Darrere del Petit de Cal Eril trovem a Joan Pons, des de Guissona... Amb el seu treball "I les sagrantanes al sol..." aires infantils que amaguen realitats fosques. Després d´anys rodant en grups de ska, punk, rock progressiu... un dia al menjador de sa casa i sense pensar-ho massa va donar forma al que ara ès el seu primer treball, la resta ès història... un myspace, molta gent volcada, alguns concerts amb membres de bandes anteriors i pam!!!!! revelació de la temporada. Folk acústic a primera vista innocent, la primera meitat del treball ,segons les seues paraules, per al matí per ser més optimistes, i la segona part a partir de més o menys la sexta cançó, per a la nit per ser un tant més tristones. Per al pròxim treball assegura que agafarà la guitarra elèctrica, ja que no discrimina cap tipus de música. Vos deixe un dels videos d´ell que més m´agraden, comprendreu el significat del títol poc a poc.I la discogràfica: Bankrobber
3 Comentaris
M'agraden, m'agraden, avui a la feina El petit i Depedro, molt bona recepta.
ResponEliminaSugeriment, el nom no es molt acertat però molen, ells son Pepet i Marieta, molt bon rollito
ei, sí que es veritat... Pepet i Marieta, bon rotllo!
ResponEliminaUn disc magnífic. Si sap evolucionar i no es queda empantanegat, en Joan ens pot donar molt bones cançons. En aquest sentit ell es mereixia el disc de l'any, i no Els amics de les arts, que en opinió meva, estan molt inflats i sobrevalorats. Salutacions!
ResponElimina