Mark Olson no només va ser peça fundacional i fonamental en dos dels millors discos dels 90 amb The Jayhawks. A més porta a l'esquena una discografía que encara que en ocasions ha anat pel camí menys fàcil amb els seus rojectes dispersos, li ha guanyat un repertori de profund calat, remarque discos d'una qualitat tremenda com "Salvation Blues", encara aspall amb aquest últim "Good-Bye Lizelle" disc que ha passat totalment desapercebut i que té moments realment bons. Si tot va bé, allà estaré a la Sala Wah Wah. Si, Mark Olson està feliç...
Ugly Stick: An Interview on the Return of 1993’s ‘Absinthe’ and the
Midwestern Underground
-
In the late eighties, the town of Delaware, Ohio, was a collision of family
farms, blue-collar industry, and liberal arts academia. It was the perfect
in...


0 Comentaris