La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
Jo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica. Llach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà. Gràcies Nahim, un abraç
‘High On Ripple’ by Dragged Up | Album Premiere
-
Exclusive album premiere of ‘High On Ripple’ by Dragged Up, out April 5,
2024 via DU Recs (LP), Cruel Nature Records (MC) and Rare Vitamin Records
(CD). ...
Mark Knopfler - Two pairs of hands (2024)
-
*Como llevo diciendo un par de meses, **Mark Knopfler editará nuevo álbum
de estudio el 12 de abril con el título de One deep river, su décimo disco
en s...
Elvis Presley — Wearin' That Loved On Look
-
*Elvis Presley* — *“Wearin' That Loved On Look”*
*From Elvis In Memphis* (1969)
Tupelo, Mississippi (USA)
Enlace
*****
Hay que ponerse en situación.
...
Love
-
No contiene *Love* (1966) todavía la exquisita visión pop que el grupo
californiano desarrollará en *Da Capo* y *Forever Changes*. No quiere esto
decir q...
Varios: “The birth of Surf Rock (1933-1962)” (2024)
-
[image: Varios: “The birth of Surf Rock (1933-1962)” (2024)]
El surf es un género que tendemos a considerar circunstancial y efímero,
arraigado a princi...
The Hellacopters - "By The Grace of God" (2002)
-
[image: Crítica: The Hellacopters - "By The Grace of God" (2002)]
*...musculosos telones sónicos a base de decibelios y distorsiones
distribuidos en rif...
EL COLUMPIO ASESINO. "La Gallina" (2008)
-
Valga esta crítica como homenaje al bajista de El Columpio Asesino, Daniel
Ulecia, fallecido en fechas recientes de una larga enfermedad. Gran grupo
...
Flor de clavel varonil
-
Leo un artículo de Francisco Umbral sobre Julio Anguita en el que lo define
de tal guisa: flor de clavel varonil. Repito, flor de clavel varonil.
¡Joder! H...
MOONLIGHT MOTEL / MOTEL CLAR DE LLUNA
-
Una cançó pausada, sense presses, més aviat melancòlica (una miqueta com
tot l’àlbum), uns arranjaments sense complicacions, tot això casa perfectament
a...
SCARLET RIVERA: EL VIOLÍN DEL HURACÁN
-
En Muzikalia: SCARLET RIVERA: EL VIOLÍN DEL HURACÁN
Un sinfín de historias y leyendas hablan sobre el significado o el poder
del cruce de caminos....
15 recomendables novedades discográficas más de 2024
-
Pues aquí van 15 recomendables novedades discográficas más de 2024,
publicadas entre los meses de febrero y marzo, tales como J Mascis, The
Lovely Basement...
Los discos de Febrero de 2024
-
Nuevo mes y nuevas circunstancias personales que me han permitido escuchar
un buen número de discos unas cuantas veces. Probablemente por eso, me ha
su...
REENCUENTRO CON SYD BARRETT.
-
Aunque manifiesto ser un devoto seguidor de la religión pinkfloydiana debo
confesar no someterme a su práctica desde hace ya demasiado tiempo. Mi
herm...
Marina Petrossian
-
*"Con un deseo bestial devoraremos el tiempo para que, a cada instante, la
vida sea un principio, una cúspide y un crepúsculo" *
*-Emil Cioran- *
Qu...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Discos 2023. Encara es fa molt bona música
-
Com cada any, tinc la costum de recapitular aquells discs que m'han
acompanyat i els quals a més mereixen atenció. Sense distinció de
nacionalitat ni d'i...
Covers extraordinarias en Youtube
-
Ayer al volver por la noche de trabajar me dio por buscar en youtube
versiones acústicas de canciones que me gustan y, sin mucho esfuerzo,
conseguí encontr...
MI LISTA 2019
-
[image: Resultado de imagen de teskey brothers]
Este ha sido un año un poco flojo, grandes discos pero a cuentagotas.
Esperemos que el ...
LUKE WINSLOW KING: BLUE MESA
-
A pesar de los meses que lleva el disco en el mercado no puedo dejar semana
sin darle una escucha al último disco de Luke Winslow King, *Blue Mesa*, un
di...
2 Comentaris
La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
ResponEliminaJo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica.
ResponEliminaLlach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà.
Gràcies Nahim, un abraç