Oliva trencada - Perleta negra (2011)

Intro: "Una oliva penjava d´una olivera mil·lenària de la Serra de Tramuntana, un bon dia la varen ficar dins un sac d´espart i se l'endugueren a una fàbrica on la posaren damunt una fusta i li pegaren una pedrada. El seu cos va quedar trencat en dos, però la seva ànima (l´os) demostrà la seva fortalessa i quedar al descobert sense tenir que amagar res. Un pot amb aigua, sal i fonoll l´acompanyaran fins qui sap."

Avuí surt a la venta Perleta negra, el nou treball d'Oliva trencada. El grup farà la seua presentació de rigor a les 20:00 en Es Baluard Museu de Palma de Mallorca. Esperava amb moltes ganes el següent pas del grup desprès de la innovadora proposta que Pep Toni Ferrer ens va presentar amb Saltamartí, i si us he de ser sincer, no m'ha defraudat en absolut, és més, desprès d'escoltar-lo via lacasacalba.org no puc més que pensar en tindre'l en les meves mans... el disc.

Ai Roger Waters i David Gilmour!!!, jo sé que vendrieu l'ànima per una cançó com aquesta:
Cansión triste de Pere Grau

El format elegit és el de llibre-disc, amb una presentació que et farà entrar sense remei en l'univers particular de Oliva trencada, però no vos equivoqueu, desprès de sentir-lo nombroses vegades m'he n'adone que realment és aquest univers és el que hauria de ser el correcte, som tots els demès els qui anem en sentit contrari. Només en aquest univers paral·lel, és possible que els toreros deixen els "ruedos" per un "torero sports" de la Wii, que Charles Bronson es canse de matar dolents a cop de puny i monti una botiga de lloguer de bicicletes en ses illes, o inclús que un conductor d'autobús respectuós amb les normes de tràfic somiï que Sandra Bullock li faci saltar-se els semàfors en roig. Però potser no és tracta d'un altre univers paral·lel, potser és el mateix però amb la mirada crítica i àcida de Pep Toni Ferrer.

En quant a la música, existeix el Post-folk? si no és així, ara si. Amb un estil rescatat de las profunditats del mediterrani, amb la tradició dels clàssics del folk català de finals dels seixanta, principis dels setanta,  pau Riba, Sisa... els noms mil vegades nomenats però poques vegades ben digerits, amb una falta de prejudicis musicals que només uns pocs com Antònia Font són capaços de dur a terme. Potser per a la gran majoria el disc del moment sigui el de Manel, i inclús el nou artefacte de Antònia Font, segur que són molt bons però us aconsellaria passareu per Perleta negra, et sorprendrà i encisarà de bon grat.

"Temps era temps, my friend. Temps de pirates, temps de corsaris, temps de bucaners. Temps de viure el temps. Un temps de superfície, superficial, alié encara al fons marí. El temps de Perleta negra i no de Martin Heidegger o del buc Odyssey. Perleta negra era un pirata ben especial. Ben espacial. Unes punxes ben esmolades, un cos closca corretjós. Una sort de Conan el Mármaro, fill d’eriçons extraterrestres, caçadors d’adscripcions que en mapes interestel·lars s’inscrivien com a Terra Incognita. La millor arma de Perleta negra, el seu alfange més famós era, si se’ns permet la broma, el seu ésser-peix-espasa, metafòric sabre de salobre: això diu que era i no era un pirata que s’esmunyia com un peix entre les sirenes de la Mediterrània. Un dia, però, la cançó del pirata se li tornà cançó de l’enfadós. Decidí aleshores mutar, tunejar-se, esdevenir Pirate Tunes, pirata musical. Començà a fer arreplega –acopio, re-copilació– d’altres cançons. De totes les èpoques, de tots els pobles, de totes les llengües, de tots els colors. En "Perleta negra" s’estenen contats i cançons. "Perleta negra" és un top manta de LaCasaCalba Edicions".

Oliva Trencada ja porta quatre anys en actiu i va arrencar el 2007 amb el disc "La música de la calma", un so folk amb la qual recuperava la música mallorquina. El 2008 va editar el seu segon disc, "Lluneta del pagès", homenatge a l'escriptora Maria Antònia Salvà. Avui dia 15 surt Perleta negra el seu millor disc.
lacasacalba.org 

Esolta-lo i descarrega el seu primer single "Xoriguer mayday"