Mark Olson no només va ser peça fundacional i fonamental en dos dels millors discos dels 90 amb The Jayhawks. A més porta a l'esquena una discografía que encara que en ocasions ha anat pel camí menys fàcil amb els seus rojectes dispersos, li ha guanyat un repertori de profund calat, remarque discos d'una qualitat tremenda com "Salvation Blues", encara aspall amb aquest últim "Good-Bye Lizelle" disc que ha passat totalment desapercebut i que té moments realment bons. Si tot va bé, allà estaré a la Sala Wah Wah. Si, Mark Olson està feliç...
El trauma
-
Marlon Brando tiene un sinfín de interpretaciones bestiales,
inconmensurables. Pero no sé si alguna vez logró otra tan descarnada y
sincera como la que lle...


0 Comentaris