Van ser una d'aquelles bandes de l'anomenat Rock Radical Vasco, moviment del qual també formaren part Kortatu, Cicatriz, La Polla Records o Eskorbuto als anys 80; però hi havia algo en ells que els diferenciava clarament de tota aquella escena, i no és res més que el seu amor pel rock & roll més clàssic. La seva música estava igualment influenciada pel punk dels Sex Pistols o els Uk Subs, que pel rock brut i canalla d'uns Stooges o uns MC5; inclús l’essència del rock & roll més primitiu dels anys 50 es podia apreciar a les seves cançons. "De Ningun Sitio a Ninguna Parte" és, baix el meu punt de vista, el seu millor treball. Si amb l'anterior - i també molt recomanable - "Jódete" ja donaren un gran pas endavant, amb aquest la banda aconsegueix un so i unes composicions molt més treballades i madures. Les guitarres sonen contundents i molt ben executades, i junt amb uns textos carregats d'històries de carrers, nits de desenfreno i mala vida; donen forma a un conjunt de cançons que, excepte alguna petita excepció (la fallida versió del My Way de Sinatra anomenà "Entre Borrachos"...), es gaudeixen molt.
Personalment m’agraden més els seus temes més rocanrolers com "Barrio Blues", "A-66", "No Hay Sitio Para Ti" (cançó que va formar part de la banda sonora del film "Historias del Kronen"), o sobretot eixe homenatge que li feren al lloc del barri antic de Bilbao on solien pegar-se les festes; "Barrenkalle". Però també hi ha lloc per a talls com "Pringao", on ens mostren la seva vena més punkarra, de ritme frenètic, apropant-se al hardcore; o altres com "Todo Por Nada" i "Asesino a Sueldo", que destaquen clarament per ser molt més melòdiques de l'habitual en ells. La veritat és que, malgrat no ser un gran admirador d'aquesta banda, sempre m'han paregut autèntics, i treballs com aquest mereixen ser reivindicats. Aquestos punkis es cagaven en Déu; si, però amb gràcia. Ja no es fa un punk - rock com aquest. Per Juanvi.
Hard times right now might be bliss deferred...
-
From 1995. Was saddened to learn of the recent loss of this power pop
maven. He may not have vaulted to the highest tier of my favorites, but
still lea...
LOS CHIVATOS. "Pulpa" (2025)
-
¿Quién decía que por estos lares no se hacían cosas interesantes dentro del
panorama independiente? La verdad sea dicha, que en general la cosa esta
bas...
La rebelión constante (1)
-
Dejo a continuación el último avería de la serie que he estado dedicando
últimamente a Marlon Brando. Tan sólo aviso que, debido a su extensión, lo
dividir...
The Psychedelic Furs - Heaven (1984)
-
*La banda británica The Psychedelic Furs editaron en 1984 su cuarto álbum
de estudio titulado Mirror moves, después de tres primeros discos de un
nivel e...
RAVAGE Fractures the Screen in ‘Hyeronimus Dream’
-
The math is simple enough. Rage plus sauvage equals RAVAGE. But listening
to their debut album, specifically the track ‘Hyeronimus Dream,’ you
realize th...
Have You Seen Her Face
-
Bien podríamos dar a *Have You Seen Her Face* la calificación de canción
perfecta, composición angelical de Chris Hillman que aúna folk, pop, rock y
coun...
Enero 2026
-
Cambio de mes y momento para mostrar una nueva selección de canciones.
Son muchas, variadas y sujetas al gusto personal del que escribe.
Espero que las d...
STREETS OF MINNEAPOLIS / CARRERS DE MINNEAPOLIS
-
Sempre al costat correcte.
CARRERS DE MINNEAPOLIS
Entre el gel i el fred de l’hivern
Baixant per Nicollet Avenue
Una ciutat a lluitat amb foc i gel
So...
Los discos de Enero de 2026
-
Como es habitual, enero es un mes perezoso en cuanto a novedades, supongo
que los músicos y las discográficas esperan tiempos mejores para tener más
di...
Los mejores discos del 2025, ¿y por qué no?
-
Por Juanjo Mestre El 2025 toca a su fin. Entre el interesante y
recomendable material discográfico de esta añada, aquí va una lista de 20
seleccionados en ...
PENAS Vs. PUÑALÁS: LO MÁS FLAMA DEL 2025
-
*N*o me avergüenzo en absoluto si agradezco infinito las lecciones que este
estío me han dado la volutas nublosas, y sus caprichosas formas cambi...
Otto
-
alma - W. Mouawad -
el humano es un pasillo estrecho. debes atravesarlo si quieres conservar la
esperanza de encontrarlo. tienes que avanzar en la osc...
Les 10 de 2024
-
2024, un any on he vist més música en directe que mai (fins a 40
concerts!), on no hem dubtat en agafar avions i fer kms per veure a Green
Day a Madri...
Canciones del momento. Septiembre 2019.
-
Han pasado más de tres años desde la última entrada del blog. La falta de
tiempo y, sobre todo, la sensación de que las horas aquí dedicadas son como
pred...
CEDRIC BURNSIDE: BENTON COUNTY RELIC (2018)
-
Benton County Relic es el disco de blues que me saca de mi largo exilio. No
hay manera de escapar del blues, y puedes dar mil rodeos porque a la vuelta
d...
0 Comentaris