Van ser una d'aquelles bandes de l'anomenat Rock Radical Vasco, moviment del qual també formaren part Kortatu, Cicatriz, La Polla Records o Eskorbuto als anys 80; però hi havia algo en ells que els diferenciava clarament de tota aquella escena, i no és res més que el seu amor pel rock & roll més clàssic. La seva música estava igualment influenciada pel punk dels Sex Pistols o els Uk Subs, que pel rock brut i canalla d'uns Stooges o uns MC5; inclús l’essència del rock & roll més primitiu dels anys 50 es podia apreciar a les seves cançons. "De Ningun Sitio a Ninguna Parte" és, baix el meu punt de vista, el seu millor treball. Si amb l'anterior - i també molt recomanable - "Jódete" ja donaren un gran pas endavant, amb aquest la banda aconsegueix un so i unes composicions molt més treballades i madures. Les guitarres sonen contundents i molt ben executades, i junt amb uns textos carregats d'històries de carrers, nits de desenfreno i mala vida; donen forma a un conjunt de cançons que, excepte alguna petita excepció (la fallida versió del My Way de Sinatra anomenà "Entre Borrachos"...), es gaudeixen molt.
Personalment m’agraden més els seus temes més rocanrolers com "Barrio Blues", "A-66", "No Hay Sitio Para Ti" (cançó que va formar part de la banda sonora del film "Historias del Kronen"), o sobretot eixe homenatge que li feren al lloc del barri antic de Bilbao on solien pegar-se les festes; "Barrenkalle". Però també hi ha lloc per a talls com "Pringao", on ens mostren la seva vena més punkarra, de ritme frenètic, apropant-se al hardcore; o altres com "Todo Por Nada" i "Asesino a Sueldo", que destaquen clarament per ser molt més melòdiques de l'habitual en ells. La veritat és que, malgrat no ser un gran admirador d'aquesta banda, sempre m'han paregut autèntics, i treballs com aquest mereixen ser reivindicats. Aquestos punkis es cagaven en Déu; si, però amb gràcia. Ja no es fa un punk - rock com aquest. Per Juanvi.
){kind=link}
0 Comentaris