Senior i El Cor Brutal - "L´experiència gratificant" (2009)

"Si li has de dir a algú que és un fill de puta, has de fer-ho de manera que no et trenqui la cara, però que li quedi clar que ho és" Així de clar és Miquel Angel Landete, alias Senior.

Senior forma part d'una nova generació de músics que han suposat un renaixement al rock cantat en valencià, i amb influències musicals que fins ara no havíem vist en aquestes terres, folk-rock amb reminiscències de Neil Young, Will Oldham, M.Ward, Eef Barzelay, entre d’altres, i amb un discurs directe i que convida a la insurgència sense caure en l'obvietat del discurs i lluny de les vessants agro-ska, fins ara únic estil que semblava tindre l'exclusiva d'aquesta actitud.

L’experència gratificant va arrencar a València l’any 2007. És en aquest moment quan va començar a escriure les cançons que gravaria en directe i en analògic amb El Cor Brutal un any després a l’Uruguai, als mítics Estudios Sondor de Montevideo, els quals, amb 70 anys d’existència, són els més antics d’Amèrica Llatina a més del lloc on han gravat artistes com Eduardo Mateo o El Negro Rada. L’experiència va continuar al llarg de 2008 als Estats Units, mesclant les cançons a The Funeral House en Louisville, estudis on es varen cuinar les primeres demos de My Morning Jacket i Palace Brothers, i masteritzades a Georgetown Masters, en Nashville, on han masteritzat Neil Young, Townes Van Zandt, John Hiatt, Emmylou Harris o Kris Kristofferson. Només amb el procés de gravació pot seguir-se el rastre dels seus herois com un reliquiari místic, una peregrinació fervorosa d'estima per la música com a part fonamental d'una manera de veure i viure la vida.

Després de l'entusiasme de la novetat, premi a millor cançó als Premis Ovidi per "El signe dels temps" inclòs, i de l'onada bloguera fent ressò, i després de crítiques en publicacions importants, el pas del temps exerceix d'un jutge de vegades massa ignorat per la rapidesa de la maquinària de la industria, però que entén més que el crític experimentat, així hi han dos tipus de sentència per als discos, el disc enderrocat pel temps, o aquell que inclús el temps l'ha enaltit més si cap. En aquest sentit L'experiència gratificant és un treball de llarg recorregut, que no entra a la primera escoltada per la cruesa del so, però que amb la sinceritat violenta que et sacsa al escoltar-lo t'enganxa.

The Brute Choir (Viva Last Blues)
En aquest sentit és necessari nomenar un LP dels Palace, grup d'un dels ianquis que més vol, Will Oldham, i un dels seus discs més importants, "Viva Last Blues", so de referència per a la gravació del disc. Un so en el que caven els silencis i les imperfeccions, els desenvolupaments marcats pel moment del directe, i una sinceritat sonora per damunt dels filtres del procés digital tan ineludibles en la música actual. Tot un romàntic que ha reeditat aquest treball en format vinil amb sessió acústica inclosa gravada els darrers dies de les sessions de Montevideo. Nova edició limitada que consta d’un  doble vinil de 180 grams, amb un disseny i maquetació diferents a la del cd i que inclou de regal un cd amb una sessió acústica de nom "Nu" enregistrada en directe a Montevideo l’últim dia de gravació, amb cançons inèdites i un fum de versions de cantants com Will Oldham i M. Ward.

El disc obri amb Ja era hora, progressió pausada i un particular wall of sound cru guiat per la guitarra i tallant els versos d'introspecció de Senior que planteja el canvi, "els dies estan cosits pels meus grups favorits", continua el mig temps de L'himne regeracional, conversa amb ell mateix en la lluita vers la renegror, Quan no saps lo que tens té una melodia brillant i unes guitarres powerpoperes glorioses que remeten als millors Replacements, lletra dirigida de nou cap a ell mateix en el que sembla una consigna que hauríem d'entonar tothom pels matins per a apreciar el que tenim i combatre la infelicitat que ens envolta. En la balada El nostre pa de cada dia és mostra al Senior baladista amb el cor trencat, despert amb versos carregats de causticitat i mala llet "no se com pots seguir eixint amb eixe imbècil".


Amb Deixeu que les dones s'acosten a mi mostra una maduresa musical a elogiar tractant-se d'un primer disc, harmònica malenconiosa, cançó etèrea i paisatgista a l'estil dels My Morning Jacket que trenca de nou amb el seu wall of sound cru, i el gospel corbrutalià cridant la consigna del títol. la Sonata en la major de clara influència en els interludis instrumentals de M.Ward. I al bell mig del disc El signe dels temps, primers raigs de sol, el mega-hit que els va valdre el Premi Ovidi a millor cançó, i primer videoclip del la banda, cançó que ja senyala les xarxes socials com un dels càncers d'aquesta vida tan social que portem, llavors el Messenger, ara que cadascú li posi nom al signe del temps.

Símptomes dona la ma al shoegazing de llibre per a reconèixer els símptomes de manera definitiva, pas fonamental per a desfer-se'n de la renegror que ens envaeix, curta, directa. L'animal és assossegada, costumisme corbrutalià, genial, com un Sunday Morning (de la Velvet) per als matins de ressaca quan la remor de la nit treu de nou la soledat. El joc de demanar és la saviesa i el romanticisme de la barra del bar feta cançó, ritme pop, toc jazzístic. I si El signe dels temps és el mega-hit, València eres una puta és l'himne a recordar com a símbol d'una època de desgavells per part de l'oficialitat, cant d'amor-odi cap a la capital del Túria, símbol anti-feixiste d'aquesta generació i la més corejada als concerts, per a guardar junt al London You're A Lady dels Pogues, referència amagada d'aquesta genial cançó. I tancant aquest disc una de les joies ocultes del repertori de la banda, El cant del consol és una oda de reafirmació, l'adéu a l'obscuritat, 10 minuts d'èxtasi sònic i gratificant del rascar de les guitarres i riffs dissonants a la Crazy Horse, la proesa està feta, el disc acabat.

Després de la "renegror", com diu ell, només quedava vomitar tot allò i el resultat és aquest treball d´arrels americanes. Un disc que ha sigut lloat per la crítica especialitzada, no només dins de València i amb caràcter local, també a nivell estatal, un hite del rock dels nostres temps, un 10.

Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada