Le Petit Ramon i Experimenta 3 - Brou (2011)



Si t'agrada el bon rock'n'roll cuinat amb tots els seus ingredients... 'Brou' és el teu plat, treu a Beady Eye del teu reproductor i tira'l a les escombraries perquè Le Petit Ramon s'ha tret de la màniga el millor disc de la seva carrera, el cinquè per ser exactes, lluminós si ho comparem amb les atmosferes experimentals dels seus anteriors discos, la seva part més accessible i rockera. Un bon reclam perquè tots els mod-rockers treguin la seva parca de l'armari i facin la posada a punt de la vespa polsegosa guardada en el garatge.
Blues, garaje, rock'n'roll, rythm&blues, la British Invasion, els Beatles, The Animals, els Rolling Stones... influències podreu treure-li les que vulgueu, una plat exquisit, es nota la tirada  de Faura per la música negra, fins i tot s'atreveix amb una versió de la cançó 'You Can't Judge a Book by Its Cover' escrita per Willie Dixon i popularitzada per Bo Diddley aquí com a 'No pots jutjar el formatge per la seva olor', tema emblemàtic per al blues anglès que també van interpretar il·lustres com The Rolling Stones, The Yardbirds amb Eric Clapton, The Monkees... .Algunes cançons que s'et queden sense remei, com la tornada de 'Qui vol consells?' 'qui vol consells quan queda ginebra? Qui vol futur quan no té fills?'... la cara amb la que en mira el meu fill quan la cante és un poema, je je. La lletra de 'Idiotes' 'Avui m’he creuat amb un idiota. No és tan greu, ahir m’en vaig creuar cinc. No és culpa d’ells si jo em creuo pel seu camí', l'actitud punk de la que us parlava. També 'Martell', que me l'he imaginat cantada per Nico ves tu per on, magnífica també la tronada elèctrica via Tom Waits de 'Blues de la vedella', fins i tot el blues desvariat de la cançó fantasma em pareix de primera.


Le Petit Ramon està format a més de per Ramon Faura en guitarres i veu, per Xavi Tàsies en les percussions i Elvis J.V. en el xel·lo, un trio poc convencional per a un disc de rock, però que ha aconseguit un resultat espectacular gravant de forma casolana i cuidant tots els detalls, aconseguint un so contundent a força de gravar i superposar múltiples pistes d'un mateix instrument. Tot això amanit amb una actitud punk i unes lletres directes, aparentment senzilles però carregades d'un missatge dur que cal llegir entre línies. A més aquest any vaig a tenir la sort de poder veure'ls en directes a les Platges de Tavernes gràcies al 7e festival de Pop al Carrer, del que a més seré partícip de manera activa, us convido a tots a que us passeu per celebrar la música els propers 18 i 19 de Juliol.
Salut i molt de Rock

7e Pop al Carrer | Informació de la gravació de 'Brou' en Enderrock nº188 de Juny pag.28 | Compra'l en Bankrobber | Escolta el cd promo de Los Mundos de Tulsa
Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. Un compte pendent, caguen l'ou, encara no m'havia fet amb ells. Però m'acabes de convèncer. Au!

    ResponElimina
  2. La veritat Xavier, és que no te molt a veure amb els seus anteriors treballs, em recorden per moments a Los Salvajes, però ja saps a quin tipus de rock and roll faig referència, bon revival.
    Salut!!!

    ResponElimina