Novetats 2018

header ads

Neil Young - Dreamin´ Man Live 92 (2010)

M´imagine en l´arxiu de gravacions de Neil Young amb un somriure entretallat, un ull amb un lleuger tic i un filet de bava caiguen-me de la boca.
Aquest home és molt gran. De tots els clàssic que encara estan en actiu, Young és baix el meu punt de vista l´únic que ha sabut mantindre's a un nivell molt alt als darrers 30 anys (si obviem els treballs de principis dels anys 80), superant en el comput global de la seua carrera al meu admirat Bob Dylan, per possar un eixemple.


Factura treballs fabulosos, atrevint-se a posar el dit en l´ull del senyor Bush i demanant-li directament la dimissió en el treball de folk protesta Living with war del 2006, o amb una cançó de quasi 20 minuts del increïble Chrome Dreams II del 2007, a més, pese a que ja és un cantant consagrat no perd l´oportunitat de lluitar per el medi ambient en el Fork in the Road del 2009, disc basat en l´experiència d´haver recorregut els Estats Units al gener del 2009 amb el seu Licoln Continental del 59 modificat i transformat en cotxe ecològic. I tot açò sense perdre ninguna de les seues facetes, la més folk, la més experimental i la més guitarrera.

A més de tot açò disposa d´un arxiu de gravacions de concerts de tota la seua carrera que a l´any 2006 va decidir a possar en circulació començant per el fabulós “Live At Fillmore East 1970”, i continuant amb "Live at Massey Hall 1971" i "Sugar Mountain - Live At Canterbury House 1968".

Així apleguem a este "Dream Man Live 92", concert de la gira del gran "Harvest Moon" i que si escoltes l´àlbum original i després et diuen que este concert és acústic pots arribar a dubtar de si val la pena rascar-se la cartera. Doncs la resposta és afirmativa, ja que encara que no compta amb la pedal steel de Ben Keith, ni amb les veus de Linda Rondstadt i James Taylor, ni amb tots els arranjaments del disc d´estudi, Neil Young supera l´obra original, només guitarra en ma, harmònica, piano i la seua veu, no li fa falta més per a emocionar. Això no només ratifica a Neil Young com a un gran intèrpret si no també com a un gran compositor de cançons.
Espere impacient el seu nou llarg, i si és amb els Crazy Horse, doncs més gust, de moment aniré degustant este gran treball d´arxiu . Un 10...

Vos deixe el tema Harvest Moon del directe:

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Hola Carlos soc Lupe. Només passava per a dir-te que ja he posat al meu bloc allò dels seguidors que em vas recomanar. Poc a poc aniré millorant-ho.
    Un salut!!

    ResponElimina
  2. Si necessitares saber alguna cosa sobre els blogs, de com fer alguna funció o el que sigui em preguntes en les sugerències sense cap problema. Au bona nit

    ResponElimina