No pensava jo quan vaig començar este blog que algun dia escriuria sobre els Rolling Stones. Ja fa temps que les novetats que parlen d´ells no arriven ni tan sols fins la còclea de la meua orella.
Però mai pots dir d´aquesta aigua mai beuré, cosa que ja sospitava quan recentment editaren una versió millorada del seu millor concert de tota la seua carrera el Get Yer Ya Ya´s Out!, gravacions dels seus concerts històrics que assenyalen als Rolling Stones com a nous mites del Rock, i primers concerts del seu nou guitarra Mick Taylor
Alliberats ja de la càrrega improductiva que suposava el geni Brian Jones, que ni tan sols podia eixir de concert, ja que tenia causes pendents per drogues varies. Acabava de facturar un excel·lent treball de guitarra amb John Mayall i els seus Bluesbreakers, molt recomanables si t´agrada la famosa època de la British Invasion.
Esta última edició de l´any passat només dona 5 temes extres com a carnassa per tots els fans-piranya de la banda, i moltes cançons acompanyant a BB King i Ike and Tina Turner. Encara que per a mí el material se quedava insuficient si tenim en compte la quantitat de material extra que tindran guardat Mick i Kiz en l´armari, material que fins l´edició d´este concert mai havien mostrat. Coses de l´edat, crec que ja s´han adonat que no són joves i no tenen por a que el seu material antic els faça la competència als seus nous treballs, a més que ja la feia.
És a partir d´aquí que la conjunció de Mick Taylor amb Keith Richards va donar els millors fruits a la banda, amb dues cançons en el "Let it Bleed" (1969), este concert (1970), "Sticky Fingers" (1971), "Exile On Main Street" (1972), "Goat Head Soap" (1973) i "It´s only Rock´n ´Roll" (1974), al 1975 Mick abandona la banda fart ja de les lluites de poder internes, per a donar pas Ron Wood, que venia de uns The Faces a la vora de la extinció.
Ens queden per al record estos treballs amb eixe toc de qualitat que Taylor va saber donar als desorientats Rolling. Quan algú em pregunta que quin ès el meu disc preferit dels Rolling normalment la meua resposta sempre és la mateixa, busqueu a Mick Taylor i trobareu als millors Rolling Stones.
Tornen els Stones. En maig apareixerà junt a un documental anomenat Stone in Exile, una re-edició de luxe del seu disc més influent de l´època daurada del rock, el "Exile On Main Street": exiliats del carrer principal, clara al·lusió a la mala prensa de la que erenobjecte en aquells anys. Ja sense esta edició, es a dia d´avui el millor treball dels Stones, treball que mira enrere agafant molts elements del country, el soul, el rock´n roll més clàssic i com no el blues. Aconseguint una química perfecta entre tots estos elements i donant al rock un altra dimensió més oberta que la que en aquells moments hi havia i s´esperava d´ells. Fora de context pot sonar només a bon disc de rock´n´roll, però ho mires per on ho mires es genial.
En aquesta edició de luxe afegiran al format doble original un tercer cd amb deu cançons inèdites
que fins ara mai s´havien escoltat, un llibret amb unes cinquanta pàgines i un dvd amb 30 minuts de documental... que més podem demanar?, que vinguen els Stones a València?, millor no, m´agraden més com els recorde, com en aquest video... amb la millor formació que mai han tingut els Rolling Stones.
Darrerament estic escoltant els discs principals dels Stones. I fa poques setmanes vaig sentir per primer cop el "Exile...". Encara que trob que es poc comercial, a més escoltes guanya molts de punts, i reflexa molt bé l'ambient caotic, d'excesos, de drogues i també d'un moment molt dolç musicalment parlant. Totalment d'acord amb tu sobre el senyor Taylor, que els Stones no han parat mai de ningunejar quant va ser un dels principals puntals dels millors álbums de la banda. Per complementar, jo et recomano que vegis el documental Cocksucker Blues, rodada en l'época de la gravació d'aquest disc, on es mostra la cara més fosca (però real) dels Stones. Això si, és bastant indigesta, amb una fotograifa desastrosa i boirosa, i amb un ritme exasparadament lent. Salutacions!
