Amb Brothers in Arms, Dire Straits va aconseguir fa 40 anys guanyar tot el rèdit merescut després d'una carrera discogràfica impol·luta. Un èxit multitudinari que gràcies al Live In 85 Tour va comptar amb 248 concerts en 117 ciutats i va ser vist per més de dos milions i mig de persones. Tal vegada el seu punt més alt de popularitat.
Per a commemorar aquesta efemèride de Dire Straits, s'edita una versió de luxe del disc en diferents formats. Si be en qüestió de so ja no podia millorar-se l'edició en doble vinil que ja va aparèixer, masteritzada a mitja velocitat en Abbey Road, en aquesta ocasió l'edició deluxe consta de 5 LPs que inclouen l'àlbum original, un concert inèdit del 1985, un llibret amb entrevistes recents i làmines exclusives, i per suposat també hi ha una altra versió més assequible amb 3 cd's.
Per a ser sincer, com gran amant de la música de la banda i de la trajectòria de Mark Knopfler, he trobat a faltar extres de cançons inèdites de l'època i versions seminals o diferents de les aparegudes al disc. Una gran ocasió perduda amb tan gran efemèride, qui sap si per als 50 anys lliuraran algun material d'interès més enllà del que ací es presenta.
Poc hi ha que comentar d'un disc d'aquesta magnitud i popularitat més enllà del que significa per a mi. Potser és un dels discos que més vaig escoltar en la meua infància i adolescència, no sols de Dire Straits, sinó en general. Sé que no es considet dels millors, però per qüestió generacional, just començava a tindre consciència musical quan va eixir. Tot i que encara passarien anys fins que poguera comprar-me'l original, gràcies a Martins - una botiga d'electrònica de barri que Déu hauria de guardar en sa glòria - vaig poder escoltar el cassette gravat.
Tant va ser la meua obsessió amb este cassette que escoltava dia i nit, que fins i tot vaig plagiar So Far Away quan als Maristes ens van demanar una redacció en anglès. Per la raó que fos, el professor em va suspendre la redacció 😅. Potser va reconèixer la suau nostàlgia que transmet aquesta melodia atemporal.
Una de les besants que més m'agrada de Knopfler és quan s'apropa al country més arquetípic, en Walk of Life aconsegueix de nou arrodonir una tonada de to optimista amb el rerefons de la vida d'un músic de carrer, carn de radio fórmula però igualment bona i mítica.
Ains Your Latest Trick, quantes nits en vela em va embolcallar la seua melodia jazzy i càlida fins a dissoldre els meus problemes del dia entre els núvols nocturns del somni. Juntament amb Why Worry feien que aquest meridià del disc convidara a deixar enrere les preocupacions, a la calma i la reflexió.
Tal vegada el tram final siga el més experimental, o el que potser també ha acusat més el pas del temps. Tant Ride Across the River amb els seus ritmes llatins estil Miami Vice, la sobreproducció de The Man’s Too Strong i One World, la que per a mi és el punt més baix del disc, tonada rítmica amb un canvi de ritme que utilitza un orgue digne de la banda sonora dels Ghostbusters. El signe d'aquells temps. Cançons que més enllà de destriar, escolte al racó reservat de la melangia arrebossada de nostàlgia.
 |
| La formació de 1985: Mark Knopfler, John Illsley, Jack Sonni, Alan Clark, Terry Williams i Guy Fletcher. |
No obstant aquestes darreres cançons tenien una forta càrrega vers el món d'aquell moment, contra els abusos de poder, la violència i la incomprensió. Una mirada crítica que cristal·litzava amb Brothers in Arms, una balada èpica i emotiva sobre la guerra, la pèrdua i la fraternitat. Elegia lacònica i crítica amb la naturalesa bel·ligerant de l'èsser humà que per desgràcia encara és necessària fins i tot avui. Una de les grans obres mestres del rock amb un missatge profund i atemporal.
Vos deixe amb aquesta traducció adaptació de la cançó titular del disc, la meua favorita, que espere que gaudiu mentre sona aquesta meravella.
Són ara la meua llar
Tot i que ma casa veritablement està en les terres baixes
I sempre allà estarà.
Algun dia tornareu
Als vostres valls i les vostres granges
I ja no desitjareu
Ser més germans d’armes
A través d’aquests camps de destrucció
Baptismes de foc
He estat testimoni del teu patiment
Mentre la batalla s'agreujava
I encara que em van fer tant de mal
En la por i angoixa
tu no em vas abandonar
Germans d’armes
Hi ha tants mons diferents
Tants sols diferents
I només tenim un mon
I encara així vivim en mons separats
Ara el sol s'ha anat a l’infern, i
La lluna cavalca molt alta
Permet-me acomiadar-me
Tothom ha de morir
Però està escrit en la llum de les estrelles
I en cada línia de la teua palma
Som rucs per fer la guerra
Als nostres germans d’armes
#freepalestine
0 Comentaris