Novetats 2018

header ads

Doctor Divago - Especial de la casa (2015)


Una nova oportunitat per descobrir la grandesa que atresora la més longeva banda valenciana de rock en actiu és el seu nou recopilatori "ESPECIAL DE LA CASA" amb motiu del seu 25 aniversari.

Per a tots aquells que es mostren reticents, desconfiats o simplement desconeixedors de les virtuts del DOCTOR DIVAGO aquesta compilació posseeix l'essència suficient per valorar i captar la magnitud progressiva de cadascuna de les etapes que constitueixen tota la seva trajectòria, des d'aquells inicis amb una "Eva" que tenia “la cabeza llena de nubarrones, de animales raros y de preguntas raras” fins als més recents homenatges a llegendes valencianes com la vedette d'ulls musulmans (Gracia Imperio) o un estendard del rock de culte, pioner a la ciutat des dels temps de La Masa Gris o Paranoia Dea (Sonaba Julio Galcerá).

Als més escèptics i nihilistes sempre se'ls pot recomanar una sèrie de perles noventeres de la mida i transcendència de Clínica del alma en Navidad, El paraíso (a dos pasos de ti), El vertiginoso atleta moral y "Un billete de 2.000 (en otra canción)", quatre hipertemasos que des de la seva aparició al segle passat han estat aliens a modes o estereotips i que potser per això han anat enfortint l'esperit de més d'un agnòstic durant els últims anys.

I per als neòfits amb necessitat imperiosa de galletades d'orfebreria amb multitud d'amagatalls que es van obrint pas en successives audicions fins a esdevenir inseparables companys vitals hi ha un arsenal divaguià de míram i no em toquis (No tan bueno”, “Los tontos buenos tiempos”, “Silencio”, “La habitación de Charo”, “Srta. Alfa”, “Un minuto antes de la realidad”, “Lo que me desespera”, “Frunciendo el ceño”, “Taxista de memoria fotográfica”, “Con tanto amor”, “Jugando a pillar en el limbo”, “Los amantes faquires y Tirando a dar). Es troben a faltar algunes dotzenes de cançons, doncs clar, d'un extens repertori amb massa qualitat per triar. Però sobrar, això sí, sobrar no sobra cap.

Per si fos poc també hi han delicatessens noves per als que portem anys, molts anys, per activa i per passiva, dient que Doctor Divago és una de les millors i més interessants bandes nacionals de la història, i a la qual per fi sembla que se li estan reconeixent els mèrits aconseguits. Nyam nyam, amb els inèdits Ligero como una pluma (en la línia de l'imaginari divaguià) i Hoy (gran tema en ona amb el folk sixtie patri) es completa un disc molt especial, ideal per escoltar a casa amb batí, en roba interior o com Déu ens va portar al món, preparant un bon brou o un saborós "bullit". En definitiva, un especial per a la família divago, des dels músics que han format part de la banda fins a aquest nombre de fans i d'amics que va en augment i de la qual també em sento part en haver posat la banda sonora a bastants moments entranyables de la meva vida. Per això i per més, si hi ha un grup en una de les llengües que gaste habitualment al que li he d'estar molt agraït aquest és Doctor Divago.


Ah, però aquí no acaba la cosa. El súmmum és que el digipack inclou el DVD de LOS TONTOS BUENOS TIEMPOS, el MAGNÍFIC (amb majúscules) documental que s'ha cascat Rubén Soler amb el seu equip de Capsulas musicales i que es va presentar el passat 19 de desembre a Radio City on els suficients vam tenir el plaer de gaudir-lo per primera vegada. A partir del títol, inspirat en el tema que obre la supèrbia "Revuelta elemental" de 2006 es recorren totes les etapes del grup des d'una perspectiva original, sense cap veu en off ni narració explicada, a base d'entrevistes a reconeguts crítics musicals com Jesús Ordovás, Santiago Alcanda, César Campoy, Carlos Pérez de Ziriza, Eduardo Guillot, Juan Puchades, Quique Medina, ..., o artistes musicals de la talla de Jose Ignacio Lapido (091 i en solitari) o Fernando Alfaro (Surfin Bichos, Chucho i en solitari). A això se sumen nous enregistraments amb algunes adaptacions al castellà de clàssics de Barry McGuire, Jackie DeShannon o Bob Dylan al costat de col·laboracions amb històrics de l'escena valenciana com Victor Ortiz (Los Huracanes), Julio Galcerá (Mala Seguida), Cisco Fran (La Gran Esperanza Blanca) o Isa Terrible (Una Sonrisa Terrible, Desguace Café).

Però no acaba aquí aquest totxo de discurs pro-divaguià sense també destacar el primer que va portar aquest aniversari, el llibre "TIERRA DE NADIE" de Mariano López que es va presentar el passat 29 de novembre, un autèntic treball d'orfebre a l'hora de documentar (parlem de temps on no existia el totpoderós Internet) i que amb un llenguatge directe i sincer repassa el món del pop-rock valencià que ha conviscut en diferents èpoques amb Doctor Divago i que a més compta amb un apèndix on moltes lletres de les cançons són comentades pel mateix Manolo Bertran (orgull per al que subscriu que de forma indirecta es citin unes paraules que fa uns quants anys vaig incloure en aquest espai sobre aquesta meravella titulada “Africa habla con los peces”: “una canción para Navidad que no cae en lo cursi, en lo cutre o en lo pedante”).

El rock nacional està d'enhorabona, això és així, tal qual, mal que li pugui pesar a una infinitat que desconeixen al qual per a alguns bastants (els suficients) és un dels grups més grans. Doctor Divago ha complert 25 anys d'existència des que es van formar en 1989. Deu discos, molts concerts a les seves esquenes i una celebració de l'aniversari que ha tingut el seu recopilatori musical (Especial de la casa), un documental (Los tontos buenos tiempos) i un llibre (En tierra de nadie) per enorme plaer d'una fidel legió de seguidors. No tots poden, no tots arriben, mereixien justícia. Llarga vida al Doctor, la llegenda d'aquests supervivents continua.

Per Johnny JJ
Escrit originalment a l'Espacio WoodyJaggeriano

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris