Sigarrito - s/t (2019)

Sigarrito dóna un altre pas endavant editant un miniLP sense títol i amb una portada minimalista que els presenta al seu estat natural amb sis cançons gravades en directe per David Garzinsky que testimonien el gran moment que estan travessant

La irrupció de Sigarrito en aquesta nova etapa de la seva carrera va ser contundent, tres discs editats un mateix any amb els quals es refeien des de cero amb música i lletres que donaven un evident salt qualitatiu. El seu disc Del 30 de març al 26 d'abril va ser favorit en aquest lloc digital (Ressenya: http://bit.ly/3brVPXz). Ja duen un parell d'anys intensos des del seu renaixement on han recorregut molts escenaris tant en format elèctric com acústic. Ara Sigarrito dóna un altre pas endavant editant un miniLP sense títol i amb una portada minimalista que els presenta al seu estat natural amb sis cançons gravades en directe per David Garzinsky amb les quals testimonien el gran moment que estan travessant com a banda.

D'aquestes sis cançons dos són versions d'altres discs, "La Llimera" del disc "Del 30 de març al 26 d'abril" i "Cíclic" del disc "Somàtic", magnífiques re-interpretacions més crues i guitarreres. Les altres quatre són inèdites tot i que ja les han tocat en directe. El so ambient introdueix "Condemnat", una de les noves que deixa palesa la presència de les guitarres elèctriques al temps que aprofundeixen en el seu power-pop amb harmonies vocals incloses.

...si be Dylan és el pare, i Teenage Fanclub i Wilco els fills, Neil Young és l'Esperit Sant que fa cruixir les seves guitarres...

Amb "El Tambor" queda més que clar que açò va de rock i d'alçar el cap, "La Guerra" té una guitarra fabulosa que acompanya una verdadera declaració d'intencions, doncs més que mirar endins com va ser norma al seu anterior disc, Alex Albinyana mira al seu voltant i realitza una gran crònica social llençant versos dylanians a destall, favorita, és una gran tonada. I si be el power-pop és un dels seus llenguatges bàsics, la gramàtica folk-rock fa acte de presència en "Incandescent" afirmant que si be Dylan és el pare, i Teenage Fanclub i Wilco els fills, Neil Young és l'Esperit Sant que fa cruixir les seves guitarres, moment destacat d'aquest breu disc sense títol que deixa amb ganes de més cançóns.

Un disc honest que demostra la seva gran vàlua com a músics i artistes, i que dóna testimoni del gran moment que estan travessant els germans Borràs-Albinyana. Feu-se amb els seus discs, aneu als seus concerts, visiteu el seu bandcamp, és una de les bandes del moment. Un disc molt recomanble.

Per Chals Roig