La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
Jo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica. Llach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà. Gràcies Nahim, un abraç
The Decemberists - All I want is you (2024)
-
*Como dije hace un mes, **The *Decemberists, *la banda de Portland, Oregón,** editarán
nuevo material el 14 de junio con el título de As it ever was, so i...
Starsailor: “Where the wild things grow” (2024)
-
[image: Starsailor: “Where the wild things grow” (2024)]
Starsailor irrumpieron en la escena británica en los primerísimos años 2000
para convertirse en...
RVG. "A quality of mercy" (2017)
-
Desde Australia y sonando a The Church. Ya me tienen ganado. Con "A quality
of mercy" empezaron su andadura esta interesante banda con tres discos en
...
Don Quijote de Figueras
-
Afirmaba hace unos días en avería que nadie como Salvador Dalí aprendió del
sano ejemplo y buen hacer de don Quijote. Creo que bastaría esta fotografía
del...
Mission -- The Last Detail (1983, Frantic)
-
Not to be confused with the British Mission U.K. (in fact, this
Maryland-based quartet may have been responsible for forcing them to graft
"UK" to the en...
The Allman Brothers Band - "Idlewild South" (1970)
-
[image: Crítica: The Allman Brothers Band - "Idlewild South"]
*El híbrido de Rock, Blues, Country y Big Band Jazz Music alcanza con este
grupo y en este di...
Motörizer
-
La patada en la cara que *Runaround Man* te da de primeras deja claro que
aunque Snaggletooth no sea protagonista de la portada (es solo una de las
cuatr...
CHITLIN´CIRCUIT IV
-
En Enero de 1941 Champion Jack Dupree toma el Big Four Train desde Nueva
York con dirección a Chicago. Sus actuaciones en el Cotton Club neoyorquino
s...
Los discos de Marzo 2024
-
Pues tenía bien pocos discos que me parecían reseñables este mes y durante
la última semana se me han acumulado y al final ha quedado una lista
bastant...
MOONLIGHT MOTEL / MOTEL CLAR DE LLUNA
-
Una cançó pausada, sense presses, més aviat melancòlica (una miqueta com
tot l’àlbum), uns arranjaments sense complicacions, tot això casa perfectament
a...
15 recomendables novedades discográficas más de 2024
-
Pues aquí van 15 recomendables novedades discográficas más de 2024,
publicadas entre los meses de febrero y marzo, tales como J Mascis, The
Lovely Basement...
Marina Petrossian
-
*"Con un deseo bestial devoraremos el tiempo para que, a cada instante, la
vida sea un principio, una cúspide y un crepúsculo" *
*-Emil Cioran- *
Qu...
Les 10 de 2023
-
2023. Any on a Mallorca hem pogut seguir gaudint dels retornats Antònia
Font i La Gran Orquesta Republicana, hem tornat a sentir la música de Boc,
hem d...
Discos 2023. Encara es fa molt bona música
-
Com cada any, tinc la costum de recapitular aquells discs que m'han
acompanyat i els quals a més mereixen atenció. Sense distinció de
nacionalitat ni d'i...
Covers extraordinarias en Youtube
-
Ayer al volver por la noche de trabajar me dio por buscar en youtube
versiones acústicas de canciones que me gustan y, sin mucho esfuerzo,
conseguí encontr...
MI LISTA 2019
-
[image: Resultado de imagen de teskey brothers]
Este ha sido un año un poco flojo, grandes discos pero a cuentagotas.
Esperemos que el ...
LUKE WINSLOW KING: BLUE MESA
-
A pesar de los meses que lleva el disco en el mercado no puedo dejar semana
sin darle una escucha al último disco de Luke Winslow King, *Blue Mesa*, un
di...
2 Comentaris
La figura d'en Lluís Llach és ben estranya musicalment parlant. Va superar a la majoria de gent de la Nova Cançó sense renunciar al català i amb un compromís polític molt ferm. També va saber adaptar-se als nous temps, cosa que quasi ningú de la Nova Cançó va fer, i dintre uns paràmetres ha acceptat que més gent que no seguia uns certs paràmetres (deixem caure en el tòpic, els del típic cantautor, siguin de caire més brasiler, més nord-americà, o més afrancesat), com per exemple, recordo una entrevista que el Llach portava una samarreta dels Pets, del seu segon disc, o col·laborar en una cançó amb els Sangtraït. I encara que moltes de les seves coordenades no m'agraden gens (una certa autocomplaença, un deix d'afectació) si que puc reconèixer que un disc com I si canto trist... és avançat a la seva època i que ja augurava la barreja d'estils o que musicar un poema no tenia de sinònim de matar d'avorriment. Salutacions!
ResponEliminaJo tampoc soc fidel seguidor de Llach, al igual que tu, l'admire més per aconseguir sortir del encasellament polític que va sofrir. Una anècdota que m'agrada molt i que vaig viure: Va vindre a la meva ciutat a fer un recital, les faccions més polítiques acudiren unflats de goig amb banderes ben grans, i Llach davant aquell panorama va dir directament: - A mi les banderes no m'agraden gens ni mica.
ResponEliminaLlach per damunt de tot se deu a la seva música, per damunt de tot és un poeta, i a més canta amb l'idioma que sa mare li ensenyà.
Gràcies Nahim, un abraç