Murtra concentra i concreta totes les idees d'Isaac Ulam, la mística de la terra i la natura, el amor sense prejudicis, la falta total de maldat, la ingenuïtat tan necessària d'un món que sembla transcórrer per un camí dissenyat amb esquadra i cartabó...
Aquesta ressenya ja tardava en ser parida, doncs el disc "Murtra" d'Isaac Ulam és una de les obres que més m'estime dels darrers anys. Segon disc d'aquest gran desconegut amb un cançoner evocador que transcorre per les rodalies de la vida moderna, un camí propi que Ulam du tant pels sons populars propis de la terra com per les sonoritats pròpies de l'actualitat, alguns l'han titllat del Bonnie "Prince" Billy català, cosa que de buscar un personatge amb qui equiparar-lo doncs acceptaria per les cadències tirant a folkies del seu cançoner i certs punts en comú al seu entendre del món.
Però les seves lletres tenen un segell propi i únic, criden a la insurgència de les emocions i a la ruptura de les convencions diàries, cants que s'adverteixen verdaders per la sinceritat que desprenen els seus versos i el sentiment que destil·la la seva interpretació. El seu discurs líric sembla pertànyer a un altre temps, potser transita els mateixos llocs onírics de "Jo, la dona i el gripau" de Pau Riba, amb l'esperit campestre i lliure del Ronnie Lane època Slim Chance. En el musical, l'essència folkie està més que clara, en aquest disc a més manifesta a la perfecció la seva falta total de prejudicis a l'hora d'arranjar cadascuna de les cançons, com si aquestes tinguessin vida pròpia i simplement Ulam es limités a donar-les l'aliment que les fa falta amb cada detall i cada instrument utilitzat, una melòdica, un clarinet, un violí, acústic o elèctric.
Però les seves lletres tenen un segell propi i únic, criden a la insurgència de les emocions i a la ruptura de les convencions diàries, cants que s'adverteixen verdaders per la sinceritat que desprenen els seus versos i el sentiment que destil·la la seva interpretació. El seu discurs líric sembla pertànyer a un altre temps, potser transita els mateixos llocs onírics de "Jo, la dona i el gripau" de Pau Riba, amb l'esperit campestre i lliure del Ronnie Lane època Slim Chance. En el musical, l'essència folkie està més que clara, en aquest disc a més manifesta a la perfecció la seva falta total de prejudicis a l'hora d'arranjar cadascuna de les cançons, com si aquestes tinguessin vida pròpia i simplement Ulam es limités a donar-les l'aliment que les fa falta amb cada detall i cada instrument utilitzat, una melòdica, un clarinet, un violí, acústic o elèctric.
Està ben present la celebració de l'amor en el seu sentit més ample, sobretot en cançons com "Perfums i aigua" i "Viure amb tu", aquesta amb un fraseig àgil i una tonada enganxosa que podria considerar-se el més paregut a un single. "Estranys" ens posa de ple contra tot allò que ens ofega, convencions socials, derrocant aquestes barreres mentals per nosaltres en un esclat d'humanitat absoluta, de fer l'amor i cantar cançons. El món oníric de "Surt el monstre" i "El sol i el rei" evoquen antiguitats idíl·liques que semblen ser fet dels vells folks dels Apalatxes però que realment parlen de nosaltres millor del que nosaltres podríem. "Objecte pur" és una de les gran joies del disc, lluminosa, i podria ser l'esperit del disc, tot allò que Ulam representa, els desitjos ingenus i no menys valuosos que durant segles s'han trepitjat i convertit en utòpics i inabastables, amb "Hawaii" s'entrega al present en un excels carpe diem que omet l'amenaça d'un final que s'adverteix proper, i els cors de "Dona ocell" donen gràcia pop-folk i l'apropen a la mística del Simone Felice en solitari, tanca aquest disc "Fugitius", revers agre-dolç, el desig pur d'estima front un món en auto-deflagració constant.El disc "En els prats més llunyans" ja mostrava totes les seves virtuts, un disc més casolà però amb molt d'encant, no se'l deixeu. El seu últim "Temple d'aigua i llum" també mereix tota la atenció, firmat junt a Jose Domingo, que per cert a més d'haver participat en el primer disc de Ulam, va ser entrevistat ací amb motiu d'el disc "En la distancia"(entrevista entreu ACÍ), un disc favorit del qui vos escriu. Per a mi "Murtra" concreta i concentra totes les idees d'Isaac Ulam, la mística de la terra i la natura, el amor sense prejudicis, la falta total de maldat, la ingenuïtat tan necessària d'un món que sembla transcórrer per un camí dissenyat amb esquadra i cartabó.
Un disc molt bo i no molt conegut que avui vos recomane de tot cor. Em quede amb aquesta frase... "...cau el sol i el dia s'endurà tota la tristor de la gent..."
Per Chals Roig
Isaac Ulam viatjarà amb el Circuit InterCities, consulta dates aquí:
circuit-intercities-2015-gener-isaac.html
Els discs d'Isaac Ulam estan disponibles en:
){kind=link}
0 Comentaris