Novetats 2018

header ads

Laura Lee, el soul d'una dona en lluita


Laura Lee, quan encara era molt menuda, es traslladà amb sa mare de Chicago a Detroit. I, ben prompte, entrà en contacte amb el gospel: formà part del grup The Meditation Singers. Així, la cantant es va moure en aquests paràmetres musicals fins que l'any 1965, quan tenia vint anys, va iniciar la seua carrera en solitari i la va projectar cap a la música secular. I d'aquesta forma, va començar a cantar R&B en els clubs de la Ciutat del Motor. Després d'enregistrar dos singles per al segell Ric-Tic Records, que van passar sense pena ni glòria, va signar amb Chess Records l'any 1967.

El segell nascut a Chicago havia pres nota de l'èxit d'Atlantic Records quan, l'estiu de 1966, va començar a enviar els seus músics a Muscle Shoals, Alabama, per enregistrar en els mítics estudis de gravació Fame. I l'any 1967, el seu nou fitxatge, Laura Lee, va anar-hi a gravar el que seria el seu primer èxit: Dirty Man, un exemple pur de southern soul, i tot un al·legat contra el masclisme en el qual reivindica la dignitat de les dones envers les dictadures fàl·liques. Així, la lletra utilitza un recurs habitual en el blues: la metàfora, per deixar clar que no s'ha de suportar la humiliació i cal alliberar-se del seu jou emocional. L'ús de la ironia i el sentit de l'humor fan que el missatge ens arribe amb més força: Ell és un home brut que no la tractava bé, però ha oblidat que Ella, com a "bona mestressa de casa", agafarà l'escombra i agranarà tota la brutícia cap al carrer.

You're a dirty, dirty man
And you gotta dirty mind
You're a dirty, dirty man
You and that other woman, you're two of a kind
But you forgot one thing baby when you were doing me wrong
That Im a good house keeper
Im gonna take my broom and sweep
All of the dirt out on the street (...)

En eixe sentit cal destacar que, aquell mateix any, Aretha Franklin va publicar el que seria el seu primer disc en Atlantic Records: I Never Loved a Man the Way I Love You; una obra mestra en què es poden trobar algunes de les millors cançons de  southern soul que s'han gravat mai, com ara la versió del Respect de Otis Redding, la qual es va convertir en tot un himne feminista. Un any després, Aretha Franklin va escriure un nou cant a favor de la lliberat i la igualtat de les dones: Think; un altre himne que formava part de l'imprescindible àlbum Aretha Now (1968). Així doncs, tant Aretha Franklin com Laura Lee, van coincidir en reclamar una major justícia social a través de la música, la qual cosa suposava un compromís amb la comunitat que augmentà la repercussió i el valor del sensacional deep soul de les seues cançons.


L'any 1968, l'equip de compositors Holland-Dozier-Holland van abandonar Motown a causa de les diferències mercantils amb el capitost del segell, Berry Gordy, i van fundar els seus propis segells: Invictus i Hot Wax Records. Paral·lelament, Laura Lee, qui havia deixat Chess, va publicar un parell de singles amb Cotillion (subsidiaria d'Atlantic Records) l'any 1969. Però va ser la seua marxa a Hot Wax la que li proporcionaria nous èxits musicals en la dècada dels setanta, entre els quals es troba Women's Love Rights. Aquesta cançó és obra del compositor i cantant Angelo Bond, i d'un vell company de Dozier i els germans Holland en Motown: William Weathespoon, qui a més va produir la major part del material de Laura Lee en aquesta nova etapa.

Doncs bé, el tema Women's Love Rights recupera l'esperit feminista de Dirty Man. Però, en aquesta ocasió, la música és deutora del so de tints pop de Motown. La lletra versa sobre la independència material de les dones, que es pot interpretar com un instrument per aconseguir l'autonomia emocional envers el masclisme que reclamava en Dirty Man. La cançó comença amb una interpel·lació de Laura Lee que es fa ressò de la nova realitat que representaven els moviments per a l'alliberament de la dona, els quals van sorgir a principis dels setanta i van aconseguir, entre altes coses, que es prengueren les primeres mesures per a prevenir els maltractaments.


En el procés de canvis socials que es va generar com a conseqüència de la lluita pels drets civils als Estats Units, Aretha Franklin i Laura Lee advertien que sense les dones no era possible culminar el procés d'igualtat i assolir la justícia social. Malauradament, hui en dia el conflicte envers el masclisme encara no està resolt i ens trobem, en massa ocasions, davant de situacions detestables que van des de l'ús pervers del llenguatge fins a la violència de gènere. Així que la lluita continua: cal remoure consciències a cada instant i, si escau, aprofitar la cultura com a vehicle de transmissió de valors. Ni més ni menys, com van fer aquestes dues cantants de soul a través de les seues extraordinàries cançons.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris