Novetats 2018

header ads

Betty LaVette - Interpretations - The British Rock Songbook (2010)



Uaaahh!! m´he quedat de pedra, un altre treball que aquesta dama del soul es treu de la màniga, tercer per al segell Anti. És un viatge per 13 cançons a través de composicions dels Beatles, Rolling Stones, Led Zeppelin, Traffic, Pink Floyd, The Who, entre d'altres. És la venjança perfecta per a la British Invasion, portant-se aquestos clàssics del rock britànic al terreny de les arrels del Rythm&Blues.

La veritat és que el que fa LaVette és inclassificable, juga en un espai on Blues, Soul, Rythm&Blues, Country, Folk, i Rock s´agafen de la ma. Quants com Lennon i McCartney creuaren l'Atlàntic per a ser influenciats per aquelles arrels del rock'n'roll, ara és com agafar totes eixes cançons i fer-les tornar a les seues arrels, a les seues influències primigènies, a sa casa, sonant a clàssic pels quatre cantons i demostrant realment la veritat que té el rock. 

Els artistes homenatjats no dubten en parlar-ne amb la boca plena de satisfacció, amb una actitud de gran admiració, el mateix Keith Richards no ha dubtat en fer les primeres declaracions reivindicant aquest fenomen de la música: "Quan escoltes una veu com la Betty LaVette, et transport, amb un sentit de llibertat de moviment i emoció, la qual cosa és estrany. Sobretot per a mi i sospito que altres anglesos que estaven tan fascinats per la música que és tan natural per a Betty quan encara nosaltres estàvem trencant els primers plats. Aquest aspecte em dóna una sensació de calidesa. Una connexió! Un gran disc. Posa'm al club de fans! Com pot haver lliscat Betty LaVette a través de la xarxa durant tant de temps?" o la declaració d´Elvis Costello: "És difícil pensar com versions com The Word no hagin existit fins ara".

Altres artistes com Joss Stone, Pete Townsend, Rob Thomas, Ringo Starr, Steve Windwood, James Taylor i Elton John, es desfan en elogis cap a Betty LaVette.

Possiblement aquest no sigui un treball que crítics i xarraires posen davant al ranking de la seva discografia, sobretot després del gran èxit dels LP's I've Got My Own Hell to Raise (2005) i The Scene of the Crime (2007), dic açò per que normalment els treballs de versions solen tindre un passatge de segona en les discografies dels artistes, però de debò que estem davant d'un miracle de la música moderna, més que res per haver aplegat a les altures que estem sense adulterar gens ni mica. Teniu en conter que les lletres han sigut actualitzades per Betty, per a salvar el significat als temps que corren, per exemple, canvia strange beauty shows” a “reality shows” o “polio” to “HIV”.

La pre-psicodèlica dels Beatles del àlbum Rubber Soul "The Word" adquireix un fervor gairebé religiós, mentre que el tema de Paul McCartney "Maybe I’m Amazed" es transforma en una mena de cançó de pop cru i majestuós, gamb una expressió de devoció desesperada. L'alienació profunda es converteix en l'intens desig de Pink Floyd "Wish You Were Here" i la ingenuïtat melancòlica dels The Moody Blues amb el "Nights in White Satin" madurant en un lament profund i indestructible. Betty habita en aquestes cançons, revitalitza i els exposa a la humanitat que fa que aquests 13 temes en una obra d'art perdurable. 

Ací us deixe la cançó dels Rolling Stones del seu disc Beggar's Banquet disponible gratuïtament Salt of The Earth. (Al polsar us apareixerà un reproductor, observeu el botó download en el mateix reproductor)

Podeu escoltar també el Wish you were here dels Pink Floyd, espectacular!

El tracklisting:
1. The Word (John Lennon/Paul McCartney)
2. No Time To Live (James Capaldi/Stephen Winwood)
3. Don’t Let Me Be Misunderstood (Bennie Benjamin/Gloria Caldwell/Sol Marcus)
4. All My Love (John Baldwin/Robert Plant)
5. Isn’t It A Pity (George Harrison)
6. Wish You Were Here (David Gilmour/Roger Waters)
7. It Don’t Come Easy (Richard Starkey)
8. Maybe I’m Amazed (Paul McCartney)
9. Salt Of The Earth (Michael Jagger/Keith Richards)
10. Nights In White Satin (David Hayward)
11.Why Does Love Got To Be So Sad (Eric Clapton/Bobby Whitlock)
12. Don’t Let The Sun Go Down On Me (Elton John/Bernard Taupin)
13. Love Reign O’er Me (Peter Townshend) (BONUS TRACK)

I ací una gran interpretació en directe del tema dels Who, esborronat em quede.

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris