Novetats 2018

header ads

Bruce Springsteen - El LP Perdut: The Ties That Bind (1979)

Sóc springstòman, ho reconec, i malgrat haver intentat desintoxicar-me en nombroses ocasions, no he tingut èxit. A més, aquest és un bon any per als fans de Bruce Springsteen, tot i el seu últim llançament oficial que m'ha sabut a poc, sóc un gran seguidor seu, però no a qualsevol preu.

Un poc de música per a continuar:

Gràcies a déu, la balança s'ha inclinat a poc a poc al seu favor a mesura que l'any ha anat avançant. Primer demostrant amb les seves nits màgiques que encara li queda molt a dir, concerts en els que interpretava en el mateix ordre i sencers, els seus discos més emblemàtics, fins i tot The Wild, The Innocent & The E Street Shuffle, del que algunes cançons no eren interpretades en directe pràcticament des del tour de presentació. Una altra raó és la sortida de The Promise: The Darkness On The Edge Of Town Story, gran cofre del tresor que esperava amb ànsia des de fa ja molts anys. I em queda la última raó, aquest any The River fa 30 anys des de la seva edició, i això cal celebrar-ho.

Per retre sentit homenatge a The River, fa temps que em rondava pel cap recuperar un dels mites dels molts que envolten la seva figura, i és ni més ni menys que el seu disc perdut: The Ties That Bind. El supòsit cinquè àlbum que continuaria al Darkness i el que substituiria The River en el cas d'haver estat editat. Així que em vaig posar mans a l'obra i vaig començar a recopilar informació per intentar donar una mica de llum als fets esdevinguts l'any 1979, prepareu un cafè, aneu a per una cervesa, o dormiu abans una mica abans de començar, que la història va per llarg.

Amb el directe que va donar al Richfield Coliseum acabava una de les seves gires amb més èxit, la de l'Darkness On The Edge Of Town, amb 118 concerts repartits per tot el territori nord-americà, la gira que consagrava a Springsteen com a amo i senyor indiscutible del rock. Després d'un petit descans a Los Angeles, Springsteen va esbossar el febrer d'aquell any sa casa de Holmdel, un total de 10 demos acústiques: Chevrolet Deluxe, Everybody's looking for Somebody, Held Up Without a Gun, I Your say Know, I wanna Start a New Life, Lookin 'Out For número 1, Oh Angelyne, White Town, You Can Look ..., i You Gotta Fight. De tots els temes, només 3 veurien la llum, una d'elles cara B de single, White Town seria reciclada en la posterior Jackson Cage. El bootleg Definitive River Out-takes rescataria anys després Oh Angelyne, a partir del qual construiria mesos més tard la emblemàtica The River.

A l'abril, Bruce i els nois del carrer E entraren en l'estudi per començar a treballar les noves composicions del seu cap. Amb Roulette van inaugurar les sessions, cançó que romandria inèdita fins a la seva aparició com a cara B de One Step Up el 1988. El repertori de noves composicions començava a tenir certa importància. Algunes de les noves cançons ja havien estat avançades en la seva gira anterior, joies com Sherry Darling, Ramrod, The Ties That Bind, Independence Day, Point Blank, havien gaudit d'una gran acceptació entre el públic, altres com Because the Night i Drive All night eren part fonamental dels seus shows amb un gran èxit. També li quedaven molts temes de les sessions del Darkness: Frankie, Your say Look Back, The Promise, Fire, Rendez-Vous, Hearts Of Stone, The Preacher's Daughter, The Way ..., i un llarg etcètera que suposo estaran en la nova caixa The Promise.

La CBS es fregava les mans i al mateix temps mirava amb recel a un dels seus empleats que només havia aconseguit l'èxit de vendes en dos dels seus quatre LP'S, les xifres de vendes eren altes, però encara corresponien més a un estatus d'artista de culte si es comparaven amb els seus companys de segell. Tenien clar que per abans de Nadal Bruce Springsteen hauria de tenir al carrer un nou LP. Així i tot es va estudiar la idea d'editar el famós concert de Winterland, que de moment només existeix com bootleg. La companyia necessitava dividends i no podia esperar. Amb tot preparat per a la fase final Springsteen s'encasta contra un arbre amb la seva moto. Un mes de repòs i una depressió són el brou de cultiu perfecte per a especuladors i xarlatans, es va arribar a dir que estava escrivint el guió per a una pel.lícula titulada Racing in the Streets, altres que estava completament desfigurat, fins i tot que estava embrancat en la producció de un LP de Rickie Lee Jones. Tot era fals. En un mes, el treball es va reprendre i van arribar a gravar fins a 30 temes, entre out-takes del Darkness i noves composicions com Cindy, Jackson Cage, Hungry Heart i Be true.

Però com tothom sap, amb Springsteen, tenir més de 30 temes gravats no és senyal que el treball s'hagi acabat. Sempre ha intentat donar als seus LP una cohesió especial, una manera d'explicar una història a través de diferents cançons i aconseguir al mateix temps que aquestes cançons funcionin de manera individual. Amb Born to Run, el nostre protagonista comença la seva escapada al matí amb Thunder Road, per a finalitzar en la gran ciutat, a la nit a Jungleland, Darkness on the Edge of Town començava amb un esperançador Badlands per acabar amb el protagonista sumit en la més trista foscor de les runes de la seva ciutat en el tema que dóna títol al disc. Així doncs, The Ties That Bind no podia només ser una simple col lecció de cançons sobre les relacions de parella, tal com es va plantejar.

El primer tracklisting tenia la següent forma:

1.The Ties That Bind
2.Price You Pay
3.Be True
4.Ricky wants a man of her own
5.Stolen Car
6.I Want to Marry You
7.Loose End
8.Hungry Heart
9.The Man Who Got Away
10.Ramrod

Es té constància d'aquest tracklisting gràcies a un manuscrit que el propi Jon Landau va adquirir en una subhasta. Manuscrit del puny i lletra de Bruce i que com a curiositat cal destacar que el tema The Man Who Got Away és totalment desconegut, fins i tot per als pirates i bootlegers més professionals, només apareix en aquest manuscrit.



Però el Boss no ho tenia clar, així que va donar vacances als seus nois que necessitaven allunyar-se una mica del projecte, tenir un descans mental. Aquest mateix estiu es va apuntar a les jornades anti-nuclears que va tenir lloc al Madison Square Garden el 21 i 22 de setembre, i en què va actuar al costat de Jackson Browne i Tom Petty. La interpretació en aquest concert de Sherry Darling i The River, que no estaven en el tracklisting triat, mostra el descontentament amb la direcció que estava prenent The Ties That Bind. Pretenia allunyar-se de l'enfocament romàntic i dirigir-lo cap a la dicotomia entre l'alegria (Sherry Darling) i la desesperació (The River). És estrany que a dos mesos del llançament de l'àlbum no interpretés cap dels temes del suposat disc.


Coses del negoci, el temps apressava i la pressió augmentava, la CBS volia aquell disc al carrer, així que Bruce i la banda es van ficar a la Power Station de NY i entre març i novembre de 1979 van gravar temes nous i remesclar altres descarts anteriors sense descans fins a trobar el LP definitiu, The Ties That Bind:



1.The Ties That Bind
presa 8: Similar a la que sortiria a The River però amb diferents cors

2.Cindy
presa 3: Tema inèdit.

3.Hungry Heart
pren 2: pràcticament igual a la publicada.

4.Stolen Car
presa 3: gravada el 24 de setembre de 1979, versió inicial de la que coneixem a The River, amb algunes variacions en estrofes, coneguda fins a la seva publicació com Són You May Kiss The Bride

5.Be True
presa 2: versió diferent de l'editada a la cara B del single Fade Away de The River, amb doble efecte vocal de Springsteen i solo de saxo que enllaça més tard.

