Ultimate Painting - Green lanes (2015)

 

...els britànics mostren la cara més amable de la Velvet, amb querencia subterrània però també amb una tendència més melòdica...

Una minoria de suficients aficionats musicals sentíem apetència per tastar el nou treball de ULTIMATE PAINTING tenint en compte les bones sensacions que va provocar el seu àlbum homònim del passat 2014. 

A propòsit de la publicació em comentava el meu estimat Lord del Cierzo que els britànics mostren la cara més amable de la Velvet, amb querencia subterrània però també amb una tendència més melòdica, més pop tant en els puntejos com en tots els temes que componen "Green lanes ".. 

"Break the Caín" va ser l'avançament durant el passat mes de maig pel qual el duo format per Jack Cooper i James Hoare mostraven la nova cara d'aquest projecte musical més enllà de les seves bandes respectives (Mazes i Veronica Falls). Del disc crec que mereix menció especial un tall com "Sweet Chris", la meva preferida gràcies a eixos matisos de suau folk-rock psicodèlic.

La resta de temes ("Kodiac", "(I'veu got the) sanctioned blues", "The Ocean", "Two from the vault", "I was lost", "Tee Zee em", "Playing the price" , "woken by noises" i "Out in the cold") configuren un treball molt consistent ple d'harmonia i de certa malenconia bucòlica que podria enquadrar-se dins d'un jangle-pop proper a bandes de la talla dels Go-Betweens, The Clean , Twerps, The Feelies, Yo La Tengo o Luna, entre altres.

   *  Per Johnny JJ 
   *  Escrit originalment en el següent enllaç de l'Espacio Woody/Jagger