Vet aquí una vegada en un planeta molt llunyà hi havia un extraterrestre força atractiu i ben dotat a qui li agradava moltíssim escoltar música. Vet aquí que un bon dia mentre el nostre alienígena Nikochan intentava connectar el seu nou i potent ordinador de taula, estirat a terra i intentant posar tots els cables al seu lloc i instal·lar tots el programets necessaris, va escoltar una cançó en una ràdio web d'aquelles de les illes britàniques, la cançó va cridar-li poderosament l'atenció. Allò era simple però molt efectiu, era pur rock'n'roll, era festa grossa, amb una harmònica descontrolada, una veu especial una mica mandrosa que aconseguia transmetre un bon rotllo descomunal i que va provocar en aquell petitonet extraterrestre un estat de bogeria transitòria al qual mig despollat, només amb els calçotets, es va marcar un ball d'allò més absurd i extravagant al menjador de casa. Aquell tarat alienígena posseït per aquella música era jo, i em preguntava qui seria l'artista que havia aconseguit tornar-me completament boig durant dos minuts eterns. Com es titulava la cançó, a quin disc pertanyia? Ah!, merda. Quan vaig aconseguir tocar de peus a terra, vaig anar a la velocitat de la llum cap a l'ordinador per veure que era allò tan sensacional que acabava d'escoltar però desgraciadament no vaig arribar a temps. El fet de no tindre el nom del cantant, del disc o de la cançó no em deixava viure. Vaig passar-me hores, dies, setmanes connectat a aquella ràdio i un bon dia va tornar a sonar al reproductor. Aquella cançó era "Thursday" i era l'encarregada d'obrir el debut de Nic Dawson Kelly, un debut meravellós titulat "Old Valentine".
Billy Joel - We didn't start the fire (1989)
-
*Otro músico que se movía de manera curiosa en la década de los 80 era
Billy Joel, cuya mejor y principal virtud fue aunar a la perfección el
sonido de d...
0 Comentaris