Aquesta terra és meva i teva. Centenari de Woody Guthrie


És l'any del centenari de Woody Guthrie, temps de treure aquesta màquina de matar feixistes, del London Calling dels Clash, de tornar a escoltar el Man in Black de Johnny Cash, A Change Is Gonna Come de Sam Cooke, el What 's Going On de Marvin Gaye, el Blowin 'in the Wind de Dylan, el We Shall Overcome de Pete Seeger, Al Vent de Raimon, el Canto a la Libertad de Labordeta, i de nou sonarà This Land Is Your Land, perquè aquesta cançó no ha de deixar de sonar mai en el meu cap, per que sempre em cabrejaré quan algú m'intente convèncer que aquesta terra que xafe no és meva ni serà del meu fill.


Guthrie representa com ningú la lluita pels drets de la classe treballadora, encara que no va ser el primer, teniu la llegenda de Joe Hill, la seva història és de dimensions èpiques, només que de Hill no tenim cap registre sonor, que jo sàpiga. Així que a efectes de cançó protesta Guthrie és el referent total. Suposo que si Guthrie fos viu no estaria al seu facebook penjant enllaços protesta, estaria a la porta del congrés amb la seva guitarra al coll, mà a mà, i si també estigués, amb Labordeta, un altre il · lustre somiador que ens va deixar, el Guthrie aragonès. O podria estar també a la Serra de Mariola intentant apagar el foc amb les seves pròpies mans, aquest foc que ens han llegat il · lustríssims lladres i que s'amaguen darrere d'eufemismes com "incendi tècnicament inextingible" (segons Canal Ou), les cendres encara estan calentes i ja han decretat per poder construir en sòl cremat, a mi l'equació m'ix clara. O segur que escopiria a la cara de la princeseta de Castelló, la srta.Fabra, la filla d'aquest especulador que va construir un aeroport sense avions i a la qual agrada "joder" tant. Guthrie tindria on triar.



Qui sap on estaria ara? Jo li seguiria amb els ulls embenats, no m'importaria en quin merder es ficara, li seguiria encara que em titllessin de pesat i subversiu, suposo que ens falta algú com ell, algú sense cap altre interès que el de la justícia, i no parle d'aquesta puta barata que es deixa follar gratuïtament als tribunals, la justícia de veritat.


Avui dia 14 de Juliol de 2012, a cent anys del seu naixement m'encenc un cigarret embolicat, i em penjo la guitarra acústica, isc a la terrassa de casa meva, i sota les estrelles que treuen el cap darrere d'aquest grisenc núvol de fum que ve de la serra, en honor a Woody, i encara que algun veí em titlli de boig bohemi, amb tota la ràbia i el cabreig que tinc dins guardat, i amb tot el respecte que sempre t'he tingut Guthrie, marcaré malament aquests acords bàsics de folk per de nou assenyalar el camí correcte cap al sentit comú, la justícia, l'honestedat, la transparència, la humilitat, l'amor, l'amistat, i tants i tants valors que ja gairebé ningú nomena, tant de bo no s'oblidin mai.

Felicitats mestre.




¿qui s'apunta a la festa? fes la teva versió

G            C                       G
Aquesta terra es teva, també és meva 
         D                      G
Des de la Ribera fins La Costera
G7               C                         G 
Des de la Serra fins a Cullera
D7                             G 
Aquesta terra es per a tu i per a mi.


G         C                      G
Anava per caminals de la meva terra
      D                     G
Vaig veure a sobre un cel ple de cendra
G7    C                    G  
Vaig veure lluny el bosc en flama
D7                             G 
Aquesta terra era per a tu i per a mi.


G              C                         G
Per la marxal xafant ferm la terra
                 D                    G 
Pels camps de tarongers, muntanya i platja
G7        C                     G 
S'escoltava un veu que tronava 
D7                             G 
Aquesta terra és teva i meva també.


G                 C                  G
Quan va sortir lluent el sol, jo passejava
                     D                          G 
entre vaixells, cotxes, art i ciència
G7          C                        G 
I una veu que sortia del Cabanyal
D7                             G 
Aquesta terra es per a tu i per a mi.

G         C                    G
I mentre caminava vaig veure un rètol
                   D            G 
que deia clar "propietat privada"
G7         C                        G 
Però al altre costat no deia res,
D7                             G 
Eixe costat es el teu i el meu. 

G         C                           G
A les places de la ciutat, a l'ombra d'un campanar;
                       D           G
en la cola de l'atur, vaig veure el meu poble.
G7                  C                G
I mentre eren allà amb gana, em vaig preguntar
D7 G
si aquesta terra és per a tu i per a mi


G                  C              G
Mai ningú podrà parar-me, ni desnonar-me
                   D              G
per què el meu camí és el de ser lliure
G7                C              G
Ningú mai més podrà aturar-me
 D7                     G
Per què aquesta terra és per a tu i per a mí.
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada