Flipping Colors - Selfish Shellfish Selfie (2015)

...sura entre el power-pop lluminós amb sabor clàssic, punk-rock novaiorquès dels 70 i rock alternatiu dels 90. Una combinació que sembla rebuscada així escrita, però que escoltada flueix natural

L'escena underground valenciana potser no siga sempre visible per als amants del bon rock, però el ben cert és que està en constant ebullició, veterans i joves, noves bandes i algunes més conegudes. Ningú pot dir que no hi han propostes tan diverses com gustos existeixen. M'agrada arromangar-me els pantalons i clavar-me de ple escoltant algunes de les propostes més properes, d'eixes que poc tenen que envejar a alguns fornas, i on sonen guitarres, per ací ja han passat alguns dels meus preferits, com Ambros Chapel, Los Radiadores, Mad Robot, Carolina Otero, Senior i El Cor Brutal, Mox... no, no pot dir-se que l'etiqueta "rock-alternatiu" o "independent" està en hores baixes, al contrari, està d'enhorabona i està alcançant unes cotes de qualitat considerables. 

Avui afegisc als Flipping Colors, que si és una banda nova està formada per vells coneguts dels antres de la capital, Nick Trampolino Perry (Zener, Ape & Perry & Bonette, Jackson Milícia, Cuello, Tucán) amb Pablo Ortuño (Jackson Milicia, Amatria, Mr. Perfumme), Popo López (Sangre de Mono, Fresno) y Miguel Scarabaggio (Sangre de Mono, The Mad). Tots han estat en altres propostes més que interessants, encara que de totes elles potser amb aquesta formació i amb aquest disc m'han aconseguit encisar de bona manera.

El seu primer EP "Dead" ja em va deixar alerta, sobretot per eixa cançó titulada "Only in my dreams" que em sembla un temàs com la copa d'un pi. Ara en Selfish Shellfish Selfie a més de la confirmació de la seva especial gràcia en conjunt, ens anem a trobar principalment dos elements primordials, guitarres i melodies, tot amb un embolcall que sura entre el power-pop lluminós amb sabor clàssic, punk-rock novaiorquès dels 70 i rock indie dels 90. Una combinació que sembla rebuscada així escrita, però que escoltada flueix natural i assegura bones estones de substància guitarrera.

Aquest repertori és addictiu com pocs des del seu primer pildoràs que és "Katana", també power-pop de la vella escola en "Queen" i "Yourself" que esbossaran segur un somriure al teu rostre amb eixes guitarres amb sabor tan Long Ryders, "Pink & Gay" fa olor a platja en la part vocal, però les seves guitarres van agafant força, fins que "Whore" i "Highdrive" els mostren totalment punkorritzats, llavors baixen el volum de les guitarres amb la fantàstica "A Great Job" una joia digna del rock desmanegat de Johnny Thunders, i continuen endinsant-se al punk-rock amb "Sunny Sun", també es permeten la llicència de fer una versió dels lo-fi valencians Obleans (altre grup a escoltar) en "Wheelchair", i rematen aquest estimulant disc invocant a tots els déus caiguts de l'underground des de el garatge dels 60 fins l'infinit, trencant amb més de deu minuts de sorollosa intensitat en la grandiosa "We Fall Down", i afirmaria que en aquestes coordenades de rock guitarrer sense prejudicis cregueu-me que és una de les cançons de l'any, així de clar.

Estem d'enhorabona amb l'escena valenciana amb grups com Flipping Colors, un aliatge compost d'elements de diverses formacions però que sonen com un tir junts, espere que superen aquesta condició local i underground al menys en quant a la repercussió, doncs aquest "Selfish Shellfish Selfie" és un molt bon disc.

Per Chals Roig

· Bandcamp:
http://flippingcolors.bandcamp.com/album/selfish-shellfish-selfie
Comprar vinil en
· Discos de Perfil:
http://www.discosdeperfil.com/
· Mascarpone Discos:
http://mascarponediscos.blogspot.com.es/2015/05/nueva-edicion-flipping-colors-selfish.html