors, encara no sabia que aquells versos escrits li donarien l'èxit i el reconeixement l'any següent. (Més detalls a la seva web: Sleevenotes)


M'agrada la bellesa imperfecta de In A Special Place. Els seus sorolls de fons, els canvis de partitura, unes simples línies de piano i el ressò expansiu d'un estudi buit, enxampant infraganti les Muses amb una veu que llança les seves elegies amb força perquè quedin flotant a l'espera de respostes. Amb aquest disc em vaig adonar que Mike Scott deixa fluir els seus pensaments i inquietuds amb facilitat, no canta cançons, ell és la cançó, i viu dins dels seus versos. És sorprenent l'impacte que aconsegueix sense filtres, ni efectes, ni producció, fins i tot quan falla, quan aquesta o aquella nota no entra bé, o quan el riff sembla simple, la seva veu omple tot l'espai, és pura passió desbocada i sense tallar. Aquests enregistraments demostren que la Big Music no tracta d'una producció determinada, ni d'una instrumentació concreta, la Big Music és la música fluint per la gola de Mike Scott, i també queda patent que de la Celtic-Soul, el primer va ser el Soul .

 Don't Bang the Drum

Gravades en els Park Gates Studios al març de 1985, aquestes van ser les primeres demos de piano que van sortir d'aquell llibre negre de les ombres, només amb Mike Scott, un piano i John Brand, un dels productors i a qui cal agrair que premés la tecla REC. A priori un àlbum de rareses, descarts i versions seminals. Be My Enemy, Don't Bang The Drum, i The Pan Within formarien part del reconegut disc, totes amb versos que es van descartar en el moment final, altres es van completar més tard com The Whole of the Moon amb el mític "too high, too far, too soon" que aquí no apareix. La resta, entre retalls i descarts, no se van arribar a incloure en el disc, All The Bright Horses, The Woman In Me, The Day I Ran Out Of People, Paris In The Rain i Winter in the Blood. Looking For Dickon, versió original de Church Not Made With Hands i que ja va gravar per l'anterior disc A Pagan Place i Custer's Blues, que seria represa en les sessions del Fisherman's Blues i acabaria editada a Too Close To Heaven. A més de dues cançons més incloses com a extres que mostraven el contrapunt que donaven aquelles bases de piano amb més instrumentació afegida, Old England gravada en el moment de ser composta en l'estudi casolà de Karl Wallinger i un remix de Don Jackson a partir de Trumpets. No podia existir millor títol per aquest recull de demos, la primera cançó de This is the Sea començava dient "Well here we are in a special place ..." Si hagués d'explicar musicalment aquest disc recorreria sense dubtar al fundador del Clan dels Fisherman Brothers:
"Unas emociones cual si fueran celestiales glorias oníricas a caballo entre la Velvet más intensa , la Patti Smith más entregada y el Van Morrison más astral..." Johnny Dibud
Si us agrada This Is The Sea, poseu-se uns bons auriculars i escolteu aquestes cançons a mitja llum en un moment de tranquil·litat. Trobareu aquest lloc especial de què parla. Les vostres neurones agrairan una pausa del ritme al que sorgeixen tantes i tantes novetats (algunes molt bones per descomptat), us ho asseguro.


Winter in the Blood

Beverly Penn
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Hey mestrefriend, ja no recordava aquella frase. Sens dubte aquest disc em va recuperar en el seu dia l'interès per la seva obra mestra "This is the sea". Va ser com tastar a una verge, jejejeje. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. This is the está entre mis 5 álbumes esenciales, una obra maestra, y este disco (que por cierto me pasó Johnny antes de que lo comprara) es el dulce que lo complementa.

    Me gusta tu espacio, muy confortable ser recibido con música de los Waterboys y con el perfil de su anfitrión vestido de Mike Scott de Dream Harder.
    Supongo que disfrutarías en el reciente concierto de Valencia... ¡Histórico!.

    ResponElimina