Car Seat Headrest - Twin Fantasy (2018, Matador)

De vegades, poques, sorgeix el grup o l'artista que em torna a aquest estat d'indefensió de quan una cançó et deixa trasbalsat, noquejat, que no parle de nostàlgia, parle d'una emoció més visceral. Per al cas és el grup Car Seat Headrest el que d'alguna manera m'ha fet veure que no està tot dit i que sempre hi haurà algun jove disposat a deixar-nos amb aquest regust especial de qui escolta música per primera vegada fent sonar guitarres mentre desgrana la seva angunia juvenil, les seves neures i la seva necessitat de fer cançons per a netejar-se per dins i per a fer contra al món que l'envolta, el que sempre ha sigut el rock. 

Reconec que el seu disc més popular Teens Of Denial de fa un parell d'anys em va pillar a contrapeu, més que res perquè quan llegeixo en alguna publicació l'adjectiu "geni" em dóna d'entrada ganes de pegar a fugir (exemple: als guarrondracs encara no els he trobat la gràcia), perquè els genis es poden comptar amb una mà i no té més volta de fulla. Així que superada aquesta impressió inicial i gràcies als sempre instructius vídeo-concerts de KEPX i de tots els bloggers i amics que me l'han recomanat milers de vegades, ja definitivament he quedat encisat per la formació que lidera Will Toledo. Com no caure davant de cançons com Destroyed By Hippie Powers. Gran disc que el donà a conéixer.

Puntualitze amb retrospectiva que el seu onzé Teens Of Style de 2015 inclús em sembla bastant especial doncs no perd aquest encant del DIY, i oh! sorpresa també són totes cançons antigues regravades. Així que ja es torna un exercici d'autèntica espeleologia posar-se al dia amb tot el que aquest xaval ha gravat en la més absoluta independència durant quasi més d'una dècada (amb aquest nou van tretze discs), m'impressiona el talent que atresora i la desimboltura per a canalitzar tot el rock alternatiu fet fins ara, ja siga de cult o més popular,  i marcant una clara línia en terra la seva entrada al segell Matador, qui per sort sap cuidar al jove talent sense acurtar-li la corretja en cap moment, una sort.

I arribem així a Twin Fantasy, tercer per al segell, per a mi és la constatació de que estem davant d'un artista únic amb el carisma suficient per a no deixar-se arrastrar cap a terrenys relliscosos, no es vendrà fàcil i tot precisament perquè amb aquest disc Will Toledo de nou regrava cançons antigues fetes quan només tenia 19 anys, duent-les al lloc sonor on corresponen fins el punt de que perfectament podria considerar-se aquest el seu millor disc fins ara.

D'entrada hi ha que admetre que la influència del rock alternatiu dels 90 és més que evident, tot i que cançons com la inicial My Boy em duen directament a l'època daurada del Brill Building, inclús als Beach Boys en versió indie. Fer unes quantes cançons de llarga durada és un dels altres signes d'identitat dels seus discos (indie progressiu? je je je), les pujades i baixades de Beach Life-in-death, High To Death i Famous Prophets, aquesta última de més d'un quart d'hora, deixa ben clar que en aquest rock el 'no hi ha regles' es aplicat amb fonament i això m'encanta. Balla entre l'acústic, mitjos temps i les fuetades elèctriques sense cap problema, es marca un breu i sentit folk, lo-fi o com vulgueu dir-li a Stop Smoking de menys de dos minuts, per a continuació desfogar-se més avant amb l'excel·lent, marxosa i guitarrera Nervous Young Inhumans. Els ritmes més ballables de Bodys i la intensa Cute Things constaten que no es tracta de un revival noventer, sona actual i despert. Un tracklist que tanca amb Twin Fantasy, la que dona títol al disc, una balada que comença amb teclats protagonistes i que juga a dur-nos cap a la tensió i la intensitat, deixant el nivell ben alt. La diversitat en les cadències i la flexibilitat de les seves melodies, tot cohesionat per el seu carisma, una interpretació inflamada i unes lletres que sense ser de premi nobel deixen clar la seva facilitat per plasmar tota classe de emocions i sentiments.

Potser seria un error deixar a Will Toledo delimitat per l'etiqueta de música alternativa, seria un error per part de l'amant de la música de guitarres doncs aquest artista és ara per ara la millor representació que existeix d'una joventut que trepitja amb força i amb enginy per ocupar el seu lloc al costat de les vaques més consagrades, per a mi uns passos per davant d'altres valors actuals com ara Kurt Vile, Kevin Mörby, Granduciel, Courtney Barnett ... (per dir uns quants). Dir-li geni pot sonar exagerat i tampoc negaré l'entusiasme amb el qual em deixo portar escoltant aquestes cançons, però és la millor aproximació que pugui haver de tal accepció. Millor afirmar que és un jove despert amb les coses molt clares i amb una projecció increïble. I que posant com a punt d'inici el seu primer disc sota l'ala de Matador i tenint en compte la immensa quantitat de cançons que porta a la motxilla per regravar si li ve de gust, doncs caldrà seguir-li la pista de prop. Grandíssim disc, favorit de l'any.

Per Chals Roig

https://carseatheadrest.bandcamp.com/album/twin-fantasy-2 

 
Comparteix a Google Plus
    Comentari Blogger
    Comentari Facebook

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada