El millor que puc dir sobre aquest tros de disc es resumeix en la sensació al donar-li al play del primer tema. Aquí hi ha chicha i molta, quina guitarra tallant l'espectre herzià d'arrel. Podria entrar a dir que estem davant d'un disc de blues-country-roots-rock i bla bla bla bla .... però sobretot és un molt bon disc de rock. Abans de continuar ... doneu-li, doneu-li al play:
Gairebé res. Aquesta vegada el bo de Kasey ha deixat en mans de la seva banda el pes de la música de les seves composicions, literalment va penjar la seva guitarra com dient "aquí teniu ... tot vostre, a tocar", això va facilitar al guitarra dels Honkies, a Andrew McKeag (Supersuckers, The Long Winters, Presidents of the USA) realitzar un esplèndid treball a les sis cordes, gran, a més va convidar a uns quants amiguets perquè feren de les seves al gust, Ralph Huntley (Richmond Fontaine), Jenny Conlee (The Decemberists) , Garth Klippert (Old Light), Lewi Longmire (Blue Giant), i David Lipkind (I Ca Lick Any SOB in the House)
Segons explica en la seva web va cridar a la seva nova banda i als seus col.legues, es van tancar en l'estudi i simplement es van posar a tocar en directe fins que van aconseguir les preses que més els van agradar, i es nota. Un grup de col.legues gaudint del rock'n'roll, sense floritures, directe i fresc.
...i vingueren els Honkies...
Però no tot és blues-rock musculós i distorsionat, pot ser que aquesta faceta sigui la novetat gràcies a aquest nou modus operandi, desprès de la inicial The Wrong Light, Kasey i els seus Honkies es treuen de la màniga Mercy, stoniana fins a dir prou, la poses en Sticky Fingers i ningú s'assabenta, així com la springteeniana Exit Ghost, amb un piano molt en l'ona de Bittan, i així d'una manera no intencionada es va traient un grapat de cançons que balla entre diversos gèneres amb nota molt alta, continua la seva vena més roots i tranquila del seu anterior Nowhere Nights (que l'ha situat al costat de il.lustres com Steve Earle, Ryan Bingham i Townes Van Zandt), gràcies a déu, perquè joies com l'atmosfèrica My Blues, My Love no poden passar desapercebudes a qualsevol amant de la música d'arrels, m'encanta. Però no us descuideu, perquè quan menys t'ho esperes torna altre xut com Sirens and Thunders i Kasey Anderson's Dream ... buaj quin plaer, que secció rítmica, que guitarra déu meu. No pot negar el gran préstec de la biblioteca de riffs del senyor Kiz Richards al llarg de tot el LP, tindrà carnet de soci d'honor, je je je.
I les lletres? molt bones, reconec tenir un anglès bastant precari, però amb l'ajuda de Kasey i la seva secció amb totes les lletres m'ha estat fàcil reconèixer un gran lletrista, llegiu per exemple The Wrong Light, "deixa entrar la llum equivocada", tots tenim una part fosca, negar-la és negar-nos a nosaltres mateixos, o Exit Ghost, bé ... tots sabeu el que és l'hàbit no?, en aquesta cançó aborda el tema amb poesia sublim.Sobre tot ha aconseguit un LP molt disfrutable i amè, m'agrada, m'agrada molt.
per la patilla americana
Com a curiositat dir que Heart Of A Dog és també el títol de la novel.la de Mikhail Bulgako, escriptor a qui Kasey Anderson admira, del seu llibre extreu aquest passatge: "Mitjançant la bondat. L'únic mètode possible per fer front a les criatures vivents. Pel terror no es pot arribar a cap part amb un animal, sigui quina sigui la seva etapa de desenvolupament. Sempre he afirmat això, ho afirmo avui, i ho seguiré afirmant demà. S'equivoquen pensant que el terror els ajudarà. "
Cinquè disc comptant aquest. Produït per Kasey Anderson i Jordan Richter. Editat per Red River Records ... A aquest noi no cal perdre la pista, i que Bingham no s'adormi que es queda tebi ....
Víctor Coyote: «El propio» (2026)
-
Pionero del rock latino, este pontevedrés de Tui lleva más de media vida
ejerciendo como artista de culto y recibiendo ovaciones tan entusiastas
como res...
JON SPENCER BLUES EXPLOSION. "Acme" (1998)
-
Si no es mi disco favorito de Jon Spencer (la verdad es que es complicado
elegir entre tanta cosecha tan buena) poco le falta. Desde que empieza la
ret...
Gaspard de la nuit
-
Publicados en 1842 después de la muerte de Aloysius Bertrand, tres de los
poemas en prosa de *Gaspard de la nuit* servirán a Maurice Ravel para
componer...
Un Camino. Día 32 (2)
-
Dejo a continuación un nuevo avería dedicado al Camino de Santiago que
recientemente realicé. En esta ocasión, me ocuparé de la segunda parte del
día 32. ¡...
AL GREEN - TO LOVE SOMEBODY (2026)
-
*Genero:* Soul. País EEUU *Año *2026
Los Reyes Magos nos han traído un regalo . Un milagroso regalo pues ya
quedan muy pocos Grandes Clásicos del Soul ...
Diciembre 2025
-
La lista de canciones seleccionadas este mes será monumental: la costumbre
de preparar las listas de lo mejor del año antes de que el año termine, es
un ...
RECUERDOS LITERARIOS 2025
-
No soy muy partidario de publicar listas personales, resúmenes de "lo mejor
de cada año", allá cada cual con sus gustos y preferencias. No obstante, y
si...
Los mejores discos del 2025, ¿y por qué no?
-
Por Juanjo Mestre El 2025 toca a su fin. Entre el interesante y
recomendable material discográfico de esta añada, aquí va una lista de 20
seleccionados en ...
Los discos de Diciembre de 2025
-
Pues sí, hay lista de diciembre. No es que haya muchas novedades, pero
algunas son interesantes y no me las quiero dejar para enero y otros son de
otro...
PENAS Vs. PUÑALÁS: LO MÁS FLAMA DEL 2025
-
*N*o me avergüenzo en absoluto si agradezco infinito las lecciones que este
estío me han dado la volutas nublosas, y sus caprichosas formas cambi...
I WANNA BE WITH YOU / VULL ESTAR AMB TU
-
Una de les descartades del "The River", cançó d'amor pel boc gros, sense
grans històries d'amor (o desamor) directe al gra i sense gaire palla; amb
una s...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
2 Comentaris
Ostres Carlos! Açò sona de meravella. Thanks pel descobriment. Abraçada!
ResponEliminaGràcies amic! Vaig a baixar-lo. Ja et comente.
ResponEliminaSalut!