El 9 d'octubre de 1940, Liverpool veia néixer a l'home que va revolucionar la música dels anys seixanta i setanta i que moriria assassinat el 1980. John Lennon a més d'un gran músic, va ser un dels últims agitadors socials coneguts a occident, que davant la guerra del Vietnam i una administració presidencial involucrada en vigilància i escoltes telefòniques secretes, va usar la seva fama i la seva fortuna per a mobilitzar l'opinió pública contra el govern. Aquest documental és idoni per a poder ser conscients del gran valor que va perdre el món el dia que John Lennon ens va deixar, una història que s'ha mantingut oculta, i que desprès de diversos intents dels realitzadors al llarg dels noranta, veieren l'oportunitat idònia davant els fets ocorreguts l'11 de setembre i amb la gran mobilització que artistes i músics feren en contra de la guerra de l'Irak.
Els Estats Units contra John Lennon retrata una època amb reptes en plena ebullició a les principals corrents del país mentre ressegueix el viatge de Lennon des de 1966, quan va tenir el seu primer frec important en els EUA, fins a 1976, quan va rebre la green card que li garantia la residència permanent al país. La narració ofereix tant el microcosmos de l'experiència personal de Lennon com el macrocosmos de l'entorn en què tot allò va tenir lloc. El documental centra el seu argument a partir de l'intent de deportació de John Lennon per part del govern dels EUA a principis de la dècada dels 70.
La gran majoria de la gent que va viure al llarg d'aquell temps i va saber alguna cosa del cas de Lennon de fet no va pensar sobre això durant molt de temps. Per a tot aquell nascut a partir de llavors, probablement es tracta d'una història desconeguda. En la seva gran majoria, el que la gent per sota de la quarantena coneix sobre John Lennon és que va estar a The Beatles; escriure "Imagine," que la van cantar a cor a l'escola, i que va ser assassinat. A part d'això, no crec que la gent tingui realment noció del coratge amb què va viure la seva vida i de la decidida disposició, tant d'ell com de Yoko, a arriscar tot pel que creien. A través d'exhaustives entrevistes amb les persones del seu cercle més íntim, se'ns ofereix una poderosa visió dels ideals pels quals va lluitar i de com i per què el govern dels EUA va tractar de silenciar-lo. Diguem-ne que aquestos fets ocorreguts fa més de 30 anys continuen succeint en l'actualitat, potser ara sense l'inestimable ajuda de Lennon.
Fonts: La Butaca, Filmaffinity | web
){kind=link}
3 Comentaris
Ostres, es veu interesant aquest docu. No he entés mai perqué en Lennon se'n va anar a viure als Estats Units, i fent una mica d'advocat del diable, no és extrany que fos rebut amb hostilitat, que un británic tingués de dir quina política havia de realitzar, la llavors, primera poténcia del món, va agradar a molt poca gent. Després hi havia el seu missatge pacifista i també revulocionari (Et poso un exemple molt senzill, a L'Imagine diu que tanquem els ulls i imaginem que no hi han ni països ni religió, obviament per un americà-tipus són paraules molt fortes). I potser en Lennon no en va ser conscient mai que s'estava enmerdant fins el coll, i a sobre amb en Nixon a la presidencia, un dels presidents dels USA que més joc brut va utilitzar, amb permís del senyor Bush.
ResponEliminaAmb tot, hi havia com un ambient malsà, sempre m'ha semblat molt manipulat en John Lennon per la Ono, aquelles vacances que va fer d'ella a L.A., deixar de tocar per cuidar el fill, totes les parides que passaven pel cap de la Ono les grabava y ella també pujava al escenari amb ell i la Yoko tenia fer obligatoriament el cant de les morses en zel. Anar viure a un edicifi tant inquietant com el Dakota i a sobre, l'assassí sembla que va ser manipulat per la CiA per tal que matés en Lennon.
Tents tota la raó quant dius lo del context, obviament avui en dia moltes coses que passaven llavors no ho entendria la gent més jove, tot i aixó, el poder sempre és el poder i ha fet el que li ha vingut en gana, només recordar les manifestacions del 2003 contra la guerra i que no tingueren cap efecte. Salutacions!
Vaig veure aquest DVD farà cosa d'un any. Excelent. Increible.
ResponEliminaUn documental totalment recomenable.
Fidel reflexe de lo que passava per els anys 70 als EEUU.
Nahim: No sé... el tema amb la Yoko sempre l'he mantinut a distància, era un personatge públic, i jo entenc que s'espere d'ell molt més que els affaires amb la Ono... però quan tens una família les teves prioritats canvien, està clar que ell era un símbol, però també una persona com tothom. Jo pel meu fill potser també ho faria... però inclús així va anar a clavar-li el dit en l'ull del Nixon, i pel que pot veures al documental ell era molt conscient. Vist en la distància, l'admire més a ell, que a la seva música, que també m'agrada molt. Un abraç company.
ResponEliminaBenet García: Gràcies pel teu comentari i per enriquir aquest post. Un abraç