Abraham Rivas - Cançons de la roba estesa (Mésdemil, 2017)

Tenia unes ganes immenses d'escoltar aquest disc, ja ho diu el refrany (que m'acabe d'inventar): "dis-me amb qui toques i et diré que gran artista eres" i Abraham Rivas, músic autodidacta i instintiu, ha estat en una segona fila d'altres projectes on el bon gust per les cançons i pels arranjaments han sigut bandera, instrumentista sol·licitat per artistes tal que Òscar Briz, Ona Nua, Xavier Morant, Àlvar Carpi, Josep Maravilla...

Foto: Jorge Molina

Cançons de la roba estesa és el tercer disc al seu nom, els altres són Diàspora i L'art de Glauc. En quant a les cançons Abraham ja tenia amb ell el sentit solidari i senzill de qui estima el que fa de manera plana i honesta, ja ho transpiraven les seves cançons anteriors i per suposat també ho fan aquestes, però és ara on dóna un salt considerable i aconsegueix un disc de major nivell, doncs Cançons de la roba estesa demana deixar mp3 i streaming a banda per a ser escoltat en Hi-Fi gràcies a una producció acurada que esquiva l'artificialitat de l'estudi i que no peca de cristal·lina, al contrari, flueix amb ànima de vinil, càlida i espaiosa, amb matisos i arranjaments d'autèntica ambrosia, orgànic i natural tot i no haver estat gravat a Laurel Canyon encara que ho semble, sinó a peus de la Murta amb Produccions Ona Nua donant cos, el flaire pot apreciar-se clar i això li afegeix un gran valor.

Al capdavall és un disc cosí-germà de L'Estiu d'Òscar Briz i del més recent Un gat i l'home al seu costat d'Ona Nua, d'ells és dels qui em sembla que se retroalimenta com a precedents més immediats pel seu to i estil, també pel seu esperit que busca un canvi en l'oient, amb la seva pròpia veu però com aquells, et toca ben dins amb temes universals mitjançant una lírica cantada des de la intimitat i la proximitat, tal i com ens explica Abraham - les cançons del disc tracten aspectes com ara la por, la culpa, els sentiments de derrota o el perill de l'autocomplaença, però també la necessitat de conservar el millor de nosaltres mateixos, encarar el futur amb confiança, descobrir que els altres són la nostra veritable casa i, sobretot, estimar; continuar estimant sempre, malgrat que ens calga trobar noves formes de fer-ho i d'expressar-ho - no cal afegir res més per a explicar la seva essència, un clam a viure l'ara, vitalista, també crònica agredolça dels nostres temps confusos però plens d'esperança.

En quant a les seves referències el seu gran gust musical el porta directe als grans cantautors nord-americans com Joni Mitchell, es barreja el folk acústic amb el gust pels detalls jazz, en aquest disc amb una tirada mínima però present cap a influències més llatines, molt menys evident és la seva besant brasilera com va ser al cas de Diàspora, en definitiva desenvolupa a un gran nivell la cançó d'autor que va començar amb (el també recomanable) L'art de Glauc, embastant-ho tot amb una interpretació vocal dolça de vellut.

Foto: Ximo Bueno

El teclat és la base de quasi totes les composicions, com en la seva declaració d'intencions Petites ombres, altres vegades parteix del folk més acústic desenvolupant-lo cap a arranjaments més rics com a l'agredolça El iaio deixà de fumar, lluminós al pop de Sigues la primavera, i et convida amb la consigna vital de Roba estesa, tal i com et farà reflexionar amb la crònica punyent de Tothom dorm i amb la Balada de Joan Mateix. La immensa Deixa'm entrar i Només és vent podrien perfectament pertànyer a la generació soft-rock dels anys setanta en versió mediterrània. Secció rítmica detallista, teclats excel·lents, guitarres elèctriques elegants, acústiques properes i cors harmoniosos que no embafen, molt bon gust pel general, i es que no estem a la Costa Oest americana, ni falta que fa, ací hi ha un xativí als peus de la Murta a poc camí de la Costa Mediterrània, però el sol sembla el mateix, i m'agrada.

De vegades u perd l'esperança davant un temps on els grans esdeveniments vuits d'ànima (i diguem que de tipus europe's living a celebration) s'emporten tota l'atenció popular siga per a be o per a mal, però al mateix temps pense que és una immensa alegria i una sort poder tindre a prop a un artista de la talla d'Abraham Rivas amb un futur tan prometedor i que damunt ve amb un disc de gran profunditat com aquest, una meravella que no teniu que perdre's. Un plaer i un honor pertànyer encara que siga de manera mínima al vent que mou la roba estesa. Delicatessen.

Xàtiva (27 de maig, Festival “Música i Lletra” al Teatre Gran), Benimaclet (3 de juny, Tulsa Café) i Algemesí (17 de juny, La Casa Cantonera).

https://abrahamrivas.bandcamp.com/album/can-ons-de-la-roba-estesa