6.The River
presa 5: gravada el 3 de setembre de 1979, amb diferents mescles i sense els cors del final.

7.You Can Look ...
presa 3: gravada l'1 de setembre de 1979, gran versió rockabilly, bastant millor que la editada.

8.The Price You Pay
presa 1: gravada el 25 de setembre de 1979, Bruce i la banda es treuen un tema de la màniga a la primera, hi ha una estrofa diferent i és més llarga, amb un final d'harmònica al·lucinant, com no van posar aquesta presa?! !!!!!!

9.I Wanna Marry You
presa 4: gravada el 24 de setembre de 1979, amb diferents mescles i arranjaments.

10.Loose End
presa 2:gravada el 23 de setembre de 1979, tema magistral que no apareixeria fins al 1998 a Tracks
El disc ja estava completat, les cançons barrejades, ordenades i acabades. El màster de dues pistes preparat per començar a premsar vinils. La tensió es palpava en l'ambient, s'acostava el nou disc de Bruce Springsteen i CBS es pujava per les parets, fins i tot Frank Stefanko havia realitzat ja les sessions fotogràfiques per a la carpeta. Es van crear quatre portades, la primera es pot trobar en el pirata Back To The Roots, la segona apareix en Definitive River Out-takes, la tercera és una imatge de Bruce recolzat en un arbre, i la quarta segueix sent una fotografia de col.leccionista.

De dobte, per a sorpresa de tothom del seu entorn, en l'últim moment, Springsteen va cancel.lar el projecte amb el qual tot el món vibrava, continuava sense agradar-li la direcció que havia pres The Ties That Bind. En el seu interior creixia una nova idea, la que li va sobrevenir al Madison amb Sherry Darling i The River. La companyia va acatar els seus designis i The Ties That Bind va deixar d'existir. L'any va acabar sense nous dividends per a l'empresa i Bruce Springsteen començava des de zero.
Entrat l'any 1980 i oblidat The Ties That Bind, Springsteen es va centrar en el que seria The River. Va experimentar amb cançons velles com You Can Look ..., Stolen Car i Point Blank, i va gravar noves. Més de 150 cançons van ser registrades en aquest període de temps, comptant les regrabadas d'out-takes del Darkness, aquest estat de gràcia era degut a que per primera vegada en anys Springsteen no estava de gira. Però no va ser fins que algú del seu entorn li va donar la idea de fer un LP doble, que tot el material va començar a tenir sentit per a ell. A l'agost d'aquest mateix any, The River estava completat amb quatre cares de vinil i 20 cançons.
El que definitivament em va convèncer de l'existència d'aquest LP perdut, va ser ni més ni menys que trobar-lo, després comprovar gràcies al periodista Jason Smith, en una antiga publicació que guardava des de fa 15 anys, que efectivament no era un rumor. La gran qualitat dels enregistraments d'aquest disc fan preguntar-se la procedència del mateix, la CBS? ... és molt possible que aquest màster arribés a imprimir alguna de les còpies que avui en dia són peça de col.leccionista. Així doncs si algun dia et trobes aquest vinil o cd a la cubeta d'una llardosa botiga de discos, no dubtis en fer-te amb ella.

Mis fuentes:
Llibres: Born to Run (Dave Marsh). Glory Days (Dave Marsh)
Publicacions: The Stone Pony (nº17, Año VI, Diciembre 1995)
Web: Pointblankmag, Brucebase, Springsteencorner
Bootlegs: The Definitive River Out-takes collection. La trilogía: The Iceman, The Way, The Promise. The Ties That Bind.

Publica un comentari a l'entrada

3 Comentaris

  1. Reconec que no soc massa pro-Springsteen, però per altra banda, té cosses que m'agraden prou.

    Crec que hauria de ficar-me més dins l'univers Springsteen.

    Molt bon post.

    ResponElimina