L´última vegada que vaig vore a Eef Barzelay va ser a la sala Matisse de València, acabava de treure el seu primer treball en solitari "Bitter Honey" ja sense els seus Clem Snide, un treball acústic amb lletres molt en la seua línia, humor negre envoltat de una amarga melancolia. Quan em vaig enterar que un dels meus herois del rock venia a València no vaig dubtar en presentar-me a la porta de la sala sense entrada amb el temor de que ja no hi haguera lloc. Com sempre em sol passar, allí estava jo a la porta, el primer, tot sol amb la atenta mirada de la meua xica amb cara rara, i es que temps enrere ja m´havia passat el mateix amb Ben Weaver. Doncs obriren la porta i clar... entrades hi havien de sobra... de la prensa musical no veia a ningú... I al instant vaig entendre a que a la terra de l´Hemisfèric, la cassaia i la copa America amén, el rock no desperta el interés que caldria. Ja dins, tot sol a la barra amb una birra a la mà algú s´arrimà de darrere i ès posà al meu costat... Cony!!!! era Eef Barzelay!! el meu heroi!!! demanant una Beer amb les seues ulleres de pasta a lo Buddy Holly!!!! i jo allí pasmat i sense paraules li vaig llançar un salut d´eixos que faig jo amb les celles cara amunt i alçant la mà tímidament, a lo que Eef amb cara amable i també amb la timidesa d´estar lluny de sa casa i els seus m´alçà també la mà i contestà "Hi!!!!". M´aborrone de pensar-ho. Eixa nit va ser memorable per a mí, a més a més vaig coneixer a un jove cantautor rock anomenat Senior i que canta en valencià, molt bò, ara com a "Senior i el cor brutal", més endavant parlaré d´ell.
Doncs bé... rotllos a banda, Eef ha tornat amb els seus Clem Snide i ens presenten demà dia 23 el seu disc "The Meat of Life", catxondo ell, té molt bona pinta. A falta d´un video del seu nou treball, deixe una de les cançons que més m´agraden d´ells, inclós al àlbum "You´re favourite music" De moment no veig que pase per València. Li donaré un truc a la meua Rita per a veure que passa amb la cultura... que si ès precís... Això ho pague Jo!!!!!
The Head and The Heart: “Aperture” (2025)
-
[image: The Head and The Heart: “Aperture” (2025)]
Quizá no sea la más evidente de las metáforas,
Continue reading The Head and The Heart: “Aperture” (2...
Dios y el Estado
-
Si existe un pensador que me resulta simpático ese es sin dudas Mijaíl
Bakunin. También, claro, Henry Thoreau. Los anarquistas en general me
gustan. Las so...
She's The One
-
Sencillo de patria británica únicamente, éste de 1978 que encabeza *She's
The One* y completa por la otra cara *I Wanna Be Sedated* viene a ilustrar
—ext...
CALA VENTO. "Cala Vento" (2016)
-
Joan y Aleix, Aleix y Joan. Ellos se lo guisan y se lo comen, para grabar
uno de los discos de guitarras y melodías más vibrantes que se han editado
...
Otras dos docenas de novedades discográficas de 2025
-
Pues aquí van otras 24 recomendables novedades discográficas más de álbumes
de 2025, tales como Dum Dum Pachecos, Aweful Kanawful, Diamond Dogs & Chris
Spe...
Los discos de Abril 2025
-
Mira que ha habido novedades relevantes este mes y algunas de músicos de
gran reputación y, precisamente esas no me han convencido demasiado. Así
que est...
BRINSLEY SCHWARZ: "NERVOUS ON THE ROAD" (1972)
-
Han pasado ya casi siete años desde que publiqué una entrada sobre Ace, uno
de los grupos ingleses más característicos de la escena pub-rock. Hablaba
...
RAIN IN THE RIVER / PLUJA AL RIU
-
Ja tenim aquí la primera cançó presentada oficialment del Tracks II: The
Lost Albums , escrita i gravada el 2017 només amb la col·laboració d’en Ron
Aniell...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris