Eddie Hinton - Very Extremely Dangerous (1978)
L'Otis blanc. Sexi, ardent, apassionat. Tremebund. Tot està al seu lloc, pur Muscle Shoals, que es diu aviat. Màgia. Un disc d'aquests per escoltar follant.
Al Soul sempre trobem la resposta. El Soul mai et deixa tirat a la cuneta, menys encara quan el teu esperit està en plena muntanya russa d'emocions que fan que la terra es mogui als teus peus. Llavors, sí, el Soul és la resposta. El Soul és passió, i passió no és una paraula qualsevol. Els extraterrestres ho sabem i algun que altre terrícola també, no molts però sí alguns.
Ho sé jo i ara ho sabràs tu, però el que ja ho sabia fa temps és el meu guru espiritual a la Terra, aquest savi apassionat que respon al nom de Joserra i que regna a la Land. El mestre Joserra, el meu modbrother, em va assenyalar el camí, i jo com a "pequeño saltamontes" vaig fer cas al mestre. Em va ensenyar una cosa descomunal i extremadament perillosa, em va ensenyar una de les seves debilitats i alguna que altra més que ens guardem per a nosaltres i un servidor es va deixar portar, i vaig acabar injectant-me en vena la música d'Eddie Hinton. Un puto mestre del Soul. Del Southern Soul. Un currant, un soulman, un esplèndid col·laborador de monstres que van des d'Elvis Presley a Otis Reding passant per la reina Aretha. I jo sense saber res d'ell, de la seva força vocal, de la seva màgia musical, de la seva essència ... La primera vegada que vaig escoltar a Hinton se'm va estarrufar el bell i se'm va posar el cul estret, a la meva cara es va esbossar un somriure de plaer i els meus ulls es van mullar d'emoció. Collons, em va agafar de sorpresa, i jo, amb aquests pocs pèls!!! Canonada de disc del que us parlaré en uns moments, una POM* d'aquestes que diu Joserra, un luxe, una delicatessen, un plaer terrenal que es gaudeix d'aquí a la galàxia d'Andròmeda.
Eddie Hinton és blanc però per la seva veu no ho diries, sembla germà d'Otis. Va néixer en el mític Jacksonville al 44 i ens va deixar al 95 quan el seu quart disc començava a prendre cos a causa de problemes cardíacs. No conec la seva obra en profunditat, estic en això, però estic posant remei. El que sí que he de reconèixer és que estic totalment al·lucinat i enganxat al seu debut, aquest debut màgic, aquest Very Extremely Dangerous és pura dinamita i ningú en el seu sa judici hauria no acudir a ell quan les coses es posen complicades. Què disc, què artistàs!
Dir que Eddie Hinton és un dels millors cantants de Soul blancs no és
cap barbaritat. No hi ha debat. U escolta You got em singing que obre
aquest Very Extremely Dangerous i queda totalment convençut. L'Otis
blanc. Sexi, ardent, apassionat. Tremebund. Tot està al seu lloc, pur
Muscle Shoals, que es diu aviat. Màgia. Un disc d'aquests per escoltar
follant. Què disc terrícoles!!! Ens porta des del festeig passant per
l'acte fins el cigarret de descans. Verge Santa què discarro!!! Concept World et fica en aquest rotllet del qual és impossible sortir,
ja no hi ha cantants així. Bé, hi va haver una, Amy, però se'ns va
anar. Els metalls ressonant i acompanyant a la veu
trencada i sensual d'Eddie, i portant-nos a coll una de les cançons del
disc, aquest I got the feeling, i tant que ho tenies Eddie! Que ningú
dubti d'això. Cançonaca del copó beneït i punt pilota.
Magistral. Impossible no triomfar en una cita si això està sonant de fons, tant és que siguis, calb, uni-cella, de pardalet petit o reuneixis totes aquestes grans qualitats. Amb aquesta cançó es folla segur. Parauleta. Després arriba la versió del mestre Otis, Shout Bamalama i a moure l'esquelet. Get off in it és demolidorament sexi. Nenes? Calces fora!. Una de les meves preferides del disc és Brand New Man molt en el rotllet de Wilson Picket (un altre mestre) i què dir de Shoot the moon que bluseja i que està co-escrita amb un altre monstre de la cançó, un altre que em va descobrir l'amic Joserra i pel qual estic totalment abduït, collons amb Dan Penn. La recta final la inicia la brutal We got it, una altra molt Otis, a la qual segueix Yeah Man que és un despiporre i acabem amb I want it all que posa la cirereta al pastís. Disc màgic i extremadament perillós. Avisats quedeu.
Per Nikochan
Escrit originalment a la seva illa Nikochan Island
*POM: Puta Obra Mestra
0 Comentaris