El millor que puc dir sobre aquest tros de disc es resumeix en la sensació al donar-li al play del primer tema. Aquí hi ha chicha i molta, quina guitarra tallant l'espectre herzià d'arrel. Podria entrar a dir que estem davant d'un disc de blues-country-roots-rock i bla bla bla bla .... però sobretot és un molt bon disc de rock. Abans de continuar ... doneu-li, doneu-li al play:
Gairebé res. Aquesta vegada el bo de Kasey ha deixat en mans de la seva banda el pes de la música de les seves composicions, literalment va penjar la seva guitarra com dient "aquí teniu ... tot vostre, a tocar", això va facilitar al guitarra dels Honkies, a Andrew McKeag (Supersuckers, The Long Winters, Presidents of the USA) realitzar un esplèndid treball a les sis cordes, gran, a més va convidar a uns quants amiguets perquè feren de les seves al gust, Ralph Huntley (Richmond Fontaine), Jenny Conlee (The Decemberists) , Garth Klippert (Old Light), Lewi Longmire (Blue Giant), i David Lipkind (I Ca Lick Any SOB in the House)
Segons explica en la seva web va cridar a la seva nova banda i als seus col.legues, es van tancar en l'estudi i simplement es van posar a tocar en directe fins que van aconseguir les preses que més els van agradar, i es nota. Un grup de col.legues gaudint del rock'n'roll, sense floritures, directe i fresc.
...i vingueren els Honkies...
Però no tot és blues-rock musculós i distorsionat, pot ser que aquesta faceta sigui la novetat gràcies a aquest nou modus operandi, desprès de la inicial The Wrong Light, Kasey i els seus Honkies es treuen de la màniga Mercy, stoniana fins a dir prou, la poses en Sticky Fingers i ningú s'assabenta, així com la springteeniana Exit Ghost, amb un piano molt en l'ona de Bittan, i així d'una manera no intencionada es va traient un grapat de cançons que balla entre diversos gèneres amb nota molt alta, continua la seva vena més roots i tranquila del seu anterior Nowhere Nights (que l'ha situat al costat de il.lustres com Steve Earle, Ryan Bingham i Townes Van Zandt), gràcies a déu, perquè joies com l'atmosfèrica My Blues, My Love no poden passar desapercebudes a qualsevol amant de la música d'arrels, m'encanta. Però no us descuideu, perquè quan menys t'ho esperes torna altre xut com Sirens and Thunders i Kasey Anderson's Dream ... buaj quin plaer, que secció rítmica, que guitarra déu meu. No pot negar el gran préstec de la biblioteca de riffs del senyor Kiz Richards al llarg de tot el LP, tindrà carnet de soci d'honor, je je je.
I les lletres? molt bones, reconec tenir un anglès bastant precari, però amb l'ajuda de Kasey i la seva secció amb totes les lletres m'ha estat fàcil reconèixer un gran lletrista, llegiu per exemple The Wrong Light, "deixa entrar la llum equivocada", tots tenim una part fosca, negar-la és negar-nos a nosaltres mateixos, o Exit Ghost, bé ... tots sabeu el que és l'hàbit no?, en aquesta cançó aborda el tema amb poesia sublim.Sobre tot ha aconseguit un LP molt disfrutable i amè, m'agrada, m'agrada molt.
per la patilla americana
Com a curiositat dir que Heart Of A Dog és també el títol de la novel.la de Mikhail Bulgako, escriptor a qui Kasey Anderson admira, del seu llibre extreu aquest passatge: "Mitjançant la bondat. L'únic mètode possible per fer front a les criatures vivents. Pel terror no es pot arribar a cap part amb un animal, sigui quina sigui la seva etapa de desenvolupament. Sempre he afirmat això, ho afirmo avui, i ho seguiré afirmant demà. S'equivoquen pensant que el terror els ajudarà. "
Cinquè disc comptant aquest. Produït per Kasey Anderson i Jordan Richter. Editat per Red River Records ... A aquest noi no cal perdre la pista, i que Bingham no s'adormi que es queda tebi ....
JD McPherson - The rock and roll girls (2024)
-
*Como **anuncié aquí allá por finales de junio, **el pasado 27 de
septiembre y en el sello New West Records, salió editado el nuevo álbum del
músico de O...
THE SMITHEREENS. "2011" (2011)
-
12 años llevaban los buenos de The Smithereens sin canciones nuevas. La
espera mereció la pena. Desde que suena ese trallazo titulado "Sorry" con
sus g...
Esta queja al aire
-
Ayer leí un poema que me tocó, me pareció sincero y creo que daba en la
diana. No suelen ser muchos a lo largo del año, de la vida. Éste que voy a
dejar a ...
Snow Patrol: “The forest is the path” (2024)
-
[image: Snow Patrol: “The forest is the path” (2024)]
Con *los chicos de Coldplay* definitivamente campando a sus anchas por el
monte del pop con muc...
Sailin' Shoes
-
Un claro guiño a los Stones y su *Street Fighting Man* es el que Little
Feat hace en *Easy To Slip*, el roquero y adictivo tema que abre *Sailin'
Shoes*,...
Buceando en el naufragio
-
Una vez leído el libro de mitos
y cargada la cámara
y comprobado el filo de la hoja del cuchillo,
me pongo
la armadura de caucho negro
las absurda...
Los discos de Septiembre 2024
-
Con la resaca de las vacaciones veraniegas y encarando el otoño, aquí
tenemos la lista de los discos que me han parecido más interesantes en este
mes de...
el bosc arrugat
-
enrere les últimes cases del poble, el desordre del llit:
enrere els camps i els camins,
presos d'un sol que llueix descuidat
alletant la terra com una ve...
Lava La Rue — Better
-
*Lava La Rue* — *“Better (feat. Cuco)”*
*Starface* (2024)
Londres (UK)
Enlace
*****
Y tras haber estado publicando *singles* desde 2016, el pasado 19...
MÀGIA
-
*"Soc aquí per aportar una prova que aquest "nosaltres" sempre fugisser i
mai no del tot creïble continua viu. Aquest és el meu truc de màgia. I com
t...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Covers extraordinarias en Youtube
-
Ayer al volver por la noche de trabajar me dio por buscar en youtube
versiones acústicas de canciones que me gustan y, sin mucho esfuerzo,
conseguí encontr...
MI LISTA 2019
-
[image: Resultado de imagen de teskey brothers]
Este ha sido un año un poco flojo, grandes discos pero a cuentagotas.
Esperemos que el ...
LUKE WINSLOW KING: BLUE MESA
-
A pesar de los meses que lleva el disco en el mercado no puedo dejar semana
sin darle una escucha al último disco de Luke Winslow King, *Blue Mesa*, un
di...
2 Comentaris
Ostres Carlos! Açò sona de meravella. Thanks pel descobriment. Abraçada!
ResponEliminaGràcies amic! Vaig a baixar-lo. Ja et comente.
ResponEliminaSalut!