Novetats 2018

header ads

Damien Jurado - The Horizon Just Laughed (2018)


... és el millor disc que ha editat des d'aquell llunyà Saint Barlett bàsicament per les cançons, per l'enfocament, perquè opino que mentre aquelles obres de la trilogia anterior transcorren enfocades en un sentit més conceptual i centrades en les textures, aquestes noves cançons tenen un plus de veracitat personal ...

Adoro a Damien Jurado. És un músic que no defrauda i un artista que forma part dels paisatges sonors que solc visitar assíduament. El vaig conèixer molt més enllà del seu debut, ja entrats els dos mil concretament a partir de Where Shall You Take Me?, que disc més senzill i bonic!, Caugh In the Trees seria un altre favorit i oblidat, moment quan vaig començar a considerar-lo un dels millors cantautors del seu temps, cosa que crec que compartiran amb mi els que també recorren aquestes latituds on el folk que adquireix una profunditat sonora que transcendeix al propi gènere.

I encara que segueixo els seus passos no em considero un incondicional, no m'agrada tot el que ha fet doncs unes vegades m'arriba més que altres, ho reconec. És més, fins ara encara considerava Saint Barlett el seu cim, almenys pel que fa a les cançons. No és que la seva anomenada trilogia de folk psicodèlic sigui menys bona, però a part de l'excel·lent Maraqopa disc que si vaig escoltar amb deteniment i em va semblar sublim, ni el Brothers and Sisters, ni el Visions em van arribar, o potser no em van enxampar al moment idoni per apreciar-los amb la seva deguda atenció, el cas és que encara avui em costen. Fins us diria que el Other People's Songs que va signar al costat de Richard Swift, el seu escuder i productor de capçalera en els últims anys, em va semblar més interessant.


Amb tot, a Damien Jurado sempre li segueixo de prop perquè encara en els discos que menys em tiren puc trobar autèntiques joies. A més sé que en qualsevol moment em va a esfondrar amb alguna de les seves cançons. I amb The Horizon Just Laughed em resulta un fet incontestable el nivell superior que aconsegueix i el gust que ha tingut pel detall pel que fa al disc en el seu conjunt. Un disc que pel to em resulta cosí-germà del que ha tret aquest mateix any Paul Weller, per exemple en una cançó com Allocate que és d'autèntica etiqueta negra, digereix molt millor (o d'una manera més personal) la influència de John Martyn, això també queda patent en la tonada dedicada al dramaturg nord-americà Dear Thomas Wolfe, fins i tot en major grau que a Nick Drake amb qui majorment he llegit en els mitjans escrits que se la compara. Escoltant el fenomenal homenatge al músic Percy Faith recorde Saint Barlett, perquè si en l'univers de Jurado hi ha una tonada el més semblant a un hit potser s'acosti a aquest tipus de cadència, una de les més addictives del lot tot sigui dit, potser la més acurada a nivell d'arranjaments i producció i la que d'alguna manera serveix de punt de connexió amb el seu estimat company, amic i tristament desaparegut Richard Swift, ressenyat també i favorit.

Davant la fatal pèrdua del seu soci musical, Jurado ha pres els comandaments en l'estudi, i la veritat és que ho ha fet més que bé. Produccions i arranjaments a part, quan de veritat m'esfondra i em deixa sense defenses és quan és capaç d'armar una cançó com Over Rainbows and Rainer que és una pom de cançó amb tan sols la seva guitarra i la veu d'Anna-Lynne Williams darrere, una altra meravella senzilla és Lou-Jean amb el tímid matalàs d'un òrgan acompanyant de fons l'acústica, aquest és el gran valor de Damien Jurado, aquesta capacitat per deixar-te fora de combat amb el mínim i amb preciositats com ara els 55 segons de Cindy Lee , únic. The Last Great Washington State és del cànon Jurado, la cançó que millor el defineix en el seu fraseig, és igual les vegades que faci la mateixa cançó si cada vegada li afegeix un plus o un enfocament de categoria extra, una cançó de lírica brutal. Fins i tot li fa l'ullet a l'autor de les tires còmiques de Carlitos en 1973, homenatge que utilitza de coartada per explicar-nos una punyent història de desencís i desamor. Disc en què a més des de les textures de vellut orquestral amb què arma algunes de les seves cançons, entra al territori gens habitual de la bossa nova en l'homenatge al còmic Marvin Kaplan (per la sèrie 'Alice' pel que el propi Jurado compte) el quual destil·la amb un bon gust equiparable al que en els seus inicis van fer molt bé Everything But The Girl. No té desperdici aquest disc d'inici fins al tancament Random Fearless que se situa amb magnificència al final i potser sigui de les millors del lot, un Jurado en estat de gràcia que s'obre pas entre ritmes de percussió llatins i un sol de guitarra al més pur estil abraxas.

I per al cas ha estat amb aquest espectacular The Horizon Just Laughed amb el que puc afirmar i sense ànim de ser compartit, que per a mi és el millor disc que ha editat des d'aquell llunyà Saint Barlett bàsicament per les cançons, per l'enfocament, perquè mentre aquelles obres de la trilogia anterior transcorrien enfocades en un sentit més conceptual, aquestes noves cançons tenen un plus de veracitat personal a través de sentits homenatges a figures que han format part de la seva vida. Ja sigui a la seva àvia, a escriptors, actors, a llocs ... té aquest sentiment de familiaritat exclusiva i personal inherent a cadascú, i això se li nota fins en la manera de cantar. Com quan recordes aquella sèrie televisiva, o el to d'algú proper que ja no hi és, o l'aroma del menjar casolà que tant t'agradava, o aquella melodia que escoltaves a la ràdio de petit ... records llunyans que es materialitzen a l'instant a través de petits matisos del viscut i que d'alguna estranya manera ens defineixen. Cançons que transformen la nostàlgia en el seu millor arma per reafirmar-se davant d'un present de desencants vitals que de vegades sembla superar-lo. I estimats amics, és en aquest enfocament on troba el seu espai aquest disc i aconsegueix el punt i el caràcter que per a mi el fa superior. Des de ja un dels meus discos favorits de Damien Jurado. Molt recomanable.

Per Chals Roig

https://damienjurado.bandcamp.com/album/the-horizon-just-laughed 

Publica un comentari

0 Comentaris