M.Ward - Transistor Radio (2005)

Intro: "... mostra la meva esperança per com podria arribar a ser la ràdio i el meu amor per aquella amb la qual vaig créixer al sud de Califòrnia: màgica, misteriosa, més gran que la pròpia vida." M.Ward
Què queda de la ràdio de dècades passades?, la que ens descobria nous artistes i nous horitzons inabastables?. Aquell artefacte màgic era capaç d'escopir mil i una cançons, totes diferents entre si. Què queda de tot allò?. Fins i tot l'única emissora que queda amb algun raig d'esperança es queda a vegades en el camí. M.Ward ho sap, i va dedicar aquest LP íntegrament a la música que escoltava en el transistor en la seva infància, segons explica: "És un reflex de la meu odi per la ràdio actual, lligada de mans per interessos comercials. També mostra la meva esperança per com podria arribar a ser la ràdio i el meu amor per aquella amb la qual vaig créixer al sud de Califòrnia: màgica, misteriosa, més gran que la pròpia vida. "

Començo amb Transistor Ràdio una sèrie de ressenyes que dedicaré a M. Ward durant el present any. De moment que soni la seva música:





Tracklisting Reproductor: 1.Fuel for fire (On Jools Holland), 2.Hi-Fi, 3.I'll Be Yr Bird, 4.Radio Campaign, 5.Big Boat

recordeu aquelles fundes de cuir
M. Ward és la classe d'artista en el qual penso quan em pregunto perquè segueixo buscant en els valors actuals a nous clàssics més enllà de les dècades daurades dels 50 als 70 i perquè em continua apassionant la música fins a límits insospitats. Encara no m'havia atrevit a escriure res sobre ell, no sabia per on ni amb quin àlbum començar, tots els seus treballs són excepcionals, auntèntiques illes on el so analògic d'abans campa al seu aire, on el seu saber fer és similar a un torner amb el fang, autèntica orfebreria amb el folk, el blues, el country i el rock'n'roll, i el que és més important ... el que és capaç de transmetre amb la seva música. En aquest LP tansmet a la perfecció la seva passió per la música i et fa partícip de la seva experiència muntant una línia argumental que imita l'emissió diària d'un dial qualsevol tal com la recorda de la seva infància amb una àmplia amalgama d'estils.

Sobre Transistor Radio:
Les participacions en Transistor Ràdio també fan caure d'esquena: Jenny Lewis (RiloKiley, veu); Old Joe Clarks (Matrimoni que sol participar en tots els seus treballs, whistle, baix, percussió); Jordan Hudson (The Thermals, bateria); Jim James (My Morning Jacket, veu, guitarra); Vic Chesnutt (veu); Howe Gelb (piano); John Parish (Mà dreta de PJ Harvey i ara de Makovski), Rachel Blumberg (The Decemberists, bateria).
En aquest Lp, Ward inclou versions de cançons que li van marcar de petit, el Das Wohltemperierte Klavier de Johan Sebastian Bach, aquí com Well Tempered Clavier, Oh Take Me Back de The Carter Family, Sweethearts On Parade cançó de Carmen Lombardo i Charles Newman que va popularitzar Louis Armstrong, i una genial instrumental, You Still Believe In Me dels Beach Boys que fa seva fent oblidar als seus autors. Ward és molt detallista pel que fa a la producció, intentant recrear el so original, per citar només dos exemples, One Life Away evoca èpoques pretèrites anteriors als 50, en canvi si vols imaginar com va haver de ser una de les mítiques gravacions en els estudis de Sun Records de Sam Phillips només has de punxar Big Boat. Comentar que a M.Ward li repel.leix tot el referent a producció digital, tot el que sona és real, gravat amb molta cura i només amb el necessari: a més mestre de la producció.

Pinzellades dels seus inicis:
Ward va començar la seva carrera de la mà de Howe Gelb, que el va veure en un programa de televisió acompanyant Conor Oberst amb els seus Bright Eyes per allà l'any 2000, aquest va decidir ajudar-lo editant el seu primer disc en el seu segell Ow Om. Des de llavors van forjar una gran amistat, actualment continuen col.laborant sempre que poden. La seva tècnica amb la guitarra li ha portat a ser comparat amb el geni del finger-picking John Fahey. Ha participat en projectes més que interessants com Monster Of Folk (al costat dels seus amics Yim Yames i Conor Oberst), Arizona Amp and Alternator (al costat de Howe Gelb, Grandaddy i Scout Niblett), The Band Of Blacky Ranchet (al costat de Giant Sand al complet), She & Him (les cançons de Zoey) i ha col.laborat amb artistes de renom com Beth Orton, Cat Power, Jenny Lewis, My Morning Jacket, Norah Jones, Neko Case, Jim White, Court & Spark, Jolie Holland, Bright Eyes. També sol deixar la seva empremta en recopilatoris i tributs com Discoverer Covered de Daniel Johnston, Per Vida d'Alejandro Escovedo i I Am The Resurrection de John Fahey, per esmentar els que més conec. Pot resultar una llista pesada i ignominiosa per convèncer de la seva vàlua, però és que no em cansaré mai de dir que aquest home és un geni. Possiblement l'hagis escoltat ja sense saber-ho.

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. M'encanta en Ward! Trobo que és capaç de ser original tot i amarar-se de tradició. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Visitarà més vegades aquest espai, aquest any m'he proposat resenyar tota la seva discografia. És dels meus artistes de capçalera, i considere que un clàssic contemporani.
    Gràcies David pel comentari, m'alegre de que t'agrade.
    Salut!!

    ResponElimina