Wilco - I'm trying to break your heart (2002)


Wilco és a hores d'ara una de les bandes que millor representa al rock contemporani, l'últim cd "Wilco (The album)" els consagra definitivament com a un grup clàssic en els nostres dies, qualsevol assabentat musical mai et negarà la seva qualitat, i aquell que s'atreveixi a llençar alguna diatriba contra els xicots de Tweedy tindrà la mort assegurada. Però aquestes afirmacions que estic dient tenen algun fonament real? Podria ser que Wilco fos un instrument més de alguna gran multinacional que sap llegir els fluxos de vendes discogràfiques? Les respostes a aquestes dues preguntes les podem trobar a "I'm trying to break your heart", i les respostes només fan que confirmar-nos la integritat insubornable del grup de Chicago.

Per a respondre a aquestes qüestions Sam Jones t'endinsa en l'època abans de la publicació d'uns dels seus millors treballs "Yankee Hotel Foxtrot". Sam Jones ha sabut fer desaparèixer la càmera i aconsegueix que l'espectador sigui testimoni present en la trama del documental.  Amb un estricte blanc i negre amb una mica de granulat, que dona un aspecte de transcendència inusitada veiem imatges al seu Loft on graven, composen i assagen, actuacions de Tweedy en solitari, moments veritablement íntims. El descens al seu propi infern amb lluita d'egos i l'expulsió del grup d'un dels membres, Jay Bennett, com a desenllaç fatídic, la migranya crònica del seu líder Jeff Tweedy, addicte als analgèsics, i la discogràfica que els fot fora per considerar que la seva obra no és gens comercial, i que a no ser que canvien un parell de coses que a cert executiu no li agraden, no hi ha res a fer. Un panorama gens agradable que va minant la confiança del grup.

Finalment amb el disc finalitzat i sense discogràfica Wilco comença una gira en la que la seva confiança torna a pujar recolzats per les bones cançons que interpreten en directe del seu disc sense editar "Yankee Hotel Foxtrot" amb Jeff Tweedy com a líder indiscutible. Documental interessant amb varies històries paral·leles: la lluita d'egos de la banda, l'oportunisme del seu manager Tony Margherita en el paper de narrador i la podridura en que s'ha convertit l'industria discogràfica personificada en la Warner Bros. 
Sobretot per a fans de la banda.


Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada