Dinosaur Jr - I Bet On Sky (2012)

Paleontòlegs d'alt nivell estaran ara mateix brindant amb cava, i no és per menys si a set anys de la re-obertura d'aquestes excavacions mesozoiques es confirma la troballa, segons els resultats, mitjançant prova del carboni 14, efectivament no respon a una maniobra de màrqueting del starbucks, ni tan sols el Fib ni el Primavera Sound ha hagut de omplir un talonari de zeros per fer-los tornar a un escenari verd oliós, més aviat es tracta d'una represa des d'on ho van deixar en la seua tríada inicial, en les mateixes condicions, és a dir, les del talent i el bon fer compositiu.

Que quedi per davant que estic lluny de la figura del fan i seguidor de base de Dinosaur Jr però admiro i respecte al grup com una de les bandes de rock fora dels 70 que millor han sabut fer vibrar els meus timpans a un nivell decibèlic realment alt, amb la guitarra com a protagonista i sense renunciar a la melodia. J.Mascis és un guitar hero com els que gairebé no existeixen, dóna a la cançó el que necessita i s'allunya de la figura masturba màstils del hard-rock, jo li dic estil propi. La filosofia mesozoica del sr.Mascis està intacta, a més amb els seus amics arrosseguen de manera brillant el poc que em crida l'atenció del Hardcore, més que la disbauxa, el so distorsionat de les guitarres, i rematen amb un regustet a clàssic que recorda en algunes cançons a Neil Young amb els seus Crazy Horse.

La gran basa en aquesta nova etapa és que tant Mascis com Barlow ja no tenen cap necessitat de demostrar res l'un a l'altre, J.Mascis és el líder indiscutible de Dinosaur Jr, acceptada la jerarquia, desapareixen les tensions, sempre tenint en compte que si no fos per Lou Barlow (ja en el seu paper acceptat de secundari) no tindríem segona joventut (o tercera si comptem l'etapa sense Barlow, que allà també hi ha molta qualitat). Barlow ja ho ha fet tot en solitari i per descomptat ha estat reconegut com un dels valors underground millor capacitats per fer córrer-se a la parròquia Lo-Fi, ja sigui amb el seu nom, amb Sebadoh, Sentridoh o The Folk Implosion. Només li queda ara centrar-se en Dinosaur Jr mentre els seus projectes paral·lels romanen en pausa, i colant alguna de les seves madures composicions per contrarestar les angoixes existencials del seu company.

Això confereix al resultat un aire més relaxat, centrat en treballar les cançons amb detall i amb la filosofia masciana com a màxima. Potser és el seu disc més alegre i directe, almenys dels que he escoltat, i el més significatiu per a mi en I Bet On Sky és la consolidació d'aquest retorn. Entre les meues cançons preferides, la balada Stick A Toe In (enyorança juvenil) i See It On Your Side (que guitarres!) I Wacth the Corners, que per cert el dia que aparegui la versió redux sabrem on va a parar aquest grandiós final que se'n va amb un fade out, cachis.

Un dels grups de rock més importants de les darreres dues dècades, ja hi eren abans del boom grunge de principis dels 90 (igual que Yo La Tengo, i Sonic Youth, i Mudhoney, i ...) molt abans que els esperits oloressin a mitjó suat en un vestidor universitari. Poc més que afegir, només que és un disc idoni perquè soni a tota castanya.

Passeu si de cas per la casa del meu company Guzz i podreu ampliar coneixements mesozoics de la troballa aquí present.