Em va avisar l'andròmin Carles Pastor - veges el meu company Ivan Espí, tingues compte del seu grup Capa de Plàstic, és molt bo -. Així que d'entrada ja era parada obligada, a més veient com efectivament Ivan va estar al nivell dels grans artistes en la presentació al Teatre del Raval de Gandia. Així doncs aquest estiu Capa de Plàstic publicava el disc Els herois a dos anys del seu debut, o tal volta podríem considerar aquest disc un reinici des de zero si tenim en compte que d'aquelles primeres set cançons gravades a veu i guitarra en 2016, la major part són recuperades i arranjades de nou amb més instrumentació per a l'ocasió.
Dotze cançons musicalment impecables on des de l'inicial L'espasa i l'escut, Ivan desenvolupa els seus trenats de guitarres acústiques i elèctriques amb un gust exquisit, amb la particularitat de l'acompanyament del trombó en algunes cançons, com per exemple en l'americana fronterera Django a la que confereix un matís cinematogràfic. La seva destresa i tècnica a les sis cordes queda més que patent en la part d'elèctrica de Cardhu. Ivan a més és un molt bon narrador, on el petit detall i la proximitat són el punt fort de les seves històries, de vegades com un observador en primera fila, bona mostra són Café Claudine i L'heroïna del barri, i altres amb confessions a cor obert, trista i preciosa La bona nit, i Pinta amb vi té una slide que plora i connecta entre records agredolços els
paisatges interiors saforencs amb els deserts de Wim Wenders a Paris, Texas. Lea o com fer una cançó que siga medicina i cura, lluminosa com el sol un bon dia de primavera. Arranjaments que em descobreixen un gran músic i molt bon vocalista que teixeix la seva música de base acústica denominació d'origen mediterrània ballant entre el folk confessional, la cançó d'autor i el pop independent anglosaxó, en
aquest sentit la tonada que millor ho explica i favorita del lot és Els herois amb un gran treball vocal de cors i harmonies, una gran producció d'èpica indie que mostra la gran projecció de Capa de Plàstic.
Amor, desamor i vivències quotidianes conformen un discurs que despulla sentiments envoltats de certa malenconia, reflexiu i a la vegada en moviment, records entre brumes d'alcohol i llargues nits en blanc, amor no sempre correspost, de no llençar la tovallola i mirar endavant. Aquest disc ens descobreix sobretot un novel artista amb moltes taules amb la guitarra i que sap filar molt bones cançons. Apunteu be, Capa de Plàstic ja roda en directe amb formació estable, i només em queda augurar-los un llarg camí. Els herois és un disc molt recomanable.
Per Chals Roig
El podeu escoltar i comprar ací:
){kind=link}
0 Comentaris