Aljub. Concert presentació "en minúscules" en La Casa Cantonera. 7 de Juliol de 2012

He de confessar que sempre que m'havien parlat de músiques del mon, New Age etc, m'imaginava una dona entrada en anys amb una llarga bata de seda cantant cançons amb influències ancestrals mediterrànies amb la seva veu superposada més de quaranta vegades en una pista, sintetitzadors ambientals i lletres esotèriques que parlen d'encanteris, com deia Salva, un mestre que vaig tindre en el Sant Vicent Ferrer "la ignorància és molt atrevida", quanta raó. L'any passat Aljub em van treure aquest prejudici de damunt amb la seva visita amb Mara Aranda, que inclús a punt de ser mare va donar-ho tot per a emocionar a la escassa audiència en aquella data que recorde com molt especial.

El passat dissabte 7 de Juliol, Joansa Maravilla tornava a La Casa Cantonera, aquesta vegada ple de gom a gom, per a presentar el seu nou disc "en minúscules" de la mà d'una nova formació amb Josep Pérez al capdavant en tasques de veu, guitarró i percussió, i amb dos experimentats músics rematant un so acústic amb molt de cos gràcies al contrabaix d'Alex Cesarini i ple de les dolces harmonies i frasejos de la travessera i el nai d'Andrés Belmonte. Va ser un espectacle complet audiovisual amb les il·lustracions de Francis Bartual projectades en la rajola blanca vista del corral de la Casa, junt a les lletres manuscrites per Joan Paredes, amb les que participa en el disseny del disc, cal apuntar, dirigit pel cantoner Joanra Estellés i editat per La Sibil·la. 

Però l'al·licient principal era sens dubte escoltar les cançons de Joansa cantades per boca de Josep, un canvi prou substancial, si be Mara Aranda sempre ha tingut el beneplàcit de la crítica, sempre merescut per suposat, amb una tècnica exquisida i una facilitat tonal fora de tot dubte, amb Josep les cançons d'Aljub troben un expressivitat menys fantasiosa però que m'ha sorprés de grat, amb els peus mullats pel fang de la marxal i entre camps de tarongers, sona real, popular en el bon sentit de la paraula (no em foteu), inclús m'imagine els cants de batre d'altres discos amb la veu de Josep i crec que sonaran de faula, com li comentava a Josep en acabar el concert, ja feia un parell de dècades que no l'escoltava cantar, alguns dels companys assistents comentàvem els bons records en temps d'Amen, ha plogut... ara Aljub amb Josep em sonen més Soul, més propers i per què no dir-ho?, amb la fluïdesa de cançons com ara "la meva caòtica col·lecció d'anònims essencials", per a tots els públics.


De nou Joansa tira ma a la riquesa amagada de melodies i cançons tradicionals valencianes recuperades de la Fonoteca de Materials i de cançoners, cants de trilla, albades, cançons de bressol... dóna paper preponderant al llaüt, en una aproximació al món del jazz oriental: “Últimament escolto molt llaütistes algerians i turcs, i m’agradaria tirar per aquí”, apunta Joansa als cantoners.

Amb la diferència que aquesta vegada és Joansa qui firma quasi totes les lletres fent balanç d'aquestos 10 anys que porta Aljub pel mon, un passeig personal i emocional en la que ens conta la seua visió del pas dels anys. "en minúscules" podria ser tots els petits passos que anem donant per aquesta quotidianitat que transitem, aparentment sense importància, de vegades desorientats, però essencial per a créixer com a persones, estimant a cada moment, gaudint de tot això que la vida ens posa a l'abast i al que incomprensiblement no solem fer cas pensant que la vida està per vindre.

M'agrada aquesta visió lluminosa, està clar que cal denunciar tot alló que la Barbaritat Valenciana va cremant al seu pas però sense deixar-se emportar per la desil·lusió imperant, com contava ahir Joansa presentant "un glop d'aïgua" entre veure el got mig vuit, cosa que els temps alimenten, i veure'l mig ple, val la pena beure el que hi haja en el got, siga molt o siga poc i gaudir  al màxim del nostre pas per aquest mon de vegades ingrat, de vegades ple de bellesa.

Aljub va tancar el concert amb un avís inquietant i carregat d'ironia en "lo testament" basat en un cant tradicional de Cocentaina, avisant de quin serà el dia que la terra es cure del seu mal, el dia que s'allibere de la seua veritable infermetat, serà el dia de l'extinció de l'home (jo crec que amb alguns polític i uns quants especuladors hi haurà prou), no tot havia de ser sucre. Caldrà tornar a veure a Aljub dins d'uns mesos quan la nova formació estiga més assentada i les noves cançons siguen més transpirades que interpretades, que ningú se'ls perda, ens queden molts moments especials amb Aljub i aquest "en minúscules" que escriu en majúscules una part fonamental de la nostra tradició musical.

En temps de desnonats i retalls tindre una casa que aguante forts vents (del veïnat)  i marejols (consistorials), i a la que poder tornar, és una sort. Com diu Joansa en la seva cançó, "una casa que als cantons fa màgia...". Els músics i els qui ens agrada la música sense prejudicis sabem que la bona música feta en aquest petit país imaginari sempre tindrà sa casa on poder tornar en el carrer Pelaio d'Algemesí, en La Casa Cantonera. Gràcies als dos per un moment d'alé en aquestos dies de renegror. 

Us deixe el Soul de Batre de "la meva caòtica col·lecció d'anònims essencials", la meva cançó preferida del nou treball, ací Joansa va desgranant la seva experiència vital i homenatja al mateix temps tots aquells petits projectes escrits en minúscules i que passaren o passen desapercebuts, en Bajo Nocturno, en els 21 Grams de Marius Asensi, en els Cors d'Aram d'Òscar Briz, en La Fusteria de Rafa Xambó, en la primera formació de L'Ham de Foc d'Efrén, en els Cendraires de Nèstor Mont... un paisatge musical pintat per Joansa que explica gran part de la música feta en València les darreres dècades. Aquest disc mereixia un guardó, al menys per la millor cançó:

(del concert en Torrent)
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

  1. L'estic escoltant estos dies el disc, per ressenyar-lo, i hiestic molt d'acord. Molt bé la incorporació de Josep Pérez. I "la meva caòtica..." va a ser una de les cançons de l'any.

    ResponElimina