Primer que res tindria que reivindicar des de la meua humil posició la falta d´un traductor, dels motors estil google, a la llengua basca, puc traduir a suahili qualsevol part del blog però no a basc i este fet em posa una barrera prou important per a poder apreciar la feina d´esta monumental compositora.
De vegades associem els grups que canten en basc a estils o bé d´autor protesta, guitarra en ma, o bé de vena punk. Amb Anari Alberdi constatem que no és així, la gran qualitat musical que atresora és gran, amb uns directes impressionants, el rock que fa es com un ramat de caballs apunt de passar-te per damunt, i no com a producte representatiu del País Basc, sinó com a una de les millors compositores a nivell peninsular.
Rock de guitarres que podria perfectament fer la competència als Bad Seeds de Nick Cave, entramats guitarrers dignes dels millors treballs de PJ Harvey que dona un ambient dens i carregat als temes. A un nivell que iguala o inclús millora el seu anterior "Zebra", insistint en un rock sec i cru.
Col·laboradors de luxe com Karlos Osinaga de Lisabö, Joaquín Pascual de Surfin´Bichos, Mercromina i Travolta, a més dels seus músics habituals Borja Iglesias (guitarra), Mikel Abrego (bateria), Xavier Olazábal “Drake” (baix), Maite Arroitajauregi (cello) i Beñardo Goietxe (veus).
Irla Izan: Ser Illa... Un lletres en les que unes reflexions cada vegada mes madures són acompanyades per una electricitat que exerceix de catalitzador de la crispació que de vegades ens comunica, en Amua: "Al abisme del meu propi precipici, la pregunta m´espenta per l´esquena, i jo continue sense decidir per que sé, que esta decisió me va a partir en dos...", en Zuhaitzena: "Tape la lluna amb la palma de la ma, no vull testimonis esta nit". un Harriak amb aires dylanians, o hipertens en Isla. Cançons redones per a un disc redó, de lo millor que s´edità l´any passat.
Gràcies a David Morán de Ruta 66 per les traduccions.
El myspace
No hi han molts vídeos on elegir, em queda amb esta cançó Irla Izan:
Billy Joel - We didn't start the fire (1989)
-
*Otro músico que se movía de manera curiosa en la década de los 80 era
Billy Joel, cuya mejor y principal virtud fue aunar a la perfección el
sonido de d...
4 Comentaris
Hola sóc Lupe. Està molt currat el teu bloc sembla una pàgina web. M'he afegit i he agregat el teu link en el meu bloc.
ResponEliminaGràcies Lupe per el complit i benvinguda al blog, qualsevol sugerència que tingues no dubtes en dir-la. A veure quan treus el teu disc i voré de fer-te una ressenya, però em tindràs que deixar que pose les influències que més apropiades crega per el contingut del blog, je je, ja veuràs que bé.
ResponEliminaBon dia Chals, Mestre JeDai, perdó Mestre DiJei!! Vaig vore anit la pelicula RADIO ENCUBIERT... buenoooo, Espectacular!! música british dels 70's, que si be no tota era coneguada per a mi, si les veia com atractives i transgresores, per com son d'aguts i desequilibrats els anglesos, i amb el bon feeling que condueix el film. la recomane
ResponEliminaNo l´he vist, però pel que me comptes deu d´estar molt be, vaig a vore si em puc fer amb ella, i creuem opinions. Que la força t´acompanye!!!, millordit, Que el Rock t´acompanye!!!!, je je, je.
ResponElimina