La Docena de Doce de ... 1984 (discos)
-
En estos días extraños donde parece que todo es mentira y que aquello en lo
que creíamos y aquellos en quienes creíamos eran una estafa. En este tiempo
...
Azalia Snail | Interview | New Album, ‘Powerlover’
-
Azalia Snail, the trailblazing avant-garde musician renowned for her unique
blend of experimental sounds and heartfelt emotion, returns with her new
albu...
PULP. "Freaks" (1987)
-
Mi disco favorito de Pulp. También el más oscuro. Un disco repleto de
canciones que son hits que hacen daño, un perfecto viaje hacia el mundo
creado p...
John Cale - Pretty people (2023)
-
*Como decía hace pocas fechas, **John Cale, el músico galés que formase
parte en su día de The Velvet Underground, editó el 20 de enero del año
pasado 20...
Murray Street
-
Con Jim O'Rourke a tiempo completo, bien al bajo, bien a la guitarra, Sonic
Youth factura como quinteto un elepé que mantiene la óptica por la que
desde ...
El hombre mediocre
-
Cualquier lector habitual de avería sabrá que no suelo recurrir a la cita
textual pero, de tanto en tanto, leo ciertos pasajes en algunos libros que
no pue...
Mission -- The Last Detail (1983, Frantic)
-
Not to be confused with the British Mission U.K. (in fact, this
Maryland-based quartet may have been responsible for forcing them to graft
"UK" to the en...
CHITLIN´CIRCUIT IV
-
En Enero de 1941 Champion Jack Dupree toma el Big Four Train desde Nueva
York con dirección a Chicago. Sus actuaciones en el Cotton Club neoyorquino
s...
Los discos de Marzo 2024
-
Pues tenía bien pocos discos que me parecían reseñables este mes y durante
la última semana se me han acumulado y al final ha quedado una lista
bastant...
MOONLIGHT MOTEL / MOTEL CLAR DE LLUNA
-
Una cançó pausada, sense presses, més aviat melancòlica (una miqueta com
tot l’àlbum), uns arranjaments sense complicacions, tot això casa perfectament
a...
15 recomendables novedades discográficas más de 2024
-
Pues aquí van 15 recomendables novedades discográficas más de 2024,
publicadas entre los meses de febrero y marzo, tales como J Mascis, The
Lovely Basement...
Marina Petrossian
-
*"Con un deseo bestial devoraremos el tiempo para que, a cada instante, la
vida sea un principio, una cúspide y un crepúsculo" *
*-Emil Cioran- *
Qu...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Discos 2023. Encara es fa molt bona música
-
Com cada any, tinc la costum de recapitular aquells discs que m'han
acompanyat i els quals a més mereixen atenció. Sense distinció de
nacionalitat ni d'i...
Covers extraordinarias en Youtube
-
Ayer al volver por la noche de trabajar me dio por buscar en youtube
versiones acústicas de canciones que me gustan y, sin mucho esfuerzo,
conseguí encontr...
MI LISTA 2019
-
[image: Resultado de imagen de teskey brothers]
Este ha sido un año un poco flojo, grandes discos pero a cuentagotas.
Esperemos que el ...
LUKE WINSLOW KING: BLUE MESA
-
A pesar de los meses que lleva el disco en el mercado no puedo dejar semana
sin darle una escucha al último disco de Luke Winslow King, *Blue Mesa*, un
di...
2 Comentaris
Darrerament estic escoltant els discs principals dels Stones. I fa poques setmanes vaig sentir per primer cop el "Exile...". Encara que trob que es poc comercial, a més escoltes guanya molts de punts, i reflexa molt bé l'ambient caotic, d'excesos, de drogues i també d'un moment molt dolç musicalment parlant. Totalment d'acord amb tu sobre el senyor Taylor, que els Stones no han parat mai de ningunejar quant va ser un dels principals puntals dels millors álbums de la banda. Per complementar, jo et recomano que vegis el documental Cocksucker Blues, rodada en l'época de la gravació d'aquest disc, on es mostra la cara més fosca (però real) dels Stones. Això si, és bastant indigesta, amb una fotograifa desastrosa i boirosa, i amb un ritme exasparadament lent. Salutacions!
ResponEliminaGran apunt company, veuré si la trobo.
ResponEliminaSalut