Camping - The Remains of the Industry (2009)

Editat a finals del 2009. Cada disc de Camping és un món totalment diferent. Esta banda catalana de versos en anglés li agrada explorar les possibilitats del so al mateix temps que treballa la idea conceptual del conjunt del disc.

En este ocasió el so obscur dels 80 amb Joy Division en el punt de fuga, el rock experimental i guitarrer heretat dels Pixies i unes ganes de fer les coses be i passant de tendències actuals. S´han propiciat com una rara avis en el panorama actual, i al mateix temps han treballat un concepte del disc que gira al voltant de la eterna crisi musical, amb una ironia molt fina per a ensenyar-nos lo lamentable de les modes i tendències, tot això amb un teló de fons, el de la era tecnològica que ens ha tocat viure i les seues conseqüències en les nostres vides.


La naturalea dels temes no et fa sospitar que estan gravades en directe, cosa que demostra que no són uns xavals moderns en busca de un tros de pastís, si no que tenen les seues taules en la professió, deu anys i quatre treballs contant el present. Ja el seu anterior Politics of Love (2008)  va ser molt lloat per la crítica especialitzada i els situava en un lloc de privilegi al costat de les bandes més exportables de la independència pàtria.
Arpegis elèctrics, cors lluminosos, la implosió i explosió marca de la casa, versos escopits, sensuals murmuris, guitarres afilades amb cors infantils suggeridorament apocalíptics, un perfil desenfadat amb diverses veus, paisatgisme industrial... tot açò en 12 temes... Un so que explicat pot semblar complicat però que en canvi estem davant del treball més accessible de la banda, però amb la seva marcada personalitat.
Estem davant d´una obra que podríem considerar més enllà de un simple treball discogràfic, que com en l´article de Les 4 estacions de l´arròs de Inòpia, es busca un concepte artístic més ampli i avantguardista, una obra d´art més enllà de la música i la simple pose, i falta fa vista la gran oferta de LP´s de menjar i tirar que ens claven pels ulls...  que més pots demanar.

myspace | PuPilo Records

Comparteix a Google Plus
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

  1. wow! que grans!!

    efectivament tenen una base als JOY DIVISION... que bon rock! i com tú dius... les coses ben fetes

    Molt bon article, Carlos!

    ResponElimina
  2. Benvingut al blog Álvaro, diuen que el nivell dels comentaris marca el nivell d´un blog... Avuí el nivell a putjat considerablement.
    Ja saps... qualsevol sugerència que tingues és benvinguda.

    ResponElimina