Novetats 2018

header ads

V per València

"Hi ha, és clar, persones que no volen que parlem. Sospito que en aquest moment, estaran donant ordres per telèfon i que homes armats ja vénen de camí. Per què? Perquè mentre que es pugui utilitzar la força, perquè el diàleg ". No obstant això, les paraules sempre conservaran el seu poder, les paraules fa possible que alguna cosa prengui significat i si s'escolten, s'enuncien la veritat. I la veritat és, que en aquest país, alguna cosa va molt malament, no?. Crueltat i injustícia, intolerància i opressió. Abans teníeu llibertat per objectar, per pensar i dir el que pensàveu, ara teniu censors i sistemes de vigilància que us coarten perquè us conformeu i us convertiu en submisos." V de Vendetta

Fa uns anys un company de feina em va tornar la passió que sempre vaig tenir pels còmics, (gràcies Manu) em va regalar unes quantes edicions antigues de Spiderman amb Lobezno com a convidat en l'etapa en què Todd McFarlane es va fer càrrec dels dibuixos, fastuosos. Aquesta redescoberta passió em va fer buscar la nova edició de V for Vendetta, que gràcies a la pel·lícula se va tornar a reeditar tot correctament enquadernat, aquest estimat amic va encapçalar el regal que els companys de feina em feren l'últim any que vaig treballar abans jo el puguera trobar. Sota el meu punt de vista hi ha dos còmics que s'alcen com els millors de la història, The Dark Knight Returns de Frank Miller i V for Vendetta d'Alan Moore. (Amb el permís de Watchmen, que no he llegit). Recordo haver llegit declaracions en què s'acusava la pel·lícula de V for Vendetta d'incitar al terrorisme, la pel lícula!!! que estava bé però és bastant light. Si que parla de terrorisme, però de terrorisme d'estat, i de lo indefenses que estem les persones davant aquests moviments estratègics, realment venuts.

Remigi Palmero al programa De Prop del Canal33, clàssic del rock valencià, algú em pot dir quantes vegades ha tocat Remigi a Canal 9?:
Tot això ve a que estava reflexionant sobre la situació de València i la veritat, penso que en aquesta ocasió la realitat està superant la ficció, només amb una diferència, aquí no tenim un pirat amb la màscara de Guy Fawkes que ens cremi el parlament qual falla però sense ninots indultats, no crec que tinguem aquesta sort. El problema és que no té pinta de que això vagi a canviar, no hi ha una oposició seriosa, la suposada "esquerra", si és que se'ls pot dir així, no aixeca el cap, no existeix, van tenir la seva oportunitat i la van cagar.
Ara aquesta història que fa anys vaig llegir en un còmic pren vida pròpia, em trobo en un país invisible, sense accés a la cultura, amb els mitjans de comunicació controlats pel poder i amb desenvolupats sistemes de censura i corrupció. Aquest mes he assistit a un moviment magistral, un escac mat en tota regla per al ciutadà del carrer, el govern valencià talla el pas de la TV3, un acte de censura total. Molts pensaran que perquè manifestar-se per una cadena d'una altra comunitat. En el meu cas la raó és molt senzilla, no pertanyo a cap branca política, no em considero ni d'esquerres, ni de dretes, només sóc un ciutadà més que l'apassiona el rock i la música i l'única manera que disposava per poder veure artistes valencians i de tot arreu en els mitjans de comunicació era a través de la televisió veïna.

El 21 de Febrer una gran concentració amb milers de valencians van sortir al carrer:
Si, ho sé, és doblement lamentable, d'una banda per tenir un Canal 9 que funciona com a altaveu de la cort del faraó, que no reflecteix en absolut la realitat del carrer, més aviat es tracta d'una cortina de fum, i per una altra per que a sobre ens censuren l'única llum cultural que teníem a la Ciutat de les Arts i les Ciències, un teló fastuós que amaga tota una trama de miserables interessos, entre mundials de Fórmula 1 i campionats de Vela.

Estic fart que ens prenguin per imbècils, a ells els dedico aquesta cançó de Woody Guthrie:

Ací teniu un excel·lent post d'algú que ho ha explicat millor que jo: Jo no soc ningú

Publica un comentari a l'entrada

5 Comentaris

  1. Tood McFarlane en los dibujos -cuando quiere, porque con los derechos de Spawn y los muñequitos ya tiene suficiente- y Alan Moore en los guiones son en mi opinión de lo mejor que hay y los responsables que hicieron que me enganchara a las historietas.

    En cuanto a lo de la instrumentalización política de los medios de comunicación, es una gran pena. Aquí tenemos Telemadrid controlado por el PP, que tela marinera, pero luego está LaOtra que aunque sea su filial más o menos sí tiene más espacio cultural y musical más interesante...

    Saludos y a seguir así.

    ResponElimina
  2. Nen, des de Barcelona tot el suport cap a aquest atemptat contra la llibertat d'expressió que estan portant a terme a València. Una llàstima, quines ganes d'empobrir culturalment. Consti que no sóc nacionalista ni res d'això, només considero que, si sempre s'ha vist i a la gent li agrada, no hi ha necessitat de treure els repetidors perquè al sr Camps no li agrada el que diuen d'ell els seus veïns d'adalt.

    He estat fent una volteta pel teu bloc i tens coses molt, molt xules, ja t'aniré comentant!!!

    Una abraçada!!

    ResponElimina
  3. Txals, des de Girona i comarca tot el meu suport. És trist que a aquestes alçades de la pel·lícula tinguem de contemplar un espectacle tan vergonyant com la gent del PP que no amaga el seu anticalanisme i que no vol res que li faci ombra, i el més trist, que els propis valencians no puguin gaudir de la seva propia cultura, d'una qualitat inquestionable i negada per els seus propis governants. Que segueixi la lluita, company!

    P.D.: Ostres, em penso que no havia sentit mai al Remigi Palmero i em sembla un exemple d'elegancia i de força punyent, i que ara mateix m'interesaré per la seva carrera. Tant de bo el Camps tingues un instant de lucidesa i deixes de fer barbaritats.

    ResponElimina
  4. Bernat s'ha lluït, però tu no et quedes arrere.

    Gràcies per les vostres aportacions. Són tan necessàries...

    Jo he arribat a pensar que als quatre gats que estem mínimament conscienciats en tenen precisament inmobilitzats tenint-nos engantxats a açò d'usar les paraules. Ens han donat estes ferramentes on despotricar. Però despotriquem i no actuem en el tauler de joc. I deixem que altres ho facen per nosaltres. No és atractiu un joc on ens sentim burlats, humiliats. O idiotitzats. Ara que eixes són ací i ara les regles. Jo tampoc sóc ningú, ni participe en res. Però m'estan entrant ganes de conéixer a tota eixa gent que no és ningú. És eixe el poder de les paraules del que parleu i en el que encara creieu?

    ResponElimina
  5. Bon post Txals.....l'única cosa positiva de tot això és que suposo que a molta gent li ha caigut la bena dels ulls.....collons és que fins i tot hi ha alcaldes del PP que li reclamen el dret de veure TV3!!!

    ResponElimina