"Nothing Can Hurt Me" (2012) Big Star

Big Star és sense dubte el grup que millor defineix l'adjectiu "de culte", acompleixen tots els requisits, el seu fracàs comercial, l'aclamació de la crítica que va vindre després, i el reconeixement de molts grups i artistes que veuen en el seu llegat una de les fonts més importants de la seva música, i darrera, i després de molts anys, la resta del públic. Sol dir-se que són els pioners del power-pop, però també podrien ser-ho del rock-alternatiu, del de veritat i fora del mainstream.

Per fi un documental com a epitafi audivisual del seu llegat, era necessari com poques vegades ho és en la història del rock. Nothing Can Hurt Me conta la història d'aquesta banda de Memphis amb més sombres que llum, des del començament d'Alex Chilton amb The Box Tops i el seu èxit amb The Letter, passant pels seus tres LP's, #1 record, Radio City, y Third/Sisters Lovers, ara considerats obres mestres del pop de tots els temps, una història que només reservava el final feliç als melòmans empedreïts un parell de dècades després, el conte  clàssic de David contra Goliath, aquí l'Art front al domini corporatiu dels grans segells discogràfics i estacions de ràdio que llavors dominaven el negoci, on l'única arma que ha pogut fer servir el dèbil front l'execrable Goliath ha sigut el temps.

A finals dels 70 el moviment punk va intentar desbloquejar aquesta xarxa corporativa per a tornar al rock'n'roll l'essència trencadora que mai hauria d'haver perdut, i precisament moltes de les bandes de principis dels 80 que es movien fora dels cercles principals començaren a reivindicar el nom de Big Star. Són molts els grups i artistes que reconeixen estar tocats per la seva música, grups com The Replacements, The dBs i REM, junt a una part important de la crítica, donaren pas a una altra manera de entendre el rock'n'roll donant sentit al terme "rock-alternatiu" i agafant a Big Star com a padrins de la seva raó de ser.

Amb aquest post inicie una serie dedicada a Big Star, obra i miracles repartits entre els seus discs, alguns bootlegs y una meravellosa caixa de material molt sucós. La música de Big Star ha de tornar al lloc que li pertany, cal reconèixerel el seu valuós llegat.