No pensava jo quan vaig començar este blog que algun dia escriuria sobre els Rolling Stones. Ja fa temps que les novetats que parlen d´ells no arriven ni tan sols fins la còclea de la meua orella.
Però mai pots dir d´aquesta aigua mai beuré, cosa que ja sospitava quan recentment editaren una versió millorada del seu millor concert de tota la seua carrera el Get Yer Ya Ya´s Out!, gravacions dels seus concerts històrics que assenyalen als Rolling Stones com a nous mites del Rock, i primers concerts del seu nou guitarra Mick Taylor
Alliberats ja de la càrrega improductiva que suposava el geni Brian Jones, que ni tan sols podia eixir de concert, ja que tenia causes pendents per drogues varies. Acabava de facturar un excel·lent treball de guitarra amb John Mayall i els seus Bluesbreakers, molt recomanables si t´agrada la famosa època de la British Invasion.
Esta última edició de l´any passat només dona 5 temes extres com a carnassa per tots els fans-piranya de la banda, i moltes cançons acompanyant a BB King i Ike and Tina Turner. Encara que per a mí el material se quedava insuficient si tenim en compte la quantitat de material extra que tindran guardat Mick i Kiz en l´armari, material que fins l´edició d´este concert mai havien mostrat. Coses de l´edat, crec que ja s´han adonat que no són joves i no tenen por a que el seu material antic els faça la competència als seus nous treballs, a més que ja la feia.
És a partir d´aquí que la conjunció de Mick Taylor amb Keith Richards va donar els millors fruits a la banda, amb dues cançons en el "Let it Bleed" (1969), este concert (1970), "Sticky Fingers" (1971), "Exile On Main Street" (1972), "Goat Head Soap" (1973) i "It´s only Rock´n ´Roll" (1974), al 1975 Mick abandona la banda fart ja de les lluites de poder internes, per a donar pas Ron Wood, que venia de uns The Faces a la vora de la extinció.
Ens queden per al record estos treballs amb eixe toc de qualitat que Taylor va saber donar als desorientats Rolling. Quan algú em pregunta que quin ès el meu disc preferit dels Rolling normalment la meua resposta sempre és la mateixa, busqueu a Mick Taylor i trobareu als millors Rolling Stones.
Tornen els Stones. En maig apareixerà junt a un documental anomenat Stone in Exile, una re-edició de luxe del seu disc més influent de l´època daurada del rock, el "Exile On Main Street": exiliats del carrer principal, clara al·lusió a la mala prensa de la que erenobjecte en aquells anys. Ja sense esta edició, es a dia d´avui el millor treball dels Stones, treball que mira enrere agafant molts elements del country, el soul, el rock´n roll més clàssic i com no el blues. Aconseguint una química perfecta entre tots estos elements i donant al rock un altra dimensió més oberta que la que en aquells moments hi havia i s´esperava d´ells. Fora de context pot sonar només a bon disc de rock´n´roll, però ho mires per on ho mires es genial.
En aquesta edició de luxe afegiran al format doble original un tercer cd amb deu cançons inèdites
que fins ara mai s´havien escoltat, un llibret amb unes cinquanta pàgines i un dvd amb 30 minuts de documental... que més podem demanar?, que vinguen els Stones a València?, millor no, m´agraden més com els recorde, com en aquest video... amb la millor formació que mai han tingut els Rolling Stones.
Darrerament estic escoltant els discs principals dels Stones. I fa poques setmanes vaig sentir per primer cop el "Exile...". Encara que trob que es poc comercial, a més escoltes guanya molts de punts, i reflexa molt bé l'ambient caotic, d'excesos, de drogues i també d'un moment molt dolç musicalment parlant. Totalment d'acord amb tu sobre el senyor Taylor, que els Stones no han parat mai de ningunejar quant va ser un dels principals puntals dels millors álbums de la banda. Per complementar, jo et recomano que vegis el documental Cocksucker Blues, rodada en l'época de la gravació d'aquest disc, on es mostra la cara més fosca (però real) dels Stones. Això si, és bastant indigesta, amb una fotograifa desastrosa i boirosa, i amb un ritme exasparadament lent. Salutacions!
BAUHAUS. "In the flat field" (1980)
-
Puede que sea "In the flat field" uno de los discos fundacionales de la
música gótica, tambien es otro de esos discos que hacen que el post punk
sea l...
The Divine Comedy - Achilles (2025)
-
*The Divine Comedy, la banda comandada por Neil Hannon, editará nuevo álbum
de estudio el 19 de septiembre titulado Rainy sunday afternoon, seis años
des...
‘Moon Dogs’ EP by Dreamwave
-
Dreamwave are back with ‘Moon Dogs,’ their new six-track EP, dropping on
April 25th via Velvet Echoes. It’s the first half of a two-part physical
release...
Soundtracks
-
Dejo a continuación la cuarta parte de la entrevista que Gorri, el hombre
de la chistera, me realizó en mi casa hace unos meses. ¡Feliz jueves!
Shalam إن ا...
Baby Stardust
-
No hay desperdicio alguno en la colosal obra que los japoneses Thee
Michelle Gun Elephant dejaron grabada durante su imprescindible carrera. Si
de gran p...
An unpredicted ends to a means...
-
From 2004. Picking up on morsels of everyone from Nada Surf to Creeper
Lagoon and even Mercury Rev. Enjoy
**Please do not reveal artist in comments!**
...
RAIN IN THE RIVER / PLUJA AL RIU
-
Ja tenim aquí la primera cançó presentada oficialment del Tracks II: The
Lost Albums , escrita i gravada el 2017 només amb la col·laboració d’en Ron
Aniell...
Marzo 2025
-
Tengo una cuenta activa en Spotify.
He decidido hacer una lista de canciones que compartiré una vez al mes.
No será una lista de novedades, pero casi.
Y...
Los discos de Marzo 2025
-
Muchas novedades este mes lluvioso y de eclipse lunar, tantas que seguro
que me dejo unas cuantas muy buenas, pero para buscar más de artistas muy
conoci...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
20 recomendables novedades discográficas del 2025
-
Pues aquí van 20 recomendables novedades discográficas de 2025, tales como
Mox, The Excitements, Cave Flowers, Montefurado, Rose City Band, Dropkick,
Gutte...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
2 Comentaris
Darrerament estic escoltant els discs principals dels Stones. I fa poques setmanes vaig sentir per primer cop el "Exile...". Encara que trob que es poc comercial, a més escoltes guanya molts de punts, i reflexa molt bé l'ambient caotic, d'excesos, de drogues i també d'un moment molt dolç musicalment parlant. Totalment d'acord amb tu sobre el senyor Taylor, que els Stones no han parat mai de ningunejar quant va ser un dels principals puntals dels millors álbums de la banda. Per complementar, jo et recomano que vegis el documental Cocksucker Blues, rodada en l'época de la gravació d'aquest disc, on es mostra la cara més fosca (però real) dels Stones. Això si, és bastant indigesta, amb una fotograifa desastrosa i boirosa, i amb un ritme exasparadament lent. Salutacions!
ResponEliminaGran apunt company, veuré si la trobo.
ResponEliminaSalut