L´última vegada que vaig vore a Eef Barzelay va ser a la sala Matisse de València, acabava de treure el seu primer treball en solitari "Bitter Honey" ja sense els seus Clem Snide, un treball acústic amb lletres molt en la seua línia, humor negre envoltat de una amarga melancolia. Quan em vaig enterar que un dels meus herois del rock venia a València no vaig dubtar en presentar-me a la porta de la sala sense entrada amb el temor de que ja no hi haguera lloc. Com sempre em sol passar, allí estava jo a la porta, el primer, tot sol amb la atenta mirada de la meua xica amb cara rara, i es que temps enrere ja m´havia passat el mateix amb Ben Weaver. Doncs obriren la porta i clar... entrades hi havien de sobra... de la prensa musical no veia a ningú... I al instant vaig entendre a que a la terra de l´Hemisfèric, la cassaia i la copa America amén, el rock no desperta el interés que caldria. Ja dins, tot sol a la barra amb una birra a la mà algú s´arrimà de darrere i ès posà al meu costat... Cony!!!! era Eef Barzelay!! el meu heroi!!! demanant una Beer amb les seues ulleres de pasta a lo Buddy Holly!!!! i jo allí pasmat i sense paraules li vaig llançar un salut d´eixos que faig jo amb les celles cara amunt i alçant la mà tímidament, a lo que Eef amb cara amable i també amb la timidesa d´estar lluny de sa casa i els seus m´alçà també la mà i contestà "Hi!!!!". M´aborrone de pensar-ho. Eixa nit va ser memorable per a mí, a més a més vaig coneixer a un jove cantautor rock anomenat Senior i que canta en valencià, molt bò, ara com a "Senior i el cor brutal", més endavant parlaré d´ell.De moment no veig que pase per València. Li donaré un truc a la meua Rita per a veure que passa amb la cultura... que si ès precís... Això ho pague Jo!!!!!
Enllaç de les noves cançons al myspace
Informació de la discogràfica per si el voleu adquirir: Houston PartyP.D. Si a algú li interesa escoltar senser l´últim disc, que m´avise.
0 Comentaris