[...] les quatre noves cançons en directe emocionaren, concert que a més va mostrar com de vegades que les cançons de sempre no sonen com sempre és fins i tot molt millor. Òscar, Silvia, Nacho, Miguel i Empar estigueren genials en aquest encreuament de disciplines, pintura i música, on hi va haver química [...]
Després de tants anys Òscar Briz continua arrastrant a molta gent, amb el Saló Artístic de L'Alcúdia ple de gom a gom i un escenari teatral de tall clàssic, entre dos retrats de Bethoven i Mayerbeer va presentar les cançons del seu nou EP 'No caure és que m'agafes de les mans' acompanyat dels seus ja inseparables Silvia Martí i Nacho Villanueva, amb el reforç de Miguel Caballer qui s'uneix al grup sentat a les tecles del seu Nord, i on el caràcter especial d'aquest concert va ser veure a l'artista plàstica Empar Boix, responsable del quadre que il·lustra el disc, crear un quadre al temps que el grup anava desgranant el seu repertori. Ben mirat concerts he vist molts, però aquesta combinació mai a la vida, i si ja sabia de la vàlua d'Empar per la seva potent obra, ahir em va quedar molt més clara la seva grandesa.
Briz i Cia. són artistes de directe i així va quedar palesa amb el rigor amb el qual interpretaren les noves cançons, l'emotiva història d'Enric, Empar i el mar, la melodia rodona de T'imagine, la sentida Avui el meu cor no vol, i Amic que em va semblar que va adquirir una intensitat especial, donada la temàtica tan personal cal remarcar que pel general aquestes cançons de catarsi van superar amb escreix l'envit del directe. De la resta de l'ampli repertori d'Òscar, 28 forats del seu primer disc i refeta a format pop-rock va servir per a recordar els ja quasi vint anys que du el cantautor de L'Alcúdia en solitari. Altres fixes i que no podien faltar van ser l'AP7 i el cant de lluita Per la punta, sempre benvingudes.
A destacar la transformació de Carolina que va néixer al bressol de James Taylor i el dissabte és va convertir en un gran crescendo indie-rock, com Desperta el dolor amb la qual va treure fum a la seva telecaster roja i diria que superant la versió de Youth, d'aquell disc també va recuperar el discurs vital i precís de No digues que no pot ser. Quin luxe que domini tants pals i estils! Així doncs amb quina mestria es va dur al terreny de Neil Young & Crazy Horse el Plens de sol de bon matí de Remigi Palmero, èpic, i del rock americà al post-rock aconseguint que Llavor voladora tinguera un flaire sònic als primers Cure sense que perdera el seu esperit original, emocionant. Estellés va continuar present amb el seu Cant de Vicent a ritme country-rock. També vam tindre la sort d'escoltar la inèdita Els gats, l'única sense el grup, ell sol amb la guitarra i va rematar aquesta fantàstica vetllada amb un regal, un caramel amb la versió d'Space Oditty, i es que ben volguts amants del rock, Briz canta a Bowie com ningú que jo conega. Al temps d'acabar les cançons, Empar Boix va finalitzar la seva fantàstica obra titulada "Empar i el mar", quina meravella i quina sort poder gaudir d'un espectacle d'aquestes característiques.
Així com ho vaig viure ho conte. Òscar Briz va presentar l'EP 'No caure és que m'agafes de les mans' a L'Alcúdia, unitat temàtica que ve a descriure un moment delicat de l'artista, les quatre noves cançons en directe emocionaren, concert que a més va mostrar com de vegades quan les cançons de sempre no sonen com sempre pot resultar fins i tot molt millor. Òscar, Silvia, Nacho, Miguel i Empar estigueren genials en aquest encreuament de disciplines, pintura i música, on hi va haver química. En definitiva Òscar Briz està en un estat de forma immillorable, si teniu l'oportunitat de veure el seu espectacle feu-se un favor i no se'l perdeu. Chapeau!
Ací podeu comprar el disc:
0 Comentaris