El camí fins a València, Califòrnia per Senior i El Cor Brutal


"València, Califòrnia" és el tercer disc de Senior i El Cor Brutal, posat en circulació per Malatesta Records al febrer, un canvi de registre cap sonoritats despullades de detalls on l'acústica, l'harmònica i en menor mesura el piano deixen el pes de les cançons a les lletres i a una major expressivitat vocal per part de Senior, un disc que podria considerar-se com la cloenda perfecta al centenari de Woody Guthrie l'any passat.

El precedent va ser "Gran" (2011), em sorprenien amb un disc colorit que a qualsevol melòman li hauria agradat gravar, i Senior és un dels crònics, celebració de l'arribada de la maduresa, de la família i dels fills, també de la supervivència a l'àrida foscor ressacosa del seu debut "L'experiència gratificant", i de passada un sentit homenatge als ianquis que estimen, reverenciant-los amb respecte i amb l'ajuda de Refree, tot sense perdre la desimboltura que caracteritza els seus directes.

I encara que "Gran" continua sent molt gran per a mi, aquest nou disc m'ha arribat de manera més directa, suposo que per estar tan impregnat de l'essència dels nostres dies, empatia li deien. Connecta amb les contradiccions de les que estem fets, això sí, amb l'esperança surant sobre la desil·lusió, i amb la sensació que guarda sota clau el secret de fer que les cançons diguin a cada un el que realment necessita escoltar.

El cantautor valencià arriba als arpegis de la depressió de les Dust Bowl Ballads de Guthrie, i per extensió al Dylan dels 60, mitjançant els seus estimats artistes referencials, els ianquis que ell vol, en el cas de Senior són més el vehicle per a les seves lletres i el seu fraseig únic, música que desemboca directament cap als "Three Chords and the thruth" que cantava Ry Cooder fa uns anys, així que no és d'estranyar que la seva poesia visceral i directa vaja tan bé amb aquestes sonoritats austeres sense que suposi la pèrdua de tensió al llarg del minutatge.

La narrativa en tercera persona juga el paper principal, cal dir que com ja van fer anteriorment i de manera notable en cançons com el "Himne regeneracional" i "El cant del consol", per posar dos exemples, però amb aquestes veritats que ens canta ara el discurs cobra més força, la valenciana, com ell mateix encunya la seva americana mediterrània, escrita en calent des dels budells "la carn vol carn" cita Senior en "Ausiàs Marx" trobada del poeta del segle d'or valencià amb l'actualitat a través del seu mèdium barbut, que a més de confirmar les seves màximes, com amb la inicial "La bomba de plaer", es mulla fins a les celles prenent partit i posicionant clarament en "La gran esperança roja", altres es mostren com una autoanàlisi flotant al subconscient col·lectiu exposat sense condicions, a "El dia dels Covards" ens anima a no deixar mai més la salvació en mans d'altres tal com no ensenyar religiosament des de petits, i a refer el somni des de zero i sense por, des de les cendres que van quedar després d'aquest gran saqueig de fons públics.

Em trobo molt identificat amb l'opció de marxar del país, cada dia em passa pel cap, i més quan darrere meu ve una altra generació que sembla que no tindrà opcions, els cicles es repeteixen encara que no per això cal baixar els braços. Com els meus pares que també van viure la seva diàspora particular cap a Alemanya, a "Flor de Maig" recorda a la seva àvia que va haver d'anar a Uruguai i es posa a la pell de qui s'ha vist en la tessitura d'haver de marxar per a no passar fam, amb l'agreujant de tants i tants anys d'espoli que portem patint a la costa llevantina, camp de proves de l que ha vingut després.

Però és en aquest punt de tenir ganes de sortir corrent quan entra en joc l'amor i l'amistat, i des del fang Sènior ens fa mirar cap amunt, s'agraeix que algú plasmi en les seves cançons les baixeses humanes entre suborns i imputats, però sobretot que a més mostri una mica de llum, Sènior canta que per sort cada dia s'obre una nova possibilitat en "El somni s'ha acabat", només hem d'intentar fer alguna cosa bona quan arribe el dematí.


Pinta així el seu lloc imaginari en el pla físic, però d'essència molt real al cor, on hi ha un temps per a tot, un temps per riure, un temps per plorar, un temps per patir, i per suposat un temps per lluitar, aquest és la seva "This land is your land" estès i explicat, el seu "We Shall Overcome" projectant la victòria, millorat per aquest vent de Llevant d'hores abans que la nostra Lluna de mandarina pugi al cel net i clar.

Potser tenim davant dels nassos la nostra terra promesa, potser cal construir des de ja al costat de tots els que ens volen i volem, amb els amics de veritat, aquests de "Càntic als germans de diferent mare", imaginar el sentiment de "Ella plou", com seria sense ells?, els amics i familiars són els nostres tresors. I així donar resposta a la pregunta de si val la pena deixar la nostra veritable Califòrnia a la seva sort, cal tornar a ser comunitat per tornar a alçar-nos i marcar el nostre ritme, ja cal. Per començar podem fer un exercici mental similar a la evocadora il·lustració que Be Lozano va dissenyar per a la portada, imagineu que agafem a tots els nostres, amb les seves circumstàncies, i els arrenquem d'aquesta realitat per construir una altra diferent deixant fora del banquet als que roben, maten i se'ns burlen cada dia més fort.

De vegades menys és més, acústica i piano, i l'harmònica de Juanlu Tormo, el Cor Brutal més present al llarg del disc que bufa la seva Lee Oskar com si li anés la vida amb cada cançó. També cal nomenar Luís Martínez, peça essencial del grup valencià Euro-Trash Girl i tècnic de confiança que ha acompanyat el grup des del principi en els seus directes i que ha produït, gravat, registrat i masteritzat aquest treball en els seus Little Canyon Studios. El grup només apareix al complet tancant el tracklist amb la cançó que dóna títol a la col·lecció trencant l'austeritat sònica i demostrant amb aquestos gairebé dotze minuts d'èxtasi musical que estan preparats i en forma per aquest següent pas més elèctric.

"La bomba de plaer" en The Camera Album 


Cal que deixem enrere a l'home que seguérem ahir:
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

3 comentarios:

  1. Joer, et comento en l'altre costat i ara veig això. Quines ganes tinc d'escoltar tot el disc sencer. Abraçada.

    ResponElimina
  2. Ganes de sentir aquest disc!

    Salut!

    ResponElimina
  3. Senior i El Cor Brutal és un miracle! És confirma, amb aquest disc, que ja tenim un clàssic viu. Quina forma més encertada de reinventar-se.

    ResponElimina