Novetats 2018

header ads

Tindersticks - Live in London (2010)



Al igual que ha passat amb grups com Wilco, els Tinderstcks han passat de grup de culte de l´escena independent, ha ser referència obligada per a qualsevol melòman boig, com jo, que pretenga tindre una biblioteca de Lp's imprescindibles.

Començaren la seva carrera publicant el seu treball homònim en el ja llunyà 1993, amb l´indiferència de la major part de públic i crítica, el poc interès que despertaren va ser suficient per a que un grapat d'assabentats estigueren a l´aguait del seu segon llarga duració per a portar-los en bandeja de plata a les portades de les publicacions independents més "cools". 

Amb "Curtains" vingué la consagració. Després d'aquesta trilogia inicial l´entusiasme generat per la major part de mitjans i premsa es va diluir poc a poc, coincidint amb el lleuger gir que la seva musica va fer a unes produccions més mainstream, cap a un estil més proper al soul, en treballs com "Simple Pleasure" i "Can Our Love…", però mai deixant de facturar treballs d'una qualitat considerable, és més a estos dos treballs els guarde un afecte especial.

El seu treball més fluix, per a mí (tot hi ha que dir-ho) "Waiting for the moon" del 2003 va significar el principi d'un parèntesi, i el començament de la carrera en solitari del seu vocalista Stuart A. Staples, que despertaren els rumors de la seva separació, cosa que no era encertada per que en l´any 2008 tornaren a editar un treball per a treure´s el barret, el seu gran "The Hungry Saw", i l´any passat un altre fantàstic treball "Falling down a mountain", confirmant que la inspiració continuava allí dormitant, a la espera del moment idoni per a possar-nos a tots els seus seguidors el cor en un puny. 

La seua música és única per la manera que tenen d'executar-la, amb uns arranjaments plens d'instruments com el carilló, el rhodes, hammonds, vibràfons, vents, cordes, a demés de la base habitual d'una banda, bateria, baix, guitarres. també és molt característic la veu de baríton del seu vocalista Stuart A. Staples, que li dona a la música eixa solemnitat que li cal i per suposat les influències que tenen com Serge Gainsbourg, Lee Hazlewood i Scott Walker.

Tota aquesta història aplega fins ací, aquest fantàstic concert, que no funciona, i que servisca com avís, de recopilatori del grup, si no més be com una confirmació del magnífic estat de forma de que gaudeixen en esta última època, i del lloc que pretenen ocupar dins la seva discografia, o siga, la confiança que tenen en el seu últim disc, i la excel·lència del seu primer treball. 

Aquest concert està format per 2 cd's, el primer amb set cançons del "Falling down a mountain", tres del seu primer treball, i després un tema del "Can Our Love...", una del disc en solitari de Stuart "Lucky dog recordings", i un altra del "The Hungry Saw", el segon cd només té quatre cançons, una del Can Our Love..., una altra del "Simple pleasures", i dues del primer.




Com pot vores en el comput global predominen els temes del seu primer i del seu últim treball... La idea queda clara... renúncia total al "Waiting for the moon". 

En lo musical, el concert gaudeix d'un so molt bo. Un fantàstic disc, que si ja eres fan dels Tindersticks et reafirmarà com a tal, i si no els coneixies, és una bona manera de començar.

myspace | web

Us deixe una de les seues cançons més clàssiques, Marbles ("canelita fina", "mel de romer")


Tracklisting
CD1 :
01 - Falling down a mountain
02 - Keep you beautiful
03 - Sometimes it hurts
04 - Marbles
05 - Bathtime
06 - Marseilles sunshine
07 - Hubbards hills
08 - Peanuts
09 - Dying slowly
10 - The otherside of the world
11 - Tyed
12 - Black smoke
13 - Factory girls
14 - A night in
15 - Harmony around my table

CD2 :
01 - No Man In The World
02 - Can We Start Again
03 - City Sickness
04 - Raindrops

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris