Like A Rolling Stone per Bob Dylan

Avui es celebra un gran aniversari, no és d'una mort, ni el natalici d'un artista, no es tracta de Bob Dylan, es tracta de la cançó més gran que ha parit el rock'n'roll i la humanitat. 50 anys del Like A Rolling Stone, felicitats bonica, estàs igual de jove.

No podria parlar-vos amb coneixement de causa del context que la va veure sortir a la llum, tampoc vaig estar davant el dia que Al Kooper va pregar per a estar en la cançó encara que fos amb uns acords de orgue, el so que va atorgar Dylan com a caràcter de la cançó.

Tampoc tinc l'experiència com per a recordar-la irrompent en la ràdio carregant-se el format radio fórmula amb la seva extensió, i a pesar de tot, fascinant a tothom. Ni tinc constància contrastada com per a posar la ma al foc afirmant que realment la cançó parli de l'actriu protegida de Warhol, Eddie Sedgwick, i al entorn cool i elitista que l'envoltava. Ni tan sols importa que sortira d'un vers de Lost Highway, la mítica cançó de Hank Williams. 

Només podria dir-vos que estimo aquesta cançó des de la primera vegada que la vaig escoltar en un recopilatori no oficial d'un segell italià de tercera que vaig comprar del típic expositor giratori a la botiga d'electrodomèstics del meu barri quan era molt jove, un dels primers cds que vaig comprar i encara conservo, i "Like A Rolling Stone" que des de llavors mai m'ha defraudat, segueix mantenint el seu encant, un atractiu etern, impertèrrit, immens, sexy, putoàmic, la prova que m'ha acompanyat tota la vida i argument per a tot aquell que em vingués a explicar que el rock'n'roll era cosa de l'edat.

El "How does it feel?!!" que ens demana posar-nos a la pell d'una dona sense lloc on anar, castigada per la vida i sense rumb, i que realment som nosaltres, versos colpidors contra la supèrbia de la humanitat concentrada en una cançó, intensos, un punt fixe en l'univers que assenyala cap a totes direccions, cap al passat i cap al futur, mai passa de moda el puto Like A Rolling Stone. L'estime. Per a celebrar-ho avui Dylan ens recitarà la millor cançó de la història en la llengua d'Estellés.

Hi va haver un temps en què vesties tan bé,
llençaves una moneda als vagabunds
des del teu pedestal, ¿no?
La gent t'avisava,
"Compte nena, et vas a caure"
Pensaves que tots feien broma.
Et vas acostumar a riure't de
tots els que estaven enfonsats,
ara ja no parles tan alt,
ara ja no sembles tan orgullosa
d'haver de gorrejar
la teva propera menjada.

¿Què se sent,
què se sent,
a l'estar sense una llar
com una completa desconeguda
com un cant rodant?.

Has anat al millor col·legi, molt bé,
Senyoreta Solitària
però saps que només ho vas gastar
per a aprofitar-te
mai ningú et va ensenyar
com viure al carrer
i ara t'adones
que vas a tindre't que acostumar.
Deies que mai et comprometries
amb el misteriós rodamón,
però ara t'adones
que no ven cap coartada
mentre mires fixament en el buit dels seus ulls
i li dius, vols fer un tracte?.

¿Què se sent,
què se sent,
a l'estar amb tu mateixa
a l'estar sense una llar
com una completa desconeguda
com un cant rodant?.

Mai et vas tornar per veure
les celles arrufades dels malabaristes
i els pallassos
que feien els seus trucs per a tu,
mai vas comprendre que això no estava bé,
Vas permetre que altres persones
es divertissin per tu.
Solies cavalcar sobre el cavall cromat
amb el teu diplomàtic,
que portava a l'espatlla un gat siamès.
¿No va ser dur quan vas descobrir
que va desaparèixer després
de robar-te tot el que va poder?.

¿Què se sent,
què se sent,
a l'estar amb tu mateixa,
a l'estar sense una llar
com una completa desconeguda
com un cant rodant?.

La princesa a la torre
i tota la gent guapa
bevent, pensant que han triomfat,
tots canviant preciosos regals
però serà millor que et treguis el teu anell,
serà millor que no t'obstinis, nena.
Tu que solies divertir tant
amb el malgirbat Napoleó
i amb el llenguatge que feia servir,
vés amb ell ara que et crida,
no pots negar-te,
quan no tens res,
no tens res a perdre,
ara ets invisible,
no tens secrets que guardar.

¿Què se sent,
què se sent,
a l'estar amb tu mateixa
a l'estar sense una llar
com una completa desconeguda
com un cant rodant ?.