Clàssics Nikochians: Nic Dawson Kelly - Old Valentine (2009)

Vet aquí una vegada en un planeta molt llunyà hi havia un extraterrestre força atractiu i ben dotat a qui li agradava moltíssim escoltar música. Vet aquí que un bon dia mentre el nostre alienígena Nikochan intentava connectar el seu nou i potent ordinador de taula, estirat a terra i intentant posar tots els cables al seu lloc i instal·lar tots el programets necessaris, va escoltar una cançó en una ràdio web d'aquelles de les illes britàniques, la cançó va cridar-li poderosament l'atenció. Allò era simple però molt efectiu, era pur rock'n'roll, era festa grossa, amb una harmònica descontrolada, una veu especial una mica mandrosa que aconseguia transmetre un bon rotllo descomunal i que va provocar en aquell petitonet extraterrestre un estat de bogeria transitòria al qual mig despollat, només amb els calçotets, es va marcar un ball d'allò més absurd i extravagant al menjador de casa. Aquell tarat alienígena posseït per aquella música era jo, i em preguntava qui seria l'artista que havia aconseguit tornar-me completament boig durant dos minuts eterns. Com es titulava la cançó, a quin disc pertanyia? Ah!, merda. Quan vaig aconseguir tocar de peus a terra, vaig anar a la velocitat de la llum cap a l'ordinador per veure que era allò tan sensacional que acabava d'escoltar però desgraciadament no vaig arribar a temps. El fet de no tindre el nom del cantant, del disc o de la cançó no em deixava viure. Vaig passar-me hores, dies, setmanes connectat a aquella ràdio i un bon dia va tornar a sonar al reproductor. Aquella cançó era "Thursday" i era l'encarregada d'obrir el debut de Nic Dawson Kelly, un debut meravellós titulat "Old Valentine".

Des del 2009 tinc la sort de gaudir d'aquest grandíssim disc, no hi ha mes de l'any que no l'escolti però desgraciadament el senyor Nic Dawson Kelly no ha tornat a donar-nos cap altre treball. No ho entenc, ja que aquest disc és simplement fantàstic. L'any 2013 van arribar notícies d'un possible nou treball, "Morning, Noon and Night" crec que es deia, però res de res. Dues pedres. Per sort tenim aquest "Old Valentine" i les seves 10 meravelloses cançons. Tot comença amb l'esmentat rocanrol de "Thursday". Dos minuts gloriosos de rock energètic i clàssic, riffs de guitarra dels cinquanta i l'harmònica endiablada que em torna boig i de seguida un dels grans temes del disc, una joia, un caramelet, un diamant. Arriba "The Musician" i les calces cauen a terra amb el seu hipnòtic xiuxiueig.. i una veu barreja del millor Devendra i un Antony amb ganes de ser heterosexual. "Under her mattress" torna amb el to "devendril", molt folki despreocupat, melodia simple però efectiva i aquest inici brutal es completa amb "Marilyn" que és d'una altra galàxia, pop-folk lisèrgic dels anys daurats. Després de tot el que portem escoltat "All the pretty bullfighters" ens agafa una mica en fora de joc, l'inici és molt típic del tiet Neil, sona molt a Young i quan entra la veu més encara. Una petita delicatessen. "Old Valentine", la cançó que posa títol al disc és simplement acollonant. Seguim amb l'harmònica, un luxe al qual no ens podem resistir. D'acord, és folk-countril, molt devendril, però molt bo, eh cabrons? "Adam and Eve" segueix amb el mateix to en canvi "Delicate" ens atrapa com les cançons de Antony and the Johnsons. Per finalitzar el disc trobem el rocanrol de "Ex-Lovers and old friends" i la magnífica "Oh Well" que ens deixa amb la boca oberta. I res més per avui, aquell marcianet al que va sorprendre un rocanrol va trobar un tresor en "Old Valentine...., I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat; I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.