L´última vegada que vaig vore a Eef Barzelay va ser a la sala Matisse de València, acabava de treure el seu primer treball en solitari "Bitter Honey" ja sense els seus Clem Snide, un treball acústic amb lletres molt en la seua línia, humor negre envoltat de una amarga melancolia. Quan em vaig enterar que un dels meus herois del rock venia a València no vaig dubtar en presentar-me a la porta de la sala sense entrada amb el temor de que ja no hi haguera lloc. Com sempre em sol passar, allí estava jo a la porta, el primer, tot sol amb la atenta mirada de la meua xica amb cara rara, i es que temps enrere ja m´havia passat el mateix amb Ben Weaver. Doncs obriren la porta i clar... entrades hi havien de sobra... de la prensa musical no veia a ningú... I al instant vaig entendre a que a la terra de l´Hemisfèric, la cassaia i la copa America amén, el rock no desperta el interés que caldria. Ja dins, tot sol a la barra amb una birra a la mà algú s´arrimà de darrere i ès posà al meu costat... Cony!!!! era Eef Barzelay!! el meu heroi!!! demanant una Beer amb les seues ulleres de pasta a lo Buddy Holly!!!! i jo allí pasmat i sense paraules li vaig llançar un salut d´eixos que faig jo amb les celles cara amunt i alçant la mà tímidament, a lo que Eef amb cara amable i també amb la timidesa d´estar lluny de sa casa i els seus m´alçà també la mà i contestà "Hi!!!!". M´aborrone de pensar-ho. Eixa nit va ser memorable per a mí, a més a més vaig coneixer a un jove cantautor rock anomenat Senior i que canta en valencià, molt bò, ara com a "Senior i el cor brutal", més endavant parlaré d´ell.
Doncs bé... rotllos a banda, Eef ha tornat amb els seus Clem Snide i ens presenten demà dia 23 el seu disc "The Meat of Life", catxondo ell, té molt bona pinta. A falta d´un video del seu nou treball, deixe una de les cançons que més m´agraden d´ells, inclós al àlbum "You´re favourite music" De moment no veig que pase per València. Li donaré un truc a la meua Rita per a veure que passa amb la cultura... que si ès precís... Això ho pague Jo!!!!!
Capercaillie - Waiting for the wheel to turn (1991)
-
*Capercaillie es una banda escocesa de Oban, en el Noreste de Escocia, cuya
historia es parecida a la de muchas bandas o grupos de folk que comienzan
toc...
The Social Act - Little Sally "O" ep (1988
-
*Sigh.* Just a damn black and white sticker? Really? The cherry red
colored wax was a sharp move, but I still think a picture sleeve of some
sort was wa...
YUFU - HEAL ME GOOD ( 2025 )
-
*Genero;* Soul, Funk *Año *2025 *País *Taiwan -Japón
Segunda reseña del 2025 que en esta ocasión y debe ser por primera vez en
lo que lleva vivo este...
Un mundo sacro
-
Sólo hay que contemplar con un mínimo de atención El séptimo sello o El
manantial de la doncella, las películas de Ingmar Bergman, para añorar la
sacralida...
Javi Ruibal: “Luz” (2025)
-
[image: Javi Ruibal: “Luz” (2025)]
Con eso de lucir un nombre tan ilustre, es imposible no asociar de
inmediato a Javi Ruibal como el hijo de uno de los...
YNDI HALDA. "Under summer" (2016)
-
Cuatro discos sacó el grupo de Brighton, cuatro artefactos donde desgranan
todo su arsenal de música para soñar, planeadora y lírica, post rock con
ínf...
Lookin' For A Hero
-
Curioso y olvidado —olvidadísimo— single de Elliott Murphy el que hoy
traemos a Ragged Glory, entre otras cosas porque no es que Murphy sea muy
recordado...
Los discos de Enero 2025
-
Pues así, casi sin darme cuenta, ha acabado enero y como buen mes de
rebajas, pocas novedades musicales destacables. Supongo que muchos músicos
están e...
Tolón Tolón
-
Un giro inesperado de acontecimientos planteó a *tve* la necesidad de
reinventarse para el programa más tradicional de la parrilla televisiva;
algo que v...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Los mejores discos del 2024, ¿y por qué no?
-
Por Juanjo Mestre El 2024 toca a su fin. Entre el interesante y
recomendable material discográfico de esta añada, aquí va una lista de 20
seleccionados en ...
os traigo la paz y la guerra
-
elegid la que queráis. el senado cartaginés dejó la decisión en manos de
Fabio Máximo que soltando los pliegues de su toga sentenció: "entonces la
guerra...
DOWNBOUND TRAIN
-
Cinquè tall del "Born in the USA" (1984), segurament és la que menys
vegades a tocat en directe, potser perquè és la menys comercial de
totes(?), de fet ...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris