Lanuca - Rémora (2018, Bonavena)

Rémora és el nou disc de Lanuca, em continua fascinant. Jo sé que és fàcil deixar anar a cada nou pas d'un artista al que se segueix això de "s'ha superat" o que és "el seu millor disc" i tot i que amb aquest disc ho afirme de primeres i convençut, crec que les cançons de Lanuca no m'arriben així. Per a mi vénen totes del mateix lloc, des d'un univers aliè a mi però que al mateix temps està al meu costat d'una manera molt propera, gairebé diria que com una mena de miratge de complicitat i privacitat, com un secret, un tresor. A més la música de Lanuca em treu dels estereotips musicals als que estic més acostumat, té la facultat de descol·locar-me i alhora arrupir-me. I a cada disc es descobreix un món a part en aquest univers. Una altra peça d'un trencaclosques, petites portes que obre Lanuca per les que et porta de la mà cap a altres llocs.

Ángela Bonet deixa clar que està disposada a no mirar enrere, ampliant així el seu univers particular, tancant la trilogia anatòmica inicial, tal com explica en la seva pàgina (http://lanuca.com) i allunyant-se de qualsevol expectativa que pogués haver existit en el transcurs de la seva carrera discogràfica. Així doncs Lanuca s'endinsa en el seu món oníric donant curs a les atmosferes electròniques que ja havien tret el cap en els seus anteriors treballs, cosa que queda clar des Durazno que obre aquest tracklist, bases programades i una línia de guitarra suspesa en un sinte imponent fan costat la seva dolça veu, Himalaya continua aquest recorregut creant paisatges d'un lirisme únic sense renunciar a aquest aire a pop clàssic que té tota la seva obra. Les guitarres continuen presents, excel·lents entrellaçats de les elèctriques de l'addictiva hasta Orión i un 8000m on Manolo Bertrán dóna curs a la seva inventiva allunyat del seu habitual treball amb Doctor Divago. Bases programades i teclats són el vestit bàsic d'aquestes composicions on la veu de Lanuca apareix com mai abans en un primer pla, Polvo i 19:49 són molt bon exemple. Fabulosa l'èpica Piel con piel amb les seves pujades i baixades, guitarrera com el potent interludi instrumental 150km/h. Tanca aquest disc Sagramento, cadència suau i etèria, una cançó amb aire a clàssic del pop, una meravella.

M'agrada pensar en Lanuca més enllà de la idea d'una cantautora a l'ús. Em quadra millor la idea d'artista que s'escapa de qualsevol etiqueta estilística, una cosa que l'honra, que igual pogués haver utilitzat un llenç i pinzells en comptes de música i versos per desenvolupar el seu impressionisme emocional capaç de crear a la nostra psyche imatges difícils d'explicar de una altra manera. Remora és el seu disc més lluminós, gestàltic diria. Capes sonores acoblades perfectament, una producció que equilibra la seva part més sintètica amb la seva essència orgànica. És especial i única, cosa difícil de trobar en les propostes actuals. Una delicatessen.

http://www.bonavenamusica.com/label/bonavena-